El 25 de juny passat, la Comissió Mixta d’Insularitat del Congrés i Senat aprovava amb el vot del PSOE, PP i Sumar reclamar a Aena —l’empresa propietària dels aeroports, amb el 51% de les accions en mans de la pública Enaire, que depèn directament del Ministeri de Transports— que revisi el projecte d’ampliació de l’aeròdrom d’Eivissa.
El 2 de juny el Parlament balear havia decidit per àmplia majoria, amb l’acord del PP, PSOE, els dos Més i Unides Podem —amb el vot en contra de Vox—, la mateixa exigència a l’operador dels aeroports.
Aena, però, no ha contestat, de moment. Per tant, persisteix en el seu projecte. El que ha aconseguit a les Illes aquesta empresa és insòlit: gairebé la unanimitat de totes les forces polítiques en contra de la seva pretensió d’ampliar l’aeroport d’Eivissa. No només són els partits, també sindicats, associacions patronals, cíviques, ecologistes... s’ha posicionat en contra del projecte que el mes de maig va iniciar el camí previ.
En efecte, aleshores l’empresa va treure a concurs el contracte per dissenyar l’ampliació. Es tracta de la redacció i disseny del projecte tècnic que, posteriorment, permetrà licitar les obres. Per primera vegada, Aena posa dades concretes a la seva intenció d’ampliar l’aeròdrom.
Les portes d’embarcament passarien de les 17 actuals a 32. Només amb això ja es pot tenir una idea aproximada del volum que es vol operar en el futur immediat. Cal recordar que el 2024 l’aeroport eivissenc va moure una mica més de 3,7 milions de turistes.
No es coneix la xifra total d’inversió que podria representar l’obra en conjunt —que no estaria feta fins al 2035, si no hi ha endarreriments—, però els càlculs indiquen de l’ordre dels 230 milions.
Entre altres concrecions, també suposaria la construcció de 16 nous aparadors de facturació, nous espais per als controls de seguretats, per a les oficines... També hi hauria una important ampliació dels llocs destinats als embarcaments.
La visió més contundent de l’ampliació seria un nou dic a l’extrem nord-est de 170 per 24 metres i dues plantes, destinat al tràfic exterior, el que no és de l’espai comú europeu Schengen. És la gran excusa d’Aena per fer totes les obres, la necessitat de tenir un lloc de control de passaports en exclusiva i no compartir-lo, com ara, amb la resta de passatgers. Òbviament, es tracta de canalitzar així de la millor manera possible el flux de turistes britànics —830.000 dels 3,7 milions de turistes que arribaren l’any passat a Eivissa i Formentera a través de l’aeroport—, que després del Brexit requereixen control de frontera exterior.
A més, i entre altres reformes i construccions noves, es reconfiguraria l’estacionament de naus, es faria un nou edifici per allotjar sistemes de refrigeració, es crearia una nova zona de suport a les aeronaus —que implicaria esbucar tres edificis actuals, desviar una carretera i soterrar almenys 200 metres d’un torrent...
L’impacte polític del projecte ha estat enorme a les Illes, tant a Eivissa com a Palma. Una vegada més es constata que Aena val pel seu compte, sense donar cap explicació a les institucions illenques «que ni tan sols han estat informades dels plans» que tenia l’empresa, segons va dir la presidenta Marga Prohens al Parlament.
Els socialistes, que en altres qüestions han refusat criticar l’empresa dels aeroports, aquesta vegada s’han sumat al PP i els dos Més, principals impulsors del que podríem anomenar el front balear anti Aena. Suposa això que el PSOE de Pedro Sánchez i, per tant, el Govern espanyol ordenarà a Enaire que obligui Aena —mitjançant el 51% de les accions— a canviar el projecte? O, per contra, és la típica jugada a Palma i a Madrid per no quedar engrunat políticament, però que després no es concretarà cap mesura efectiva? De moment no hi ha respostes.