Francina Armengol serà investida presidenta del Govern de les Illes Balears aquest dijous dia 27, si no hi ha canvis sobre el que va anunciar el nou president del Parlament, el socialista Vicenç Thomas. Divendres passat assegurava que convocarà el plenari d’investidura “probablement” per al dia 27 perquè no hi ha motius per no “ser ràpids”, atès que Armengol és l’única candidata al càrrec.
Armengol serà elegida amb els vots a favor del PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera. Els tres primers partits, com se sap, formaran el Govern i els dos últims li donaran suport des del grup parlamentari mixt. A l’oposició votaran en contra de la investidura de la socialista el PP, Ciutadans i Vox, segons han anunciat els seus caps respectius: Biel Company, Marc Pérez-Ribas i Jorge Campos. El regionalista PI esperarà, per decidir el seu vot, “a veure què diu Francina Armengol durant el debat”, segons el president de la formació, Jaume Font.
Armengol s’imposa
Les negociacions per a la confecció del Govern van ser fàcils a l’hora d’acordar el programa d’actuacions però es complicà fort ferm a l’hora de decidir l’organigrama. Armengol ordenà als seus tres negociadors, Iago Negueruela –conseller de Treball i portaveu del PSIB-, Pilar Costa –consellera de Presidència- i Marc Pons –conseller de Territori-, tot tres membres de la direcció del Partit Socialista i de l’absoluta confiança seva, que no cedissin en allò que considerava substancial: que quedés clar el poder assolir pels socialistes el 26 de maig. Així ho feren.
Podem va encaixar fàcilment la nova situació política derivada de les urnes i, per tant, no posà cap problema substancial als negociadors socialistes. Diferent va ser, però, el cas de Més per Mallorca. Davant la postura del PSIB tan dura, els ecosobiranistes amenaçaren amb plantar-se. El dimarts dia 18 de juny anunciaren que no acceptaven la proposta presentada pel PSOE de repartiment de càrrecs: set conselleries per al PSOE, dues per a Podem –una amb rang de vicepresidència- i altres dues per a Més per Mallorca –i que triessin entre el senador autonòmic i la presidència del Parlament. Al cap de dos dies, a la fi l’acceptaren, elegint tenir el senador autonòmic. Segons explicà Bel Busquets, secretària general del PSM i coordinadora –juntament amb Guillem Balboa- de Més, els socialistes també havien ofert a última hora que tant Mes com Podem ocupessin, a banda de les dues conselleries, una secretaria autonòmica per hom, que és un càrrec per sota de conseller i per sobre de director general, i que amb això ja podien votar a favor del pacte.
Així les coses, els socialistes es queden amb tot el vertader poder del Govern. Únicament cedeixen a Podem les conselleries de Comerç, Indústria i Transició Energètica per una banda i, per l’altra, la d’Agricultura, Pesca i Consum. Més s’encarregarà de Serveis Socials i, també, de Medi Ambient. La resta serà per al PSOE: Economia i Hisenda, TurismeiTreball –serà una sola Conselleria -, Presidència, Sanitat, Territori, Educació i Administracions Públiques. És possible que el nom d’alguna canviï, però seran les set àrees que duran gairebé tot el pes pressupostari i polític del Govern.
Crida l’atenció que el cap de llista de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, que aspirava a disputar la presidència del Govern a Armengol, sigui el designat pel seu partit per ocupar el càrrec de senador amb representació autonòmica. Substituirà en el càrrec al socialista Francesc Antich, expresident del Govern balear (1999-2003 i 2007-2011) que ha ocupat l’escó senatorial des de 2011. Armengol vol que el seu preceptor polític i amic, Antich, passi a ser el nou Delegat del Govern. L’interessat no ha volgut fer cap valoració al respecte, però a Palma es dona per segur que així serà, si Pedro Sánchez, és clar, finalment forma Govern.
Reticències a Més i Podem
L’assemblea de militants de Més que aprovà el pacte amb el PSOE i Podem ho feu per 81 vots a favor, 54 en contra i 12 abstencions. Busquets, com s’ha dit, defensà el vot afirmatiu i la necessitat d’entrar en el Govern perquè al cap i a la fi “el PSOE ha millorat l’oferta” inicial, tot i que no tothom ho veia igual. Els 53 vots en contra palesen el malestar que existeix en el si de la formació ecosobiranista.
Per la seva banda, a Podem la direcció va donar el vist-i-plau a l’acord pactat amb el PSOE i Més i no hi ha hagut cap dirigent que s’hagi queixat o demarcat. És un silenci enganyós, però. El sector auto anomenat “anticapitalista”, que té molta força, s’ha mostrat crític amb l’estratègia de demostrar des d’abans de les eleccions la voluntat de pactar amb el PSOE i d’entrar en el Govern. Caldrà veure com contraataca ara que es coneix el resultat de les negociacions. No se sap quan serà, però es dona per fet que reaccionarà en contra del pacte signat. Al respecte és interessant saber, a més, que les relacions entre qui serà el vicepresident d’Armengol, Yllanes, i la considerada cap del sector anticapitalista del Podem a les Illes, l’exdiputada Laura Camargo, són molt dolentes i que han tingut alguna topada. En el sector més radical es considera que Yllanes, un jutge en excedència, és excessivament moderat.