Era la primera vegada que el PSC celebrava una nit electoral a la nova seu central, al carrer Pallars. A la del carrer Nicaragua havien viscut grans victòries i, últimament, derrotes decebedores. A l'Estat, a Catalunya i a la joia de la corona, Barcelona.
La nova seu de Poblenou és d'un color gris ciment, molt sobri, trencat per les bandes roges del PSC en plafons, bandes i el gran escenari roig.
Un operari de la casa es mira com queda l'escenari a la pantalla i diu «Un poc taronja, massa taronja». És la preocupació de la casa des que han començat a sortir resultats i ha quedat clar que la dreta, la dreta extrema i l'extrema dreta no sumen. Caldrà pactar amb Ciutadans?
Una jove militant parla per telèfon. Penja tota contenta i diu que un seu amic ha votat PSC però que «si us plau, si us plau, no pactem amb Ciutadans. La por és taronja.
A les 21,38 una periodista d'Equinox Barcelona -una ràdio francesa- demanava l'opinió a una militant que seu molt a prop de José Zaragoza. Els resultats diuen que el PSC queda en segona posició i ella opina que li sap greu no guanyar les eleccions a Catalunya, que sigui ERC la força més votada i opina que la raó és la fragmentació de «l'esquerra» a Catalunya entre PSC i En Comú Podem mentre que «els nacionalistes» han optat majoritàriament per ERC.
La militant opina també que la preocupa no haver tret més diputats perquè caldria sumar amb els independentistes i això no ho faran. La por també té altres matisos.
Passades les 22 hores, la seu comença a rebre visites de militants i els càrrecs surten de no se sap on i ocupen les proximitats de l'escenari. José Zaragoza és l'únic que hi és des del començament, però aviat arriben l'expresident José Montilla, l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmon, l'exsenador Sala, el diputat Ferran Pedret, l'alcaldable Jaume Collboni, Laia Bonet... En minuts hi són tots. Miquel Iceta es queda en un segon pla tota l'estona. No pujarà a l'escenari ni buscarà protagonisme en tota la nit.
Una destacada militant del PSC -que havia tingut càrrecs en anteriors executives del PSC- opina que l'acord s'endarrerirà durant un mes per no provocar cap trasbals en les eleccions europees i municipals.
En tot cas -tot i que els escrutinis ho apunten com una possibilitat- no veu de cap manera un pacte amb Ciutadans -i afegeix que tampoc no el vol. Tot i això reconeix que tot dependrà de la beligerància que ERC presenti a l'hora de donar suport a un govern de Pedro Sánchez. La pregunta que insinua, doncs, és quant costaria l'abstenció d'ERC en una votació d'investidura en segona ronda.
Carlos Escalante és un observador veneçolà, professor del Centro Interamericano de Gerencia Política, ubicat a Miami, on va emigrar fa vint anys. «No soc exiliat per culpa de Maduro perquè vaig emigrar fa anys, però no hi puc tornar per culpa de Maduro. Em detindrien». Analitza la jornada amb certa distància i creu que el PSOE guanya per la divisió de la dreta. «Sempre ho dic, Blancaneus és més alta que els set nans, però si els set nans es pugen un damunt de l'altre, són més alts que ella». I com s'aplica la metàfora a aquestes eleccions? «Òbviament, cada nan de la dreta ha anat al seu aire i així no sumen tant».
La cap de llista per Barcelona, Meritxell Batet, surt a l'escenari celebrant una victòria a Espanya, la pujada de 350.000 vots a Catalunya, la novetat de ser la força més votada a la demarcació de Barcelona i en cinc dels deu districtes de la capital. «Jaume Collboni, proper alcalde de Barcelona!», crida Batet.
Espantada l'amenaça taronja i superats els nans de la dreta, la seu del PSC esclata en aplaudiments.