Més per Menorca torna a la càrrega amb la idea de la prohibició d’adquisició d’habitatges a l’illa per als no residents. Segons la formació sobiranista és necessari que la Unió Europea obri la porta perquè sigui possible evitar que a territoris molt petits sotmesos a gran pressió compradora sobre el mercat immobiliari, com és el cas de l'illa baleàrica, es pugui prohibir l’adquisició d’habitatges a no residents.
Els menorquinistes presentaren aquesta proposta a l’anterior legislatura (2019-2023) i demanaren al Govern de Francina Armengol que fes un estudi de les possibilitats legals d’imposar-la. Més recentment, a principi d’enguany, Més per Mallorca hi insistí i el Parlament votà en contra de la iniciativa, argumentant la majoria, del PP i Vox, que la Unió Europea és contundent amb això i que no hi ha cap possibilitat de limitar el dret a adquirir habitatges.
Els dos partits sobiranistes porten anys pressionant perquè el Govern faci alguna cosa al respecte perquè consideren que la pressió turística ha portat que molts estrangers vulguin comprar per passar a les Illes alguns mesos a l’any. Una tercera part dels compradors són d’altres països.
Els dos Més han discutit al Govern que, com assegura, la UE no permeti mesures extraordinàries. Les permet, en efecte, amb certes condicions que va explicar el març de 2023 la comissària de Serveis Financers, Estabilitat Financera i Unió del Mercat de Capitals, Mairead McGuinness, quan digué -en una resposta a l’eurodiputada balear del PP Rosa Estaràs- que «si hi ha raons imperioses d’interès general» es podrien imposar limitacions, tal com havia reconegut el Tribunal de Justícia de la UE, però, això sí, també afegí que «sempre que no siguin (mesures) discriminatòries».
Quan el mes passat la Comissió Europea anuncià que impulsarà l’aprovació al Parlament continental de la Llei d’Habitatge Assequible, que inclouria mesures excepcionals de limitació de l’adquisició a zones «amb estrès habitacional», Més per Mallorca demanà al Govern que tot d’una declaràs així les Illes perquè immediatament després que s’aprovi aquesta llei a la Cambra europea es pugui fer la passa a Balears per imposar la prohibició «de compra de segones residències», que al seu entendre la futur norma continental permetrà.
El Govern i el PP rebutjaren la petició i es limitaren a dir que esperaran a què s’aprovi la llei, l’estudiaran i aleshores ja decidiran què faran, però que en principi no veien amb bons ulls la possibilitat de prohibir als residents l’opció de comprar una segona residència.
Ara Més per Menorca insisteix però amb la limitació només per als no residents. Els menorquinistes valoren positivament l’anunci de la futura llei referida que creuen que suposa que «les institucions europees assumeixin la crisi de l’habitatge com una qüestió prioritària i obrin la porta a mesures» que ells «fa anys» que defensen. Però rebutja que la proposta es limiti a imposar unes mesures extraordinàries sense la prohibició referida perquè, al seu parer, cal «reconèixer les particularitats dels territoris insulars, on les dificultats d’accés a l’habitatge es veuen agreujades per la pressió turística, la limitada disponibilitat de sòl i l’atracció de demanda externa».
El coordinador general de Més per Menorca, Esteve Barceló, ha recordat que «vam ser el primer partit que va defensar que s’havia de limitar la compra d’habitatge per part de no residents, i en aquell moment PP i VOX van rebutjar la nostra proposta legislativa al Parlament de les Illes Balears». I justament és el que ara pensa que la UE hauria de permetre: «no basta que Europa reconegui aquestes eines si després estableix unes condicions pràcticament impossibles de complir per als territoris que més les necessiten». L’argumentació sobiranista parteix del que considera una evidència: «no es poden exigir les mateixes condicions a una illa que a un territori continental. La crisi de l’habitatge és generalitzada a Europa, però als territoris insulars és especialment greu per la forta dependència del turisme, la pressió sobre el mercat residencial i el fet que el territori és limitat».
En conseqüència, s’hauria de permetre que «les institucions de Menorca i de la resta de territoris insulars disposin de les eines necessàries per poder protegir l’habitatge residencial i garantir que les persones que viuen i treballen aquí tenguin prioritat per accedir-hi».
Per assolir l’objectiu Més per Menorca «ja fa feina conjuntament amb l’Aliança Lliure Europea (ALE) al Parlament Europeu per analitzar el text i explorar les vies d’incidència durant la seva tramitació».