Noves i velles Odissees, les lectures de Wharton i els rius de Macfarlane

► Dues Odissees noves;  quatre principis
►► Les novel·les preferides d’Edith Wharton
►►► L’incomparable viatge als rius de Macfarlane

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dues Odissees noves;  quatre principis

Comparem quatre començaments de l’Odissea d’Homer ara que Pau Sabaté n’ha tret una versió en català directa i Anna Llisterri, la modernitzada de Stephen Fry.

La publicació de l’última traducció de l’Odissea d’Homer, versió catalana de Pau Sabaté (Casa dels Clàssics, 2026), que ja va traduir amb molt talent la Ilíada, i la versió prosaica i informal de Stephen Fry (Ara Llibres, 2026), ofereix la possibilitat d’acarar aquesta versió, la d’en Joan F. Mira (Proa, 2011), la de Joan Alberich (La Magrana) i la de Carles Riba.

Veiem els cinc primers versos.

Primer la versió ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi