Una tesi doctoral recentment defensada a la Universitat de les Illes Balears (UIB) estudia l’impacte de l’augment de la mar sobre les platges. La conclusió és que aquestes zones arenoses del litoral podrien perdre «fins al 60% de la seva superfície» durant el present segle.
Per a l’economia turística balear les platges són un dels seus valors més preuats. Un canvi tan brutal suposaria un impacte prou considerable per als interessos del sistema productiu balear.
La tesi doctoral de l’investigador Pau Luque Lozano —dirigit pels doctors Alejandro Orfila (de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats-UIBN i del CSIC-UIB) i Marta Marcos (Departament de Física de la UIB)— combina simulacions, nous models teòrics i un radar avançat per millorar la predicció de la regressió del litoral balear en un context de canvi climàtic i, segons informa aquesta institució, «aporta noves dades i metodologies per entendre més bé l’evolució de les platges arenoses en un context de canvi climàtic».
Aquestes zones de les costes baleàriques, «essencials tant per a l’economia turística com per a la protecció davant temporals», es troben cada vegada més «amenaçades per la pujada del nivell de la mar» i l’anàlisi en qüestió permet ara entendre millor els riscs que pateixen.
L’estudi signat per Pau Luque Lozano se situa dins l’àmbit de l’oceanografia física i posa la mirada en l’escala local i regional, «que són clau per avaluar impactes reals». La recerca s’ha estructurat en tres fases. En primer lloc, «s’han fet simulacions numèriques per estimar la inundació i l’erosió futures». Els resultats indiquen que, en el pitjor escenari que es podria esdevenir «extrem», segons la terminologia emprada per l’autor, amb augments del nivell de la mar «de fins a 103 cm el 2100, fins a 36,5 km²» de les actuals platges illenques podrien quedar «inundats de manera permanent». A més, la superfície afectada eventualment per temporals augmentaria el «41%, i fins al 60% de les platges perdrien més de la meitat de l’amplada». Aquestes pèrdues «tendrien un impacte econòmic significatiu», amb una reducció estimada del 7,2% en relació amb el PIB balear de l’any 2019.
En la segona fase, s’han «desenvolupat nous models per predir la regressió de la línia de costa. A diferència d’altres models, aquests tenen en compte factors com l’onatge, les marees i la disponibilitat de sediments». Els resultats mostren que les platges «més estretes, com les típiques de les Balears, retrocedeixen més aviat perquè disposen de menys arena per compensar els canvis».
Finalment, la tercera fase «introdueix una tecnologia innovadora: un radar d’ona contínua amb modulació de freqüència» que «permet mesurar l’onatge i elaborar mapes de profunditat fins a 500 metres de distància, sense necessitat de calibratge extern, un fet que facilita un seguiment continu i més eficient de l’estat de les platges».
Aquesta investigació «reforça la necessitat de combinar models avançats, dades reals i noves tecnologies per anticipar els efectes del canvi climàtic», explica la UIB. Les eines desenvolupades a l’estudi «poden ajudar a dissenyar polítiques de gestió costanera més eficaces i sostenibles, i contribuir a preservar un dels actius naturals i econòmics principals de les illes Balears», conclou.