Judici 1-O – El Detall

No tots els jutjats defensen l’actuació policial de l’1 d’octubre

L’Audiència de Barcelona investigarà qui va ordenar l’actuació policial a la Fundació Trinijove l’1 d’octubre, al barri barceloní de la Trinitat Vella. Aquest criteri contrasta bastant amb el del Suprem, que fa servir els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil com a testimonis per acreditar una «violència ambiental» que pot ser determinant en una previsible sentència condemnatòria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Fundació Trinijove funciona des de l’any 1985 per incentivar la formació i la inserció sociolaboral. La seu està ubicada al barri de la Trinitat Vella, al districte de Nou Barris, al nord-oest de Barcelona. Nou Barris va ser un dels espais de Barcelona amb més actuació policial l’1 d’octubre. I ara, l’actuació dels agents en aquesta fundació -que es pot veure en el vídeo que oferim tot seguit- torna a ser investigada per l’Audiència de Barcelona.

Una actuació que va provocar desenes de ferits. Recentment, la causa va ser arxivada pel jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que en formen part de l’acusació, l’havien recorregut. L’Audiència Provincial de Barcelona, però, considera que no es pot tancar res fins que no s’aclaresquen les ordres dels comandaments que van motivar aquelles actuacions policials. Aquest criteri s’estableix de manera global en les investigacions promogudes des de l’Audiència Provincial. Tal com diu la interlocutòria, «considerem correcta la decisió adoptada per l’Instructor d’incoar tantes peces separades com a centres ‘de votació’ on es van produir lesions, danys o altres conductes. És una fórmula per ordenar la instrucció d’una causa de gran magnitud amb múltiples perjudicats. En canvi, això no significa que cadascuna de les peces puga tramitar-se de manera independent a la resta i desconeixent allò instruït en la peça principal, on consten, segons sembla, aportats (segons les afirmacions de les parts en els recursos i impugnacions) informes de la global actuació, de la intervenció de cadascun dels operatius, de les ordres rebudes, etc.».

En aquest sentit, i tal com expressa la mateixa Audiència barcelonina, el que es vol aclarir és si l’actuació policial, conjuntament, va voler complir amb el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ordenava «emprar la mínima força indispensable»; o bé «si hi va haver un ús desproporcionat de la força, que en aquest cas no vindria emparada pel compliment d’una ordre, tot i que aquesta siga judicial».

L’advocat Jaume Asens, que també és tinent d’alcalde de Barcelona i número u d’En Comú Podem a les eleccions generals, celebrava aquesta decisió per Twitter exposant la seua tesi: les intervencions en diferents escoles seguien l’objectiu de generar pànic entre els votants.

Asens també contempla que es reobriran totes les causes arxivades, seguint el mateix criteri que s’ha aplicat sobre el cas de l’1 d’octubre a TriniJove.

Són decisions que contrasten amb el que s’ha viscut al Tribunal Suprem les darreres setmanes. Les declaracions dels agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil, que s’alineen perfectament amb les acusacions de la Fiscalia, relaten una «violència ambiental» que pot condicionar la sentència, previsiblement condemnatòria, del Suprem. L’avantatge, a més, amb què compten aquests testimonis, que no han d’enfrontar-se a proves visuals i videogràfiques que contraresten les seues declaracions per decisió del president de la Sala Segona, Manuel Marchena, facilita encara més el seu relat. Uns arguments que ara també tenen la contrapart en l’Audiència Provincial de Barcelona, decidida a investigar les actuacions policials.

 

El segon correctiu

D’aquesta manera, i per segona vegada, l’Audiència de Barcelona demana un jutge que recupere una causa arxivada relacionada amb l’1 d’octubre. En total, 27 peces separades -una per cada actuació policial el dia del referèndum a Barcelona- hauran de ser investigades conjuntament per esbrinar si hi havia coordinació policial en tots els centres, en tant que cada dispositiu podia obeir ordres comunes, entre més coses, perquè van actuar de manera exacta arreu.

Malgrat aquestes actuacions paral·leles, els màxims responsables dels dispositius policials d’aquella jornada van negar ser coneixedors dels protocols d’actuació. Així ho va dir el coronel Diego Pérez de los Cobos quan va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem i així ho va assegurar, al mateix lloc i en la mateixa condició, l’exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido.

Amb tot això, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya tracten que els jutges investiguen no només els policies que van actuar directament l’1 d’octubre, sinó els càrrecs que van ordenar aquelles actuacions. Uns càrrecs policials i uns agents que fins ara amb comptat amb la total protecció del Tribunal Suprem.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.