Un estudi d’un grup d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la Universitat de Surrey (Gran Bretanya) conclou que els diners recaptats per l’impost de turisme sostenible no serveixen per compensar els impactes negatius del turisme, com era el seu inicial objectiu, sinó per impulsar més creixement, això sí «verd».
En la mateixa línia, la secció local del moviment ecologista estudiantil Fridays for Futur (FFF) ha criticat que una important quantitat de diners recaptada amb l’esmentat impost s’hagi dedicat a refer un passeig a Magaluf (Calvià), d’acord amb els interessos de la poderosa empresa Meliá Hotels International, que hi vol promocionar el turisme de luxe, en lloc de destinar-lo a compensar els efectes de la massificació.
L’estudi universitari referit ha analitzat l’evolució de l’impost balear i ha detectat un canvi significatiu en l’ús que se’n fa. Publicat a la revista Annals of Tourism Research, conclou —segons es llegeix al resum informatiu que la UIB ha fet a la seva pàgina web— que aquest instrument fiscal, creat inicialment per compensar els impactes del turisme, ha passat «d’una orientació ecologista i social a una lògica de “creixement verd” centrada a promoure la competitivitat del sector turístic».
L’estudi analitza 297 projectes finançats entre 2016 i 2025, amb un pressupost total de 845,8 milions d’euros, i els compara amb 357 propostes elaborades per la societat civil. «Els resultats mostren una divergència clara: mentre les polítiques públiques prioritzen millores en infraestructures, digitalització i promoció turística, les demandes ciutadanes reclamen límits al creixement, redistribució econòmica i protecció ambiental».
A la primeria, els recursos recollits s’invertien en inversions ambientals i, també, amb mesures socials, com l’habitatge. «Amb el temps, però, s’ha produït un desplaçament cap a projectes orientats a l’eficiència i la competitivitat, amb una reducció del pes de les polítiques redistributives. Aquest canvi es va intensificar especialment a partir del 2023, quan es varen eliminar línies com l’habitatge públic». És a dir, d’ençà que governa el PP amb el suport parlamentari de Vox.
L’anàlisi destaca el concepte creixement verd, el qual s’usa per suposar que és possible la sostenibilitat i alhora el creixement econòmic a còpia de reduir «els impactes ambientals mitjançant innovació tecnològica, eficiència i instruments de mercat». Per tant, seria factible «continuar expandint l’activitat turística» si aquesta es fa «més verda», per exemple «amb digitalització, energies renovables o millores en l’ús dels recursos».
No obstant això, l’estudi critica aquesta visió perquè no qüestiona el volum total de turisme: «Això pot provocar que, tot i utilitzar un llenguatge de sostenibilitat, les polítiques acabin reforçant la mateixa lògica expansiva del model turístic i deixin en segon pla aspectes com la redistribució social o els límits ecològics del territori».
El doctor Marc Fuster, investigador del grup de recerca de Geografies Crítiques de la Urbanització, Sostenibilitat i Turistificació, de la UIB, i coautor de l’estudi, «aquest treball posa de manifest que el llenguatge de la sostenibilitat es pot fer servir per legitimar polítiques que, en la pràctica, continuen promovent el creixement turístic».
Això és justament el que ha criticat Fridays For Future, segons ha recollit el diari dBalears.cat. Recentment, el Govern, amb la presència del cap de la multinacional hotelera balear Meliá Hotels International, Gabriel Escarrer, inaugurava un nou passeig a Magaluf (Calvià), on aquesta empresa té un grapat d’establiments i on des de fa anys —quan el Govern balear estava en mans de l’esquerra i el presidia Francina Armengol— l’Administració pública illenca hi inverteix prou doblers per canviar-ne la fesomia, al mateix temps que Meliá intenta augmentar la gamma dels seus hotels.
Segons FFF, l’actual Govern destina importants partides —dotzenes de milions d’euros— a subvencionar activitats turístiques esportives, promocionar turísticament les illes, a millorar infraestructures per afavorir el negoci dels visitants...
FFF ha posat com a exemple el passeig marítim de Magaluf, presentat pel conseller de Turisme, Jaume Bauzà, «com un exponent de la gestió dels fons» de l’impost referit. Al mateix temps que la presidenta, Marga Prohens, afirmà durant l’acte que «cal treure pit del que s'ha fet bé a la nostra comunitat i reconèixer els empresaris, els que aposten per la inversió, la reconversió, la generació de riquesa... És l'única manera de millorar com a destinació. Estam alineats amb el turisme regeneratiu, sostenible, que cerca créixer fora de temporada i no en volum, sinó en valor...».
El moviment estudiantil ecologista denuncia públicament el «mal ús» dels doblers de l’impost, que el Govern empra «com un fons de finançament de l’economia turística». Els joves ecologistes reivindiquen que es destinin aquests fons «exclusivament amb fins mediambientals: restaurar ecosistemes, cuidar i protegir espais naturals, reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle o reduir i millorar l’eficiència del consum de recursos, com l’aigua».