El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que, «quan vam signar el Pacte Nacional per la Llengua ja vam dir que no era suficient, però que, amb les seves limitacions, era un pas endavant si es complia». Recorda que van «advertir quan vam signar el pacte que l’emergència lingüística no es podia solucionar sense canvis juridicoconstitucionals que van més enllà de la Generalitat de Catalunya» i que haurien de ser aprovats «pel Govern de l’Estat».
Es va avisar en aquell moment que en el Pacte Nacional per la Llengua (PNL) «la part de diagnosi era impecable», però que «les mesures ja eren clarament insuficients» i el pressupost, «encara més insuficient».
Per això Plataforma per la Llengua es va comprometre a fer-ne un seguiment i ha estat analitzant el grau d’execució de les mesures anunciades. «Ho hem fet d’acord amb la informació que dona cada departament i comprovacions pròpies de l’entitat».
Els resultats són «molt decebedors», en paraules d’Escuder, perquè, de les mesures que s’havien d’haver dut a terme l’any passat, abans d’aquest estiu «s’havien fet un 38%; un 26,7% només estan començades i un 30% no s’havien començat a aplicar».
La vicepresidenta de la Plataforma Mireia Plana va exigir que «s’avanci de manera urgent» en els camps de l’ensenyament; la salut; l’esport i el lleure; el comerç, el treball i l’empresa, i els mitjans de comunicació públics.
A l’escola, segons Plana, «el coneixement i l’ús del català no està ni molt menys garantit. Molts estudiants acaben l’ensenyament obligatori sense tenir un nivell suficient del català. Necessitem una escola que asseguri realment el coneixement i l’ús de la llengua. Per això calen més recursos per al suport lingüístic, més i millor formació inicial i continuada dels docents, i directrius clares per les direccions i la inspecció educativa, entre altres accions».
A la salut i les cures, el Departament hauria d’establir un calendari clar, realista i creïble per aplicar la Llei de política lingüística i que «tots els professionals del sistema de salut pública sàpiguen que s’ha de saber català per treballar», no només per «garantir els drets lingüístics», també «per no empitjorar la seguretat assistencial». Plana va assegurar que «la conselleria menysté el problema», perquè el nombre de queixes que afecten aquest àmbit creix.
Pel que fa a les cures, «cal aplicar un programa on tothom, empreses i treballadors, que s’han de dedicar o es dediquin a cuidar gent gran i amb vulnerabilitats». Plana va recordar els casos de Josep Maria Espinàs o Carme Junyent, «que, com sabeu, en els moments finals de la seva vida no van rebre l’atenció que mereixien en la seva llengua».
En l’esport i el lleure, que són «àmbits bàsics per a la socialització d’infants i joves», cal avançar molt, segons Plana. «És bo que aquesta socialització sigui en català, parlin la llengua que parlin, perquè a uns els facilita aprendre-la i, per al conjunt, promou la cohesió social». Plana demana una implicació de totes les administracions en aquest àmbit.
En l’àmbit del comerç, l’empresa i el treball, la legislació «és millorable en punts com la compra digital». El marc legal actual «protegeix teòricament els consumidors en atenció oral, facturació i etiquetatge, però aquest marc no es fa complir». Des de la Plataforma, afirma Plana, veuen «exemples d’aquesta impunitat diàriament: tant l’Agència Catalana del Consum com les oficines municipals d’atenció al consumidor arxiven sistemàticament denúncies fonamentades i ben trobades sobre vulneracions de drets lingüístics». També acusa «alguns ajuntaments» de «tacticisme polític» quan mai multen i ho fien tot a la mediació, «fins i tot en casos que hi ha infraccions evidents i ciutadans vexats».
Sobre els mitjans de comunicació, Plana va recordar que la Corporació Catalana de Mitjans va ser «creada amb l’objectiu explícit de normalitzar la llengua catalana». La Plataforma creu que «ha descuidat aquestes funcions: massa sovint difon continguts en castellà sense cap necessitat real»; en alguns casos, «mostra actituds lingüístiques diglòssiques» i «tria experts o col·laboradors que no parlen català quan hi ha experts o opinadors competents lingüísticament».
Escuder va acabar la seva intervenció instant el president de la Generalitat de Catalunya Salvador Illa, com a màxim responsable del Govern, «a fer que no continuï el menysteniment de la llengua» i s'executen les mesures anunciades.