Pla Dora III d'AENA

Protesta social a les Illes contra Aena per l'ampliació dels aeroports de Palma i Eivissa

El pla Dora III d'Aena té prevista l'ampliació de la capacitat de càrrega operativa real dels aeroports d'Eivissa i de Mallorca, segons les entitats que s'oposen a les respectives obres. Per això s'han mobilitzat i preparen actuacions, com a Palma davant la Delegació del Govern el pròxim dia 20 de setembre. Les plataformes ciutadanes acusen Aena d'ignorar les necessitats i el benestar dels ciutadans, i de fixar-se únicament en el seu negoci i beneficis.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Creixen les crítiques contra Aena per les ampliacions dels aeroports d’Eivissa i Palma, unes obres que en els dos casos són considerades per l’empresa propietària com a simples «remodelacions». Un eufemisme per amargar que se li digui com se li digui Aena ha decidit incrementar l’explotació dels dos aeròdroms, és a dir incrementar de forma real —si bé no potencial— la seva capacitat de gestionar passatgers.

Més d’una dotzena d’entitats civils, sota el segell de la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Mallorca, han convocat a Palma el pròxim 20 de setembre una mobilització davant de la Delegació del Govern contra l’obra prevista, igual que es faran actes per l’estil a Eivissa i, també, a Barcelona. La Plataforma té el suport del GOB, la Federació d’Associació de Veïns de Palma, Greenpeace i, entre d’altres, Menys turisme, més vida. Segons aquest grup d’entitats, el Ministeri de Transports, del Govern de Pedro Sánchez, impulsa el pla Dora III a través del qual el ministeri citat invertirà 622 milions a l’aeroport de Palma; 229,7 a Eivissa, i 170 a Menorca, amb l’objectiu d’elevar la capacitat operativa de gestionar passatgers. Així, en el cas de Palma, suposaria que fins a l’any 2031 l’aeròdrom de Mallorca augmentaria la seva capacitat anual dels actuals 33,8 milions als 35,7. Gairebé dos milions més de passatgers, una part molt important dels quals turistes. Una realitat que s’avé prou malament amb el discurs del PSOE balear contra l’increment turístic.

Segons la Plataforma esmentada, l’aeroport de la capital mallorquina ha superat aquest estiu el límit de 66 vols per hora durant més de divuit dies d’agost i vuit d’inicis de setembre. I recorda que està creixent sense parar l’aviació privada: fins al mes d’agost d’enguany havien aterrat a Mallorca 9.218 jets privats. Als tres aeròdroms insulars foren 17.644, cosa que els grups citats consideren una mala notícia perquè entenen que l’aviació privada és extremadament contaminant. Les dades que manegen asseguren que genera a les Balears 102 tones d’emissions de CO₂, equivalent a la contaminació anual produïda per unes 22.000 persones.

En el cas d’Eivissa ja s’han fet actes de protesta contra l’ampliació de l’aeròdrom de l’illa. Fins i tot el Govern de Marga Prohens s’hi ha oposat i ha acusat el Govern de Pedro Sánchez de no informar de res l’executiu illenc.

Una iniciativa popular espontània ha recollit milers de signatures contra la prevista ampliació, entre altres raons perquè, a parer seu, suposarà posar en risc hídric l’illa. Així es llegeix al manifest que ha publicat a Internet, en el qual recullen els suports de la gent. Grups ecologistes eivissencs també han expressat la seva preocupació pel consum d’aigua addicional, que implicarà per a una illa sotmesa a una seriosa situació d’aqüífers sobreexplotats, salinitzats i amb les dessaladores funcionant al màxim de la seva capacitat.

A banda, asseguren que el soterrament parcial del torrent de Sa Font, previst en el projecte, es traduiria en un increment de la contaminació perquè denuncien que l’aeroport ja hi tira aigües residuals i que amb l’ampliació el problema es multiplicaria.

Així mateix, els eivissencs crítics denuncien que el nou aeroport incrementaria les molèsties en un radi més ampli, perquè «incrementarà la contaminació lumínica i acústica», en especial aquesta darrera per mor de la capacitat de rebre avions més grans. Tant si tècnicament és una «ampliació» com si no ho és i es tracta d’una «reforma», asseguren que les conseqüències seran les mateixes per als eivissencs: «Una pèrdua de la qualitat de vida tant per als residents com per als turistes, agreujada pel fet que l’aeroport se situa dins del parc natural de Ses Salines, que se suposa que està protegit».

Segons el citat pla Dora III, l’aeròdrom pitiús augmentaria la seva superfície el 29%. Quan es va conèixer la intenció d'Aena, la reacció social va ser instantània. L’oposició no és només ecologista; tot el ventall polític s’hi mostra en contra, les institucions, el citat Govern balear..., però per a l'empresa propietària és com sentir ploure, li és tot absolutament igual. L’únic que li preocupa és incrementar el negoci.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.