39 obres d'art contemporani, 30 artistes, 23 municipis, 36 espais expositius i 25 centres d'arts visuals. Aquestes xifres resumeixen un repte ambiciós: portar obres d’art de la Col·lecció i Arxiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) a espais quotidians d’un seguit de poblacions catalanes. I tot, amb un objectiu: generar noves relacions de la ciutadania amb l’art. El projecte «Un museu fora del museu», que ha estat impulsat des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el MACBA en ocasió dels seu trentè aniversari, s'activa al territori a través dels Centres d'Arts Visuals de Catalunya.
«Un museu fora del museu», comissariat per Martí Manen i que estarà present arreu de la geografia fins al 30 de novembre de 2026, juga amb l’efecte sorpresa. D’una manera líquida, el museu entés des d’un òptica tradicional com a contenidor d’art es dissol per a vessar pel territori. Cal preguntar-se quins són, doncs, els límits del museu i quins efectes produeix quan l’art surt al carrer, sorprèn la ciutadania en una parada d’autobús, una consulta mèdica, un tanatori, una llibreria o una biblioteca, entre d'altres. Els espais quotidians, funcionals o de pas, provoquen que la presència d’obres d’art nodreixi lligams de proximitat entre aquestes i l’espectador. Aquesta dinàmica supera les limitacions pròpies del model tradicional d'institució museística per a permetre engendrar altres aproximacions a la creació artística, establint-ne una relació horitzontal, democràtica i transversal. És aquest últim factor un dels tres pilars d’aquest projecte expositiu novedós.
Els tres pilars fundacionals
«Un museu fora del museu» es fonamenta en tres principis: proporcionar l'accés universal a l'art i la cultura, eliminant barreres i acostant-los a la ciutadania a través de l'exposició en espais quotidians; descentralitzar l'oferta, distribuint-la per més d'una vintena de municipis de Catalunya; i treballar pels drets culturals, situant la ciutadania al centre de les polítiques culturals i fent efectiu el seu dret a participar en la vida cultural. A més, «Un museu fora del museu» reforça l'efecte de xarxa, el qual proporciona més visibilitat i presència dels Centres d'Art Visuals de Catalunya, genera sinèrgies entre aquests i la ciutadania, i augmenta la projecció dels artistes i la col·lecció del MACBA.
Vint-i-cinc espais insospitats i una col·lecció
Parlar d'espais insospitats remet a l'efecte sorpresa i a la dislocació de la relació tradicional entre contingut (l'obra d'art) i continent (museu). Els espais insospitats són, com hem dit anteriorment, espais quotidians, visibles i oberts a la ciutadania. Comerços, gimnasos, biblioteques... han estat escollits per «Un museu fora del museu» per esdevenir nous espais d'exhibició temporal, coordinats des dels Centres d'Arts Visuals.
Trenta centres d'arts visuals a Catalunya
A Catalunya, hi ha prop de trenta Centres d'Arts Visuals repartits per tot el país que acullen exposicions i també impulsen la recerca, la creació i la producció artística. Cada centre té la seva identitat i contribueix a la promoció artística local vertebrant comunitats i construint xarxa. La xarxa de Centres d’Arts Visuals treballa per oferir una programació de qualitat, amb exigència i rigor, descentralitzada i equilibrant al territori l'oferta cultural.
Els Centres d’Arts Visuals estan repartits arreu de Catalunya i mantenen entre ells una col·laboració per mitjà de diferents vies, entre les quals destaquen: el Programa d’Exposicions Itinerants del Departament de Cultura en el marc del qual itineren exposicions per aquests espais; el projecte pilot de mediació artística Eixart. Art i Salut, una col·laboració entre els Departaments de Cultura i Salut, on participen Centres d’Arts Visuals i Centres d’Atenció Primària; i la itinerància del Premi de Videocreació, amb més d'una dècada de trajectòria i on cada peça guanyadora itinera per diversos Centres d’Arts Visuals. El MACBA, com a equipament de referència nacional i internacional en matèria d’art contemporani, n'encapçala aquest conjunt d’equipaments.

Aquestes són les obres del MACBA i els indrets on encara les trobareu fins al 30 de novembre.
Alella. Complex Esportiu Municipal d’Alella (carrer de Pau Vila, 5). Centre col·laborador: Espai d’Art i Creació Can Manyé. Xavier Ribas, Sin título (Campo de fútbol, dins la sèrie: «Domingos», 1994-1997.
Barcelona. Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra (carrer Segre, 24-32). Centre col·laborador: La Fabra Centre d’Art Contemporani. Xavier Miserachs, Els Encants, Barcelona, 1957 (1956-1957)
Biblioteca de Catalunya (carrer de l'Hospital, 56). Dora García The Joycean Society
Öss Kaffe (carrer de Joaquín Costa, 26). Obres de Mabel Palacín, en col·laboració amb l’arquitecte Mirko Mejetta
Figueres. Casa natal Salvador Dalí (carrer Monturiol, 6). Centre col·laborador: Museu de l’Empordà. Josep Ponsatí, Eivissa (1971).
Girona. Biblioteca Carles Rahola (carrer Emili Grahit, 4). Centre col·laborador: Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Desacuerdos: Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español. Entrevista de Jesús Carrillo a Manel Clot (2004).
Granollers. Centre Cívic de Can Gili (Camí Vell de Lliçà d’Amunt, 1). Centre col·laborador: Museu de Granollers i Roca Umbert. Fàbrica de les Arts. Francesc Abad, Comptar i numerar les pigues d’una part del braç per part dels assistents, 1973/1992/2026.
Jordi Mitjà, Retrat de l’artista adolescent (amb ull de vellut), 1991.
Lleida. Cementiri Municipal de Lleida (Travessia Cementiri). Centre col·laborador: Centre d’Art La Panera. Fina Miralles, Relacions. Relació del cos amb elements naturals. El cos sobre l’herba, 1975/2026.
Tanatori de Lleida (Camí Municipal de Montcada, s/n). Centre col·laborador: Centre d’Art La Panera. Josep Ponsatí, Granollers, 1971.
Manresa. Centre dental Enric Pintado (carrer de Sant Joan Baptista de la Salle, 7). Centre col·laborador: Centre Cultural el Casino. Martha Rosler, Flower Fields, 1974.
Botiga La Creadora (Passeig Pere III, 57). Centre col·laborador: Centre Cultural el Casino. Colita, Retrat de Joan Brossa (1979)
Martorell. Línia Urbana (LU) de bus urbà de Martorell. Centre col·laborador: Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis. Ferran Garcia Sevilla, Dios bárbaro o Dieu dont de l’eau sort de la bouche. Sèrie: “Déus”, núm. 9, 1981 i Deu aliorum o god wanted. Sèrie: “Déus”, núm. 22, 1981.
Mataró. Centre Ungles&Estética (Sant Josep, 17 bis). Centre col·laborador: M|A|C Mataró Art Contemporani. Cones on Fingers (1979), de Jana Sterback.
Mollet del Vallès. Centre Cultural la Marineta (Carrer de l’Església, 7). Centre col·laborador: Fundació Municipal Joan Abell. Pepe Espaliú, Vídeo de l’acció “El nido” (Arnhem, Holanda), 1993.
Sabadell. Club Natació Sabadell Can Llong (carrer Budapest, 1). Centre col·laborador: Museu d’Art de Sabadell. Vito Acconci, Three Frames Studies, 1969-1970.
Museu d’Art de Sabadell (carrer del Doctor Puig, 16). Centre col·laborador: Museu d’Art de Sabadell. Centre col·laborador: Museu d’Art de Sabadell. Anònim, Exposicions de Joan Brossa a Espanya: a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell amb amics, 1981.
Santa Perpètua de Mogoda. Parades d’autobús. Centre col·laborador: Granja Soldevila. Obres de Jordi Benito, Carmen Secanella i Allan Sekula.
Sarrià de Ter. Institut Ticeris (carrer Joan Fuster i Ortells, 45). Centre col·laborador: Sala Dolors Xabé. Marc Vives, Es que ahora no puedo (II), 2020.
Tarragona. Comissaria de la Guàrdia Urbana (carrer de l’Arquebisbe Josep Pont i Gol, 8). Centre col·laborador: Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona. Obres de Gordon Matta-Clark i Ana Muller
Terrassa. Abacus Terrassa (carrer de la Font Vella, 78). Centre col·laborador: Sala Muncunill. Joan Brossa, Conjunt de poemes mecanoscrits (ca. 1948-1955).
Cinema Catalunya (carrer de Sant Pere, 9). Centre col·laborador: Sala Muncunill. Gary Hill, Commentary, 1980.
Valls. Perruqueria Hermes (carretera de Montblanc, 2). Centre col·laborador: Museu de Valls. Francesc Abad, Davant / Darrere – Posició normal / posició anormal, 1972.
Perruqueria Sonia Buisán (carretera del Pla, 6). Centre col·laborador: Museu de Valls. Onofre Bachiller, Fotomaton, 1986-2000.
Més info: https://gen.cat/unmuseuforadelmuseu