Art

Assurbanipal: auge i caiguda de l’imperi assiri

El Caixafòrum Barcelona inaugura Assurbanipal, rei del món, rei d’Assíria, una mostra produïda pel British Museum que explica l’apogeu del seu regnat a Nínive -la capital del seu imperi i on va establir la biblioteca més gran d’aquell temps (669 aC-627 aC)-, la rebel·lió del seu germà des de Babilònia, la victòria i la posterior caiguda. Fins el 29 de març.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Obre l’exposició el relleu d’un Assurbanipal monumental clavant-li l’espasa a un lleó de la seva mida sense immutar-se de les urpes del felí ni de la força del seu pes. Segons Paul Collins, conservador de l’art de l’Orient Mitjà al British Museum, es tracta d’«un rei plantant cara al desordre, vencent l’animal més perillós que pot haver-hi», una espècie que en aquell segle VII abans de Crist campava pel territori d’Assíria (el que avui seria Irak) amb la fieresa de l’animal acorralat.

Assubanipal mata el Lleó, un dels mural de l'exposició //@FUNDACIÓ LA CAIXA

Assurbanipal va ampliar com ningú els límits de l’imperi assiri (cap a l’oest, fins a conquerir bona part d’Egipte i cap a l’est, fins l’actual Iran), potser somiant en els herois del mític Poema de Gilgamesh (Adesiara, 2022), el rei d’Uruk i Enkidu. Les tauletes d’aquesta epopeia -conservada en escriptura cuneïforme- ocuparien un espai privilegiat en la gran biblioteca de Nínive que Assurbanipal va fer construir a Nínive i de la qual el British Museum conserva uns 30.000 fragments d’escrits. A l’exposició de Caixafòrum Barcelona es pot veure una tauleta de Gilgamesh però també una amb el Poema d’Erra (epopeia sobre «el déu violent de la pesta, que va desfermar el caos a Babilònia»), tauletes de pregàries, un manual de cures, un manual per prevenir desastres («per protegir-se dels mals averanys»), diverses cartes i una tauleta amb somnis premonitoris.

Assurbanipal no era el fill gran d’Assarhaddon, però el rei d’Assíria va decidir que estava més preparat que el primogènit Shamash-shum-ukin per governar i li va deixar la majoria del regne d’Assíria excepte Babilònia, que va ser el premi de consolació del germà gran. I, a pesar d’això, Assurbanipal controlava l’exèrcit de Babilònia, cosa que reduia força el poder de Shamash-shum-ukin.

A la primera sala de l’Exposició, «Nínive, una ciutat sense rival», es poden veure, una al costat de l’altra, dues esteles que representen Assurbanipal i el seu germà gran. La d’Assurbanipal és més gran i un Assurbanipal de barba llarga i quadrada carrega un cistell al cap. Hi porta els maons que serviran per inaugurar la construcció (la primera pedra) del temple de Nebu, el déu de l’escriptura i la saviesa que ell admirava. L’estela de Shamash-shum-ukin és més petita i apareix el príncep hereu de Babilònia amb un cistell al cap -per celebrar també la primera pedra d’algun temple. La diferència és que la cara de Shamash-shum-ukin està desfigurada, un càstig que molt probablement és posterior a la seua rebel·lió contra Assurbanipal: la seua traïció mereixia que ningú recordara la seua fesomia.

Les esteles d'Assurbanipal (esquerra) i el seu germà Shamash-shum-ukin, príncep hereu de Babilònia, amb la cara desfigurada per traïció. // ÀLEX MILIAN

 

Les sales de l’espectacular Nínive, dels Jardins del Palau i dels triomfs d’Assurbanipal són una mostra de l’espectacular nivell de detall que els assiris van adquirir en la composició de relleus -i de l’habilitat del British Museum per divulgar les seues joies-. Per recordar-nos que els murals i les catifes de pedra eren policromats, l’exposició s’encarrega de projectar els colors que probablement van tenir (deduïts de restes inapreciables de pintura; dels colors de la ceràmica salvada, etc...). Només la cabellera d’un lleó conserva, en un dels murals, l’ocre original que li donava vida.

I per recordar-nos que els murals conten històries a la manera d’un còmic (però de dreta a esquerra), el British projecta la successió de les accions en el mural tal com les llegirien els seus contemporanis.

Un dels murals més impressionants no ha viatjat fins a Barcelona (aquestes peces són de les més pesades que dormen al British Museum, segons Collins) però es projecta igualment per poder admirar com s’explica la presa de la ciutat de Hamanu.

Un altre, de dimensions i factura extraordinària, narra la inspecció que Assurbanipal fa del botí de Babilònia i dels presoners (el rei Assiri és més gran que la resta dels seus súbdits, com també passava a les representacions egípcies dels faraons, explica Collins).

Els últims anys de la seva vida, Assurbanipal es va poder dedicar a «interpretar les venerables tauletes sota la mirada atenta del déu de l’escriptura, Nabu», escriuen al catàleg Sebastien Rey i Nancy Highcock, del British Museum.

Paul Collins (British Museum) mostra, gràcies a una projecció, el policromat que devia tenir el relleu a l'antiguitat. La part de dalt, amb el color projectat, i la part de sota, tal com es conserva. // ÀLEX MILIAN

El final de l’imperi es va precipitar després de la mort d’Assurbanipal (com a tard el 627 aC) perquè l’imperi havia estirat més el braç que la màniga. El rei que signava les inscripcions «Soc Assurbanipal, gran rei, rei poderós, rei del món, rei d’Assíria, rei dels quatre racons (del món)» havia ampliat tant les seves fronteres que era impossible defensar-les. Egipte es va independitzar primer i després es va aixecar un general des de Babilònia, Nabopolassar (fundador de l'Imperi neobabilònic i pare de Nabucodonosorm II). El 612 aC Assíria estava aniquilada i Nínive va cremar.

Això últim ho han deduït els arqueòlegs anglesos que, com acaba explicant l’exposició, van començar a excavar la capital assíria (avui sota l’actual Mossul) i van trobar tots aquests murals del Palau d’Assurbanipal. Va ser un periodista, Austen Henry Layard, qui va començar a cavar i va descobrir les ruïnes de Nínive. Actualment, diu Collins, el British Museum col·labora amb els seus «col·legues iraquians» per entendre cada cop més el trencaclosques assiri. Temporalment, algunes peces, es poden visitar al Caixafòrum Barcelona.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.