Dilluns passat, el cap del PP, Alberto Núñez Feijóo, se sumava a la tesi conspiranoica de la ultradreta segons la qual el Govern de Pedro Sánchez està preparant un enorme frau per a les pròximes eleccions a còpia de fer espanyols els descendents d’exiliats. Que es poden nacionalitzar acollint-se a la disposició al respecte que preveu la llei de memòria democràtica, aprovada l’any 2022. Aleshores Feijóo donà suport a la norma, que es coneix com la «dels nets». Més i tot: en un viatge a l’Argentina defensà amb vehemència que aquells descendents d’espanyols poguessin tenir l’opció de demanar el passaport del regne.
L’extrema dreta no ha canviat d’opinió. Se li ha de reconèixer que és permanentment conseqüent. Sempre llança ombres de dubte o directament acusacions de manipulació electoral cap al PSOE. Ho fa seguint l'exemple dels seus col·legues dels Estats Units, com bé ha demostrat Donald Trump, que quan perd és per culpa de la manipulació de les urnes que fa el Partit Demòcrata.
L'extrema dreta espanyola ja l’any 2023 acusà el PSOE de manipular el vot per correu. Segons la teoria de la conspiració —que es feia córrer des de mitjans disciplinats ultres, com la seva televisió, avui dita Toro TV—, aquella allau de sufragis així enviats, 2,5 milions, s’explicava no per ser les eleccions a l’estiu i haver-hi mig país de vacances, sinó per la manipulació perversa dels socialistes, la responsable de la sorpresa de la victòria del «traïdor» Sánchez amb els «enemics d’Espanya». El que mai no explicaren és com s’ho feren els socialistes per alterar aquesta enorme quantitat de sobres amb les paperetes. No tenia importància perquè del que es tractava era de llançar sospites.
La conspiració també s’alimentava de la teoria que l’empresa Indra —un tema recurrent de la conspiranoia ultra—, encarregada —pel Ministeri d'Interior— d’abocar informàticament les dades i donar-ne els resultats, estava —només faltaria— «colonitzada» pels agents socialistes, els quals alteraven el que havien votat els ciutadans. No tenia gens ni mica d’importància que Indra no compti els vots, que els presidents de les meses emeten tantes còpies d’actes com interventors-apoderats en demanen i que, per descomptat, l’acte original la lliuren als jutjats encarregats, essent per tant impossible que l’empresa en qüestió alteri el resultat...
Tant aquest desbarat com l’anterior han perdut força darrerament gràcies a la nova versió de la conspiració, la dels «nets», sobretot americans. Deixen suposar —a través de mitjans ultres com eldebate.com, gaceta.es, la tele citada...— que els agents consulars i els funcionaris arreu d’aquesta xarxa internacional estan conxorxats per manipular els vots dels nacionalitzats a favor del PSOE amb la intenció, és clar, de guanyar les eleccions a través del frau. No expliquen, però, que l'impacte real d'aquest sufragi és ínfim: fa tres anys només votà el 10% dels nacionalitzats no residents: 233.000 sobre —en números rodons— 2,3 milions. Una cosa és vera: aleshores en efecte aquest sufragi mogué un diputat... que el perdé el PSOE i passà al PP. Es veu que els que manejaven aquest tipus de sufragis no devien ser conspiradors molt hàbils.
El que no són teories conspiratives, exageracions, mitges veritats ni desbarats és que a les Illes, sota el Govern del PP, presidit per Jaume Matas, es posà en marxa el 1999 una operació incrementar el CERA de Formentera, els dels electors nacionalitzats no residents, sobretot de l’Argentina, amb la intenció que el partit conservador pogués assegurar-se el diputat que tria l’illa i, així, augmentassin prou les opcions de Matas de revalidar la presidència. Va ser el que mediàticament es conegué com l’operació Mapau.
El 1999 la conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria contractà a través de l’Institut Balear de Desenvolupament Industrial (IDI) a Maria de la Pau Segura —coneguda com a Mapau, d’aquí el nom mediàtic de l’operació— per actuar com a enllaç entre el Govern del PP i les cases de les Balears a Amèrica del Sud, en especial a l’Argentina. El conseller i cap del IDI era Josep Joan Cardona, alhora coordinador del PP i president del partit a les Pitiüses.
Segura reconegué posteriorment que havia parlat de la qüestió almanco una vegada amb el president del Govern, Jaume Matas, segons va dir als jutjats, una vegada que el cas de possible alteració del cens va ser investigat per la justícia. Increïblement, però, el cas es va demorar als tribunals prop de quinze anys i només hi hagué tres condemnats a penes , funcionaris de la conselleria esmentada.
El resultat pràctic d’aquella conspiració —res de conspiranoia, sinó ben real— de 1999 va ser l’augment del CERA —de la més petita circumscripció electoral illenc en un 7,6% en relació amb les eleccions de 1995: de 3.692 electors va passar als 3.973 quatre anys després. En el quadrienni anterior, 1991-1995, l’increment havia estat de 158 efectius. Així que a aquella rocambolesca operació Mapau se li pot imputar un saldo de 123 nous electors a Formentera.
Amb quin resultat a les urnes? Abans dels comicis tothom imaginava que molts escassos vots podrien inclinar l’únic escó que tria Formentera i que, per tant, si el PP incrementava una mica el cens podria assegurar-se el diputat que probablement seria clau perquè Jaume Matas seguís a la presidència.
L’Agrupació Independent Popular de Formentera —la candidatura de la dreta— va obtenir 1.102 vots i la Coordinadora d’Organitzacions Progressistes (COP) —la de les esquerres a l’illa— en va recollir 1.529, s’endugué l’únic diputat en disputa a l’illa. A Eivissa l’esquerra en guanyà un altre. I en el còmput general balear els esquerrans pogueren pactar amb els regionalistes en el que va ser el primer Govern del Pacte de Progrés, amb 31 escons davant dels 28 del PP.