L’any 2021, el món va mirar cap a l’Afganistan. Tots els mitjans de comunicació internacionals omplien la seua programació amb notícies sobre l’arribada dels talibans al poder i la retirada de les tropes estatunidenques. La situació del país deixava bocabadada gran part de la població. Com podia una nació on les dones estudiaven, treballaven i eren independents passar de cop i volta a ser una presó per a la població femenina?
Amb la presència mediàtica minvant, els talibans han aprofitat per a imposar el seu credo fonamentalista contra les dones: no poden eixir sense l’acompanyament d’un home, la violència física a la llar està permesa i no tenen dret a l’educació. Les lleis que limiten la seua llibertat són molt nombroses. Per aquest motiu, les activistes del país lluiten perquè es continue parlant de l’Afganistan.
Manizha Yaqoobi n’és un exemple. Malgrat nàixer a l'Afganistan, Yaqoobi ha viscut gran part de la seua vida a l’Índia. «El 2010, tota la meua família es va traslladar a l’Índia, perquè el meu pare va ser amenaçat pels talibans, atès que treballava amb governs estrangers, especialment per al Regne Unit», explica. No obstant això, amb la pandèmia de la COVID-19, van haver de tornar al seu país d’origen: «A l’Índia, els hospitals estaven col·lapsats i no acceptaven pacients estrangers com nosaltres». Durant un any, va continuar estudiant en línia.
El dia que els talibans arribaren al poder, la seua vida i la de milions de dones afganeses van canviar dràsticament. Ho recorda amb molta por. Al principi, no podia creure el que estava passant. «Quan vaig mirar per la finestra, em vaig sorprendre molt. El que més em va impactar no va ser la presència dels talibans, sinó l’absència de dones al carrer», relata. En aquell moment, es va sentir totalment desemparada: «Va ser com si una part meua haguera mort. Les dones estàvem fora de l’espai públic i, d’alguna manera, jo com a persona també havia desaparegut».
En un principi, els talibans, per tal de rebre l’aprovació internacional, van assegurar que el nou govern seria més permissiu que l’anterior, que havia estat al país des de 1996 fins a 2001. «Fins i tot van dir que obririen les escoles per a les xiquetes, però òbviament això no ha passat». La mare de Yaqoobi va tenir clar que havien d’abandonar el país: «Ma mare em va dir: ‘Filla, no pots estar ací. Ells no canviaran’», narra.
Aleshores, la seua família va escriure a ambaixadors, periodistes i companys del seu pare. El Regne Unit va comunicar-los que no els podia ajudar . Qui sí que va oferir-los suport va ser Sophia Swire, membre de l’ONG Future Brilliance. Gràcies a aquesta organització, Yaqoobi i la seua família van aconseguir fugir cap al Pakistan. «Vam haver de posar tota la nostra vida en una maleta», lamenta.
Ara bé, no tota la seua família va poder tornar en aquell moment. El seu germà es va quedar atrapat a Kabul durant un temps amb la seua dona, i va resultar ferit per dos trets a la cama. Finalment, han pogut anar-se’n del país. Una àvia i alguns cosins de Yaqoobi continuen a l’Afganistan. Els xics estan bé perquè són homes, però les seues cosines han hagut de casar-se: «Sols tens una opció, no pots escollir, has de casar-te i tindre fills». Per a les dones, tindre aspiracions personals no és una possibilitat.
Una vegada al Pakistan, la jove va aconseguir una cita a l’ambaixada de l’Estat espanyol. Finalment, va poder arribar a Castella i Lleó. Fou un repte: «Vaig haver d’integrar-me en una societat que no coneixia, amb una llengua que no sabia parlar i amb una vida totalment diferent». Ara ja ha acabat el batxillerat i vol continuar els estudis per a ser pilot d’avió.
Alçar la veu per les que no en tenen
Les mesures que fan que l’Afganistan siga una presó a cel obert per a la població femenina no fan més que empitjorar. Les dones han sigut totalment apartades del món educatiu i laboral. «Només poden treballar dones de sectors molt concrets, com les ginecòlogues, perquè, és clar, els talibans no consideren correcte que un home revise una dona», descriu. Però la prohibició de formar noves estudiants de medicina planteja una pregunta: qui atendrà les dones en el futur? Actualment, l’assistència sanitària per a les dones és totalment precària.
«Les dones no poden estar assoles a la via pública; han d’anar acompanyades per un home. Els parcs estan oberts, però exclusivament per als homes», conta. De fet, segons denuncia Amnistia Internacional, les dones han d’evitar eixir a la finestra o al balcó. A més, està totalment prohibit fotografiar-les o publicar imatges seues: «El seu objectiu és esborrar-les completament».
La veu i la imatge de les afganeses estan prohibides als espais públics. El Ministeri per a la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici va promoure aquestes mesures. No poden parlar, caminar lliurement, treballar ni estudiar. «El govern vol crear una generació completament analfabeta», assegura. Yaqoobi creu que el govern és el principal problema, però no l’únic: «Abans de l’arribada dels talibans, una part de la societat ja tenia una mentalitat patriarcal, però no és comparable amb l’actualitat».
Si Manizha Yaqoobi poguera enviar un missatge a les dones del seu país, seria un cant a l’esperança: «No s’han de rendir». Així i tot, admet que l’oposició des de dins és molt complicada. «Els talibans et tenen molt controlada». Per aquest motiu, sosté que és molt important que la gent que està fora lluite en defensa de les afganeses: «Ara tinc una veu, i les xiquetes que estan al país lluiten per tindre-la». La població femenina ha desaparegut de l’Afganistan. El desig de Yaqoobi és que aquestes dones no patisquen un doble oblit: el del seu país i el de la resta del món.