Tal i com era previst, Francina Armengol ha estat investids presidenta del Govern de les Illes, per segona vegada consecutiva. El plenari ad hoc del Parlament balear es va iniciar el dimecres 26 de juny i finalitzà l’endemà horabaixa, poc abans de les 19 hores, quan el president de la Cambra, el socialista Vicenç Thomàs, oficialitzà el resultat del recompte de vots amb la protocol•lària frase «... i per tant s’entén atorgada la investidura...».
Francesca de Lluc Armengol Socias, nascuda a Inca (Mallorca) el dia 11 d’agost de 1971 -enguany complirà per tant 48 anys- , més coneguda com a Francina Armengol, ha assolit així una fita històrica per al seu partit. En efecte, mai el PSIB havia repetit presidència del Govern després d’obtenir-la per primera vegada. El 1999 i el 2007 Francesc Antich s’erigí en president al front d’executius d’esquerra – PSOE, PSM, Esquerra Unida i Els Verds - amb suport d’Unió Mallorquina però a les respectives següents convocatòries electorals, les de 2003 i 2011, els conservadors del PP assoliren la majoria absoluta. No ha estat així enguany. Amb Armengol al capdavant, els socialistes varen obtenir el 26 de maig uns resultats inèdits: per primera vegada foren la primera força política a unes eleccions autonòmiques. Només ho havien estat a les generals de 1982, 1986, 2008 i 2019. Gràcies a aquesta força a les urnes, Armengol ha pogut ser investida per segona vegada consecutiva.
L’oposició
Les intervencions dels partits opositors han seguit més o menys el guió que es podia esperar. Crítiques dures però en un to correcte en general ,excepte en el cas de la ultradreta, varen ser sobretot fetes en to desagradable, marca de la casa.
Biel Company, líder del PP, centrà les invectives contra la candidata sobretot per la forma en què PSOE, Podem i Més per Mallorca han fet les negociacions: «l’únic interès ha estat quedar-se amb la major part del pastís possible». Alseu entendre tot plegat «ha estat una mena de mercadeig per tenir cadascú més càrrecs», un «espectacle» que qualificà de «poc edificant». Més que discutir a la socialista els eixos del programa de Govern que va exposar el dia anterior, el conservador s’estimà més insistir un pic i un altre en les relacions entre els socis governamentals: «és trist veure» com Més i Podem «que un temps eren reivindicatius» ara «s’hagin domesticat tant, quan s’ha tractat de trepitjar moqueta». Augurà que el pacte signat amb el PSIB «debilitarà encara més» Podem i Més, «més del que ja ho estan» degut als resultats electorals del passat 26 de maig.
El líder regionalista, Jaume Font, president de Proposta per les Illes, el PI, ha tingut unes intervencions molt moderades, en la línia que el caracteritzaren durant l’anterior legislatura. En el debat del 26 i 27 de juny se centrà en instar Armengol «a fer cas als empresaris d’aquestes illes» perquè d’ells «depèn el futur». Són els «que inverteixen i així creen feina i riquesa», deia en una mena de crida a la candidata perquè no es deixi arrossegar «pels seus partners» en referència a Podem i Més per Mallorca. Igualment, Font exigí que Armengol assoleixi un pacte amb el Govern estatal de Pedro Sánchez per «posar en valor real» el Règim Especial de Balears i per assolir «un finançament autonòmic just» per a Balears.
Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Marc Pérez-Ribas, s’ha centrat a criticar Armengol pel pacte que ha signat amb Podem i Més per Mallorca: «estem davant d’un mal revival d’un pacte sectari» que al seu entendre es igual que el que les Illes varen «patir» durant l’anterior legislatura, amb l’única diferència que al Govern d’ara «s’hi incorporen els populistes», en referència a Podem. Al seu parer l’únic que poden esperar els ciutadans són «imposicions, prohibicions i limitacions» per part del Govern Armengol. Val a dir que Pérez-Ribas ha mostrat algunes diferències de discurs en relació al seu antecessor, Xavier Pericay. Mentre que Pericay se centrava gairebé en exclusiva en l’anticatalanisme, l’actual portaveu sembla que intenta eixamplar les raons de la crítica que, això sí, es fa, ara i abans, amb la mateixa duresa.
Més que dura fou la intervenció del cap de la formació ultradretana. Existia certa expectació per veure com es comportaria Jorge Campos, líder de Vox a les Illes. No va decebre ningú. La seva intervenció va ser maleducada, desagradable i grollera. Ja advertí l’endemà de les eleccions que «en el Parlament s’hi sentiran coses que mai s’hi han sentit». En efecte, ja ha començat a complir-ho. Campos complí el guió que se li suposa. Acusà Armengol de buscar el suport «dels socis separatistes i catalanistes», com sempre diu, repetint la mateixa suposada crítica un caramull de vegades, basant-se en que «és inconstitucional», segons el seu peculiar entendre, aquest suport, en contrast amb el fet que «nosaltres mai ens sortim de la Constitució». I entre d’altres grolleries enflocà a la candidata que «vostè prefereix les pasteres (d’immigrants) enl dels creuers» de turistes, en referència al que havia dit el dia anterior Armengol sobre la necessitat d’aturar l’arribada massiva de creuers a Palma.
Els socis
Les intervencions dels portaveus dels partits coalitzats en el Govern, Podem i Més per Mallorca, van seguir també més o menys el guió previst, si bé en el cas dels ecosobiranistes es notà el malestar que hi ha en el si d’aquesta formació en relació al pacte amb el PSIB-PSOE.
Juan Pedro Yllanes, de Podem, va tenir una intervenció força amable. Ara bé, se sentí obligat, com sol passar en aquestes ocasions, a incorporar alguna advertència crítica cap a la candidata. Així ho feu, per exemple, quan li digué que procuri ser «valent per regular» les formes de turisme que provoquen «excessos i massificació», com el de creuers; i alhora l’advertí que el seu grup «sempre estarà vigilant» que els acords de Govern es portin a terme, fent especial menció als referits a la «justícia social» i a tot el que fa «referència a la política d’habitatge». Si la presidenta actua d’acord amb el que s’ha pactat, va concloure Yllanes, «tindrà el nostre suport».
Menys amable va ser el portaveu de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat. Es va notar en la intervenció la tensió interna que en el seu partit ha provocat el pacte amb el PSIB. Tanta com que ell havia de ser senador en representació autonòmica i en el moment en què acabava el plenari d’investidura no estava gens clar que ho fos; i tampoc les dues persones que s’havia anunciat que serien consellers – Vicenç Vidal i Fina Santiago – era segur que ho acabin essent. La direcció, encapçalada per Bel Busquets i Guillem Balboa, havia anunciat hores abans que no serien consellers ni senador, perquè calia iniciar "la renovació". La tensió domèstica s’ha generat perquè un sector de la formació critica fort ferm la postura de la direcció, a la que acusa de ser dèbil a l’hora de negociar els càrrecs amb els socialistes. Per aquest motiu Ensenyat es mostrà més dur amb el soci socialista del que cal esperar d’un company de Govern. La part més rellevant de tot el que digué va ser quan advertí Armengol que «el nostre vot favorable a la seva investidura té condicions", al marge de l’acord que es va pactar. Aquestes condicions consisteixen en que «li reclamem que tanqui un calendari» amb el Govern de Pedro Sánchez «en matèria de finançament» i per «concretar el desenvolupament» del Règim Especial de Balears (REB). Ni una cosa ni l’altra estan a l’abast d’Armengol, però així i tot Ensenyat l’advertí que «aquest calendari serà vital que s'executi per continuar amb la nostra confiança» cap a la socialista. Es tractà d’una intervenció insòlita tractant-se d’un soci de coalició governamental. En cap ocasió de les tres anteriors en que els progressistes han governat s’havia esdevingut quelcom semblant.
Després d’acabar el debat el president de la Cambra, Vicenç Thomàs, procedí a ordenar la votació nominal. Armengol fou elegida amb els vots favorables del PSOE (19 escons), Podem (6), Més per Mallorca (4), Més per Menorca (2) i Gent per Formentera (1). Votaren en contra la de investidura el PP (16), Ciutadans (5) i Vox (3). El PI es va abstenir (3).
Una vegada acabat el plenari, la Presidència del Parlament ha de comunicar el resultat de la votació d'investidura a la prefectura de l’Estat dins les vint-i-quatre hores següents, als efectes del nomenament de la candidata com a presidenta del Govern de les Illes Balears, i a la Presidència del Govern de l’Estat. El nomenament serà efectiu a partir de la presa de possessió, que està previst que es faci dilluns que ve, 1 de juliol, al pati del Consolat de Mar.