Són poc més de les vuit del matí d’un dia d’agost i el sol cau a plom sobre aquesta lloma des d’on es veu tot el vessant oest de Vilafranca. Les temperatures s’enfilen des de primera hora, també en els pobles d’interior. Una miniexcavadora trenca la quietud pròpia d’aquest bancal en terrassa envoltat de parets de pedra seca. Des d’ahir que treballa per a obrir un solc en una de les vores. No és una tasca fàcil, tanmateix; per aquestes contrades el sòl és curull de pedres i cantals.
«La referència que tenim és que el cos del soldat mort es ...