Catalunya compta amb una extensa xarxa de teatres i auditoris municipals que apropa les arts escèniques i la música a tot el país. Aquests equipaments són molt més que espais on es programen espectacles. Els teatres i auditoris generen activitat cultural, creen vincles amb la comunitat i esdevenen punts de trobada per a la ciutadania. Així, en un context en què l'accés a la cultura és cada vegada més reconegut com un dret fonamental, la xarxa pública de teatres i auditoris de Catalunya representa una eina clau per construir un país culturalment més equilibrat, connectat i accessible per a tothom.
Actualment, 269 equipaments formen part del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM), una estructura que connecta grans equipaments nacionals, teatres municipals i espais culturals de proximitat amb un objectiu compartit: garantir que qualsevol ciutadà pugui participar en la vida cultural del país, independentment d'on visqui.
Per a la consellera de Cultura, Sònia Hernández, cal defensar «el reequilibri territorial» com a «condició necessària» per garantir els drets culturals. En aquest sentit, Catalunya compta amb «un sistema estructurat d’espais escenicomusicals sòlid, ric, divers i consolidat al llarg dels anys». Segons Hernández, ara tenim «una oportunitat excepcional per enfortir el nostre sistema cultural, per fer-lo més robust, més equilibrat i més just».
Una xarxa que fa circular la cultura
L’SPEEM permet que espectacles de teatre, música, dansa i circ es moguin pel país, i arribin a públics molt diversos. Hi participen tant els grans equipaments nacionals (E5) —Teatre Nacional de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure, Mercat de les Flors, Auditori o Palau de la Música Catalana— com els teatres i els auditoris municipals repartits arreu del país. Els espais escènics locals multifuncionals (que permeten tant obres de teatre com concerts amb garanties de qualitat) representen un poc més de mig centenar d’instal·lacions (53, concretament) repartides per les ciutats més poblades (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, etc.) i per les capitals de comarca amb més habitants (Vilafranca del Penedès, Olot, Tortosa, Figueres, Manresa, Mataró, etc.). Els equipaments escènics més locals (anomenats E2), i fins i tot els bàsics (E1), completen aquesta xarxa de teatres i auditoris municipals de Catalunya fins als 269: 155 a la demarcació de Barcelona; 59 a la de Girona; 30 a la de Tarragona, i 25 a la de Lleida.
Els grans espais escènics i musicals nacionals (E5) fan produccions pròpies que fan girar pel país i així donen a conèixer les seves produccions més enllà de la ciutat de Barcelona. La Generalitat de Catalunya és present en els seus òrgans de govern d’aquests grans espais escènics i vetlla perquè aquests treballin en xarxa amb els espais escènics locals multifuncionals.
Aquest model no només facilita que les produccions de gran format arribin a ciutats mitjanes i municipis petits. També ajuda a donar visibilitat a projectes sorgits fora dels principals centres culturals, afavorint que les creacions locals puguin créixer, circular i trobar nous públics.
- El Mercat de les Flors fa anualment El Mercat en Gira.
- L’Auditori acosta les produccions de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) i de la Banda Municipal de Barcelona.
- El Teatre Nacional de Catalunya té produccions que giren no només per Catalunya, sinó també per Palma, Madrid i Europa.
- El Teatre Lliure també ho fa amb les seves produccions amb De gira.
- El Palau de la Música sempre fa girar una producció del Cor de Cambra.
- L’Orfeó Català participa en la Xarxa Coral.
- I, finalment, el Liceu sempre duu, com a mínim, una producció arreu del país.
Programa.cat: suport a la programació local
Una de les principals eines per donar suport a la programació local és Programa.cat, l'instrument impulsat pel Departament de Cultura i les quatre diputacions catalanes per reforçar les programacions estables dels municipis.
Durant el 2025, 243 municipis van rebre ajuts per programar 2.628 activitats professionals d'arts escèniques i música, amb una inversió global de 3,1 milions d'euros. Aquest suport contribueix a mantenir una oferta cultural regular i de qualitat més enllà de les grans ciutats.
La cultura constitueix un dret fonamental de la ciutadania i ha de ser considerada un pilar bàsic de l'acció pública. Cal situar aquesta mirada en el centre de les polítiques culturals, fer possible que tothom pugui accedir, participar i gaudir de la vida cultural en igualtat de condicions continua sent un dels grans reptes col·lectius del nostre país.