Pere va negar Jesús fins a tres vegades abans d'erigir-se en la pedra central de la seva església. En aquestes eleccions al Congrés espanyol, que han transitat per la Setmana Santa, Albert Rivera ha negat la mà a Pedro Sánchez unes quantes vegades més que no pas tres. Els darrers dies, Ciutadans ha situat la seva única opció de Governar, un cop conegut el veredicte de les urnes, a l'altre costat de la línia vermella.
Els socialistes, grans vencedors d'aquest diumenge, han jugat amb una ambigüitat que ara esdevé un do. Si les negatives de la formació taronja cercaven només, com les de l'apòstol, la supervivència, els de Ferraz podran escollir si pacten amb ells o amb Podem i els partits nacionalistes i independentistes.
Els 123 escons que ha obtingut el PSOE, compaginat amb els resultats dels seus competidors, els situa en una posició de força immillorable. Tan si l'independentisme i Podem volen evitar un pacte dels socialistes amb Ciutadans -que han obtingut 57 escons- com si aquests darrers volen evitar tot el contrari, hauran de passar per l'adreçador socialista. Sánchez, però, haurà d'escoltar a les bases que, aplegades a la seu, han fet del crit "amb Rivera no", la principal consigna de la nit, al costat d'un "sí que es pot", manllevat de Podem.
LA DADA
Malgrat que el tripartit de dretes i extrema dreta de Colón (PP, C's i VOX) ha quedat, amb 148 diputats, lluny de la majoria absoluta, en números absoluts (10.853.625 vots) han obtingut 541.442 vots més que no pas la suma del PSOE i Podem (10.312.183 vots).
El líder socialista, caut, ha evitat marcar línies vermelles i s'ha ofert a "allargar la mà a totes les formacions polítiques democràtiques", respost, de nou, amb un sonor "amb Rivera no". Al seu torn, el líder taronja no ha fet, tampoc, cap gest d'acostament a Sánchez. Caldrà veure si, amb el pas dels dies, matisa el vet.
Des de la barrera s'ho mirarà un defenestrat Partit Popular -que passa dels 130 als 66 diputats- i Vox. El partit d'extrema dreta entra amb uns 24 diputats gens menyspreables, malgrat les inflades prediccions demoscòpiques, que assenyalen que els de Santiago Abascal han irromput al panorama polític espanyol per quedar-s'hi. Sembla difícil que els populars d'un questionat Pablo Casado, malgrat que podrien sumar amb els socialistes, figurin entre les opcions prioritaries de cap de les dues formacions.
La calculadora
Els socialistes, navegant sobre la gran participació (75,80%), han aconseguit fer bona l'estratègia d'avançar els comicis, imposant-se a 14 dels 17 territoris comunitaris, exceptuant Catalunya, el País Basc i Navarra on ha guanyat ERC (15), el PNB (6) i Navarra Suma (2) respectivament.
Amb aquesta situació, el pacte amb Ciutadans, pel qual aposten alguns barons socialistes, suma 180 diputats, 4 per sobre de la majoria absoluta. De l'altra banda, el pacte PSOE - Podem, que els morats ja han ofert a Sánchez, suma 165 diputats. En cas d'optar per aquesta via, haurien de cercar 12 suports entre els partits nacionalistes i independentistes. La suma més senzilla, matemàticament parlant, seria amb els 15 diputats que ha obtingut Esquerra Republicana. També podria buscar suports, però, entre els diputats de Junts per Catalunya (7), el PNB, Bildu (4), Coalició Canària (2), Compromís (1) o el Partit Regionalista de Cantàbria (1).
Amb els números a la mà, Sánchez i Pablo Iglesias necessitaria, com a mínim, l'abstenció d'un dels tres partits independentistes (o els catalans, o Bildu), una opció que a Ferraz volien evitar de totes totes.
Sens dubte, el líder socialista encararà les setmanes vinents un complicat procés intern per tal d'acordar totes les veus internes del partit. La tria serà complicada, però, podrà negociar des d'una posició gairebé immillorable i l'amenaça de l'adversari com a capacitat de coacció. Seran els altres qui hauran de fer-los la gara-gara.