«Vinga, entra amb mi, per favor… Només serà un momentet», li diu un pare al seu fill, arrossegant-lo en contra de la seua apatia cap a l’entrada. Dins, amb música que en algun moment va ser tendència, la gent fa voltes a l’edifici amb la il·lusió —o la desesperança— de trobar un lloc amb prou bona visibilitat. Potser el localitzaran dalt del tot, on veuran una marea de banderes i militants mudats de diumenge. El Partit Popular ha demostrat la seua aposta pel País Valencià i ha omplert —amb més de 10.000 persones arribades de totes les comarques— el seu gran talismà electoral: la plaça de bous de la ciutat de València. 300 autobusos ho han fet possible.
L’ambient és celebratiu. Ha arribat la festa gran de María José Català i Alberto Núñez Feijóo. Ella es troba esclatant d’alegria, com si fora el matí de Reis. L’alcaldessa a la tarima després de la projecció d’un vídeo generat amb intel·ligència artificial on el candidat popular es transforma en un superheroi que lluita contra el sanchisme, imitant l'estil de les animacions japoneses i un dels vídeos electorals de Lula da Silva al Brasil.
«El 30 de novembre, Espanya s’alçarà de veritat, amb ganes, amb il·lusió, amb esperança, amb alegria, amb decència i amb treball… S’alçarà amb Feijóo de president», alliçona Català. A continuació parla del debat cara a cara de dijous 19 i afirma que Feijóo ha deixat clar que no menteix. No importa que diversos mitjans de comunicació i verificadores com ara Newtral hagen trobat incoherències i desinformació en gran quantitat de dades i afirmacions del candidat.
Per acomiadar-se, l’alcaldessa recorda la seua predecessora. Dilluns es compleix el desè aniversari de la seua mort. «Aquests dies tornareu a sentir parlar de Rita Barberà, l’esquerra tornarà a carregar contra ella», pronostica, «jo vos demane que el seu partit els done una resposta contundent i sense paraules: una abraçada, un aplaudiment cap al cel». Els militants es posen dempeus, corben les celles i perden la mirada als núvols mentre l’ovacionen.

Després d’uns «Viva España» i un altre vídeo electoral, és el torn de Feijóo. Puja al podi al crit de «president, president!» i s’hi agafa amb les dues mans. A diferència de la seua cap de llista a València, ell no dona la partida per guanyada. A les eleccions de 2023 va comprovar que no pot confiar-se, però no pot evitar sentir orgull, alçar el mentó i, després de fer un símil de tauromàquia, mencionar el debat: «Abans d’entrar he sentit el vostre crit, volíeu que li explicara el que sentiu… No em correspon a mi decidir qui ha guanyat. El Govern actual ens diu què hem de pensar. Jo no faré això. Dijous no se’n van enfrontar dues persones, sinó dues maneres d’entendre la política, la vida. S’enfrontaren mentida i veritat; corrupció i honestedat; incompetència i gestió; silencis i respostes; supèrbia i servei».
«No vos refieu de les enquestes, no vos refieu de l’ambient, no vos refieu de res. Els coneixem, són capaços de tot i, ferits, són més perillosos», afirma, tornant a posar en dubte el procediment electoral. Assegura també que Espanya no necessita espectacles, sinó neteja. «Jo no em rodejaré de palmeros ni de hooligans». Com a resposta, les persones que l’envolten per tots els costats criden: «A por ellos, a por ellos!» i «¡Se nota, se siente, Feijóo presidente!».
Mompó i Pérez Llorca, papers secundaris
Vicente Mompó, el president de la Diputació de València i del partit a la província, reclama el seu crèdit corresponent per la magnitud de la reunió: «Feijóo, et vaig prometre que rebentaríem la plaça i l’hem rebentada». El seu discurs té un estil que comparteixen els mítings amb els dibuixos animats: «El canvi té nom i cognoms, Alberto Núñez...» crida, i el públic contesta a l’uníson «Feijóo». I, amb preguntes que caracteritzarien una Dora l’exploradora tronada i poc infantil, prossegueix: «Vull que em contesteu a tres coses. Volem que els nostres impostos els gasten contractant prostitutes? Volem que els agressors sexuals isquen de presó? Volem que un president diga que si necessitem ajuda que la demanem?». A les quals el públic, obedient, coreja la resposta negativa per a cadascuna. «Aleshores, voteu Feijóo», demana.

També intervé el president de la Generalitat i de la gestora que comanda el PPCV, Juanfran Pérez Llorca. «Tinc poc de temps...», diu, i parla de la seua experiència d’un any al càrrec. A més, critica els impostos del Govern socialista. «De veres, que m’han dit que només parle deu minuts, però si no ho dic rebentaré...», exclama abans de renegar de Compromís i recordar-nos que ell sí que està orgullós de ser espanyol. «I ara sí, ja acabe...», però barreja l’alarmisme amb un discurs que amb reminiscències de Martin Luther King: «Vull imaginar-me un país on es pot caminar amb seguretat pels carrers». Agafat amb força als micròfons i al faristol, potser té raó: sembla que se li esgota el temps.