Alcoi reviu l'esplendor modernista al ritme de la música de Gonzalo Barrachina

Els carrers i les places més icòniques d'Alcoi es vesteixen de gala per a reviure la seua esplendor modernista. Des d'aquest mes de setembre, la ciutat celebra la seua Fira Modernista, una cita plenament consolidada en el calendari cultural, festiu i turístic dels valencians. Dies i dies de tallers, exposicions, conferències, activitats divulgatives, propostes gastronòmiques i espectacles que tindran el seu moment més intens durant la IX Setmana Modernista, que es desenvoluparà oficialment del 21 al 27 de setembre de 2026.

Els actes centrals de la Fira Modernista d'Alcoi, però, es concentraran el dissabte 26 i el diumenge 27, quan els edificis més emblemàtics recuperaran l'estètica, la música, els oficis i la vida social de finals del segle XIX i principis del XX. L'edició d'enguany estarà dedicada a Gonzalo Barrachina Sellés, compositor alcoià estretament vinculat a la identitat musical de la ciutat. La recreació modernista servirà per a viatjar a través de la biografia farcida de pentagrames de l'autor alcoià, com també per reivindicar la petjada que va deixar en la història local.

Memòria musical

Barrachina va néixer a Alcoi el 29 de setembre de 1869. Després d'iniciar la seua formació musical a la seua ciutat natal amb José Jordá Valor i Rafael Valor Andrés, va continuar els seus estudis a Madrid, on va rebre classes d'harmonia per part del també alcoià Juan Cantó i de composició amb Valentín Arín. En la capital espanyola, va coincidir amb destacats músics de la seua generació i va mantenir una relació pròxima amb el villener Ruperto Chapí. La seua producció reuneix pasdobles, composicions simfòniques, sarsueles, òperes, cançons, música de cambra i obres religioses.

La Fira mostrarà a Barrachina no sols com a autor d'una melodia inseparable de les festes alcoianes, sinó com un creador polifacètic que va participar activament en la vida cultural del seu temps. Després de tornar de Madrid, va impulsar juntament amb Fernando Cabrera Cantó la Societat de Concerts d'Alcoi, l'actuació inaugural dels quals es va celebrar en el Teatre Calderón el 26 de març de 1905. La seua obra representa, per tant, la connexió entre la música, el desenvolupament industrial, les societats culturals i la sensibilitat modernista que va caracteritzar a la ciutat en aquella etapa d'esplendor fabril.

Una ciutat vibrant

La Fira Modernista oferirà un seguit d'activitats al llarg del setembre, però amb els plats forts concentrats en els darrers dies del mes. El dissabte 19, per exemple, el Mercat de la Zona Nord oferirà ambientació musical i una degustació per a les persones vestides amb indumentària modernista. El dilluns 21, però, es produirà el tro de sortida de la IX Setmana Modernista. L'arranjament estarà marcat per l'ambientació dels comerços del centre, el descobriment del cartell anunciador en la façana de l'Ajuntament i la conferència L'entorn musical alcoià de Gonzalo Barrachina, a càrrec de les veus expertes d'Ernest Llorens, José Benjamín González i Juan Javier Gisbert.

Durant els dies següents, se succeiran noves propostes formatives i divulgatives: un taller de maquillatge i perruqueria, la presentació de la revista Art, Humanitats i Cultura, un taller solidari de barrets i tocats, conferències sobre la música al cinema mut i la producció musical femenina a Alcoi. També es faran les projeccions del Gabinet del doctor Caligari i L'home mosca. D'aquesta manera, la Fira Modernista no es limita a un únic cap de setmana, sinó que converteix tot setembre en un període d'aproximació continuada al patrimoni, la cultura i la societat modernistes.

El divendres 25 marcarà l'inici del tram més festiu de la programació. Després d'una representació de l'obra familiar Tito Titot, la plaça d'Espanya acollirà a les 19.30 hores el pregó oficial. La declamació comptarà amb la corporació municipal i amb l'aparició escènica de Gonzalo Barrachina, encarnat per l'actor alcoià Rubén Mira. El Ballet de Virginia Bolufer i el Grup de Danses Carrascal intercalaran diferents actuacions per a reforçar el caràcter musical i escènic de l'homenatge.

A continuació, es desenvoluparà la cercavila modernista popular, un acte obert a entitats, a la ciutadania i a les autoritats vestides amb indumentària d'època. El recorregut travessarà alguns dels carrers més representatius del centre històric abans de tornar a la plaça d'Espanya. Allí se celebraran els tradicionals balls modernistes protagonitzats per les Aules de la Tercera Edat i Danses Al-Azraq la Terc, amb l'obertura d'un vals popular en el qual podrà participar el públic. Aquest acte simbolitza un dels trets essencials de la Fira Modernista: la ciutadania no assisteix únicament com a espectadora, sinó que forma part activa de la recreació.

El dissabte 26 començarà amb la recepció d'entitats a l'Ajuntament d'Alcoi i la cerimònia d'hissada de banderes organitzada pel Grup Scout Sant Jordi. A les 10.30 hores s'inaugurarà oficialment la IX Fira Modernista. El consistori i el públic partiran des de la plaça d'Espanya cap a la Glorieta, acompanyats pel grup de dolçaines La Cordeta i el Grup de Danses Carrascal.

La plaça d'Espanya acollirà durant el matí la recreació d'un dia de mercat, amb ambientació musical, representació d'oficis tradicionals i degustació de productes inspirats en els primers anys del segle XX. En aquesta activitat participaran el Grup de Recreació Modernista d'Alcoi, el Grup de Danses Sant Jordi, la Societat El Treball i el Ballet de Virginia Bolufer, amb l'assessorament del Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics. La recreació permetrà mostrar com eren el comerç, les relacions socials i l'activitat quotidiana de l'època.

La Glorieta serà un altre dels grans centres de la Fira Modernista, amb llocs, tallers, jocs i actuacions des del matí fins a la nit. Hi haurà cançons populars, balls d'infermeres en homenatge a les dones dedicades a cura de persones malaltes i necessitades o jocs tradicionals. A la vesprada, l'Agrupació Lírica El Treball representarà Els vells compares, una sarsuela còmica de costums valencians escrita per Gonzalo Barrachina amb llibret de Gonzalo Cantó. La seua recuperació constitueix un dels esdeveniments culturals més destacats d'aquesta edició. La jornada en la Glorieta es completarà amb una coreografia de Carmina Nadal.

La programació de dissabte s'estendrà per tota la ciutat. La secció d'escalada del Centre Excursionista d'Alcoi realitzarà dos descensos amb indumentària modernista des del campanar de l'església de Santa Maria. El cementiri municipal acollirà una visita dedicada a Gonzalo Barrachina, guiada per Elisa Beneyto i Lluís Vidal. També es recrearà una manifestació popular contra l'antic impost de consums, oberta a la participació de persones vestides d'època, i l'Associació Cultural Esportiva Bombers de la Muntanya realitzarà una maniobra històrica d'extinció d'incendis.

El públic familiar comptarà amb diverses funcions de Tito Titot i amb jocs infantils inspirats en el període modernista. La programació inclourà la recreació de la presentació d'una primera campanya turística de la ciutat, balls d'oficis i el tradicional pícnic modernista en el Passeig de Cervantes. Per a participar en aquest últim, serà necessari vestir indumentària d'època i emprar cistelles, estovalles i parament tradicional, evitant utensilis d'un sol ús, en coherència amb l'esperit històric i sostenible de l'activitat.

Un dels moments més esperats arribarà a les 19.30 hores amb la recreació de la inauguració del pont del Viaducte per José Canalejas. La comitiva partirà des del Parterre i finalitzarà en el pont, una infraestructura que va simbolitzar la modernització urbana i la capacitat tècnica de l'Alcoi industrial. La nit conclourà amb una vetllada scout i la recreació d'un foc de campament a la Plaça Ramón y Cajal, amb relats i dinàmiques vinculats a la història de l'escoltisme.

Quan conflueix patrimoni fabril i música popular

La jornada de diumenge començarà amb l'excursió modernista per la Ruta de les Xemeneies, organitzada pel Centre Excursionista d'Alcoi amb la col·laboració del CAEHA. L'itinerari transcorrerà pels rius Riquer i Serpis i permetrà interpretar el paisatge industrial des d'una perspectiva històrica. La Plaça Ramón y Cajal acollirà també una xocolatada benèfica, mentre que al migdia tindrà lloc la Glòria modernista, organitzada per l'Associació de Sant Jordi i l'Ajuntament.

La Glorieta mantindrà la seua activitat amb tallers del Museu de Bombers, jocs populars, una Escape Room modernista i la XXXIV Mostra de Dolçaines i Tabals d'Alcoi, Memorial Ismael Gisbert. L'escenari rebrà, a més, l'obra Senyoretes de cul cossit, interpretada pel Grup de Teatre del Centre de Majors d'Oliver. La jornada incorporarà nous balls d'època, una altra representació de Tito Titot i la cerimònia de Promesa Scout i arriada de banderes, que tancarà simbòlicament la participació del moviment scout en la Fira Modernista. Tota una recreació d'un temps que ha marcat Alcoi.

Indústria, art i una nova forma de ciutat

La reivindicació del modernisme és una mirada orgullosa a un passat icònic. No debades, el modernisme alcoià no pot entendre's sense l'extraordinari desenvolupament industrial que va transformar la ciutat entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX. La prosperitat dels sectors tèxtil, paperer i metal·lúrgic va impulsar el creixement d'una nova burgesia empresarial que va voler expressar la seua posició econòmica, la seua inquietud cultural i la seua confiança en el progrés mitjançant una arquitectura cosmopolita.

Els corrents modernistes arribats des d'altres grans centres urbans, especialment de València i Barcelona, van ser reinterpretades a Alcoi amb una personalitat pròpia: a l'ornamentació floral, les línies corbes i la inspiració en la naturalesa es va afegir una marcada preocupació per la funcionalitat, d'acord amb el caràcter productiu de la ciutat. Aquella renovació estètica, tanmateix, no es va limitar a les façanes dels habitatges particulars.

El modernisme va impregnar la vida social i cultural alcoiana, des dels espais de reunió d'empresaris, artistes i intel·lectuals fins als edificis destinats a la indústria i als serveis públics. El ferro forjat, les vidrieres, la ceràmica, la pedra llaurada, les motllures vegetals i les composicions sinuoses van conviure amb nous materials i solucions constructives. El resultat va ser un paisatge urbà en el qual la bellesa es va convertir en una manera de representar la modernitat, però també en un llenguatge compartit per arquitectes, pintors, músics, artesans i dissenyadors.