La cita és a les 11.30 en el Ministeri d’Hisenda. A aquesta hora i en aquest lloc estan convocats els representats de les autonomies per iniciar el debat polític a propòsit de la reforma del model de finançament. El tret de sortida d’aquesta negociació hauria de ser l’última etapa abans de l’aprovació definitiva d’un nou sistema, una qüestió que el govern del PP va bandejar per a desesperació de les autonomies. No s’ha de passar per alt que l’actual model va caducar l’any 2014. Des d’aleshores, els responsables autonòmics han reclamat a Moncloa abordar el problema. Aquest dimecres, per fi, es dóna un pas decisiu. Resta per veure, amb tot, si el Ministeri d’Hisenda accedirà a la pretensió de les autonomies: que l’administració de l’Estat cedisca a les comunitats una part dels recursos que ara es queda. En concret, 16.500 milions d’euros.
La reunió d’aquest dimecres presenta dues grans novetats. La primera és la presència de Catalunya. El Principat torna a participar en aquest organisme multilateral després de 18 mesos d’absència. El conseller d’economia, Pere Aragonès, ha remarcat reiteradament que es tractarà d’una presència estrictament tècnica però representa, s’interprete com s’interprete, un canvi de postura important respecte dels mesos precedents.
L’altra gran novetat és que la convocatòria inaugura el debat polític i deixa enrere el debat estrictament tècnic que havia tingut lloc des de novembre de 2017 al si del Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació del sistema de finançament. Almenys, sobre el paper. Fins ara el Comitè havia reunit experts acadèmics de totes les autonomies. Els seus treballs s’havien iniciat el novembre passat i s’havia convertit en un fòrum on les comunitats havien compartit informes i parers, sense que el Ministeri d’Hisenda manifestara la seua posició. El Comitè, tanmateix, havia restat aturat durant l’última etapa del PP. Dimecres passat, convocat per l’actual ministra, María Jesús Montero, va tindre lloc la darrera reunió del Comitè, que va servir per donar per finalitzada la fase estrictament tècnica.
Un dejà vu?
Ara el Ministeri d’Hisenda vol iniciar el debat polític amb la primera reunió del grup de decisió multilateral. La decisió de convocar aquest nou fòrum ha estat rebut amb els braços oberts tant a València com a Palma, on de feia temps reclamaven a Madrid fer aquest pas. Resta per veure, amb tot, l’efectivitat de la reunió. El risc de repetir els treballs i perllongar la pressa de decisions hi és. De fet, en l’ordre del dia figuren dos punts: el primer, la fixació dels objectius del grup i les pautes de treball; el segon, l’anàlisi de la metodologia per analitzar la insuficiència, una qüestió que ja s’havia abordat en el Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació. A més, com a representants del País Valencià i les Balears assistiran les mateixes persones: José Antonio Pérez i Rafael Beneyto, en representació dels valencians; i Joan Carrió, director general de pressupostos, en representació dels balears.
La profunditat del canvi entre un fòrum i l’altre, apunten fonts coneixedores de la negociació, resideix en l’actitud del govern espanyol. Fins ara Hisenda havia deixat fer les autonomies però sense establir quina era la seua posició negociadora. El que esperen ara els representants autonòmics és que el Ministeri entre a discutir directament amb les autonomies, per poder avançar i arribar a acords. I això passa indiscutiblement per saber si l’administració estatal està disposada a lliurar a les autonomies els recursos que fins ara els ha manllevat. Els experts calculen en 16.500 milions d’euros anuals aquest dèficit autonòmic.
No s’ha de passar per alt que les comunitats tenen, en matèria de benestar social, competències en matèria de sanitat, educació i serveis socials, mentre que l’administració central s’encarrega de les pensions i l’assegurança per desocupació. En concret, segons l’informe del Comitè d’Experts en Finançament de les Corts Valencianes, l’Administració estatal es fa càrrec del 59,7% de la despesa en serveis públics fonamentals, mentre que les autonomies són les responsables del 37,3% de la despesa. L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) ha quantificat la insuficiència del sistema per finançar els serveis públics fonamentals en 191.497 milions d’euros només en el període 2009-2016.
Deficiències financeres al marge, tant País Valencià com Balears exigeixen més corresponsabilitat en matèria fiscal, és a dir, més transferència de competències en matèria tributària. Fins ara, en les seus intervencions públiques, Montero s’ha mostrat sensible a les peticions autonòmiques. Al capdavall abans que ministra va ser consellera d’hisenda del govern andalús. Resta per veure, amb tot, fins on podrà arribar la seua voluntat de canvi una volta instal·lada a Madrid; i també si hi ha marge de temps suficient durant aquesta inestable legislatura per tancar una carpeta que sembla impossible de tancar.