Torna el classicisme mobilitzador de l’ecologisme mallorquí, amb el GOB, Terraferida i la plataforma Menys turisme, més vida al capdavant, convocant una concentració popular per «salvar» es Trenc, la gran platja verge del sud de Mallorca, de la possibilitat de ser desprotegida. El Govern de Marga Prohens aconsegueix rejovenir l’activisme verd. Molts de mallorquins jubilats recordaran els seus anys mossos, quan als anys vuitanta reivindicaven «Salvem es Trenc», una de les grans mobilitzacions històriques de l’ecologisme a Mallorca.
A la memòria verda de Mallorca hi ha tota una sèrie de fites que són venerades, moments històrics en els quals es feren mobilitzacions massives i que el seu record es manté inalterat com a símbol de la lluita ciutadana per preservar els seus espais naturals. El tranquil poble mallorquí es mobilitza per poques coses, però, per a la defensa i preservació dels seus espais naturals, va ser el primer de tot l’Estat que es posà en peu de guerra verda i pacífica.
De mobilitzacions populars, n’hi hagué moltes. Però les tres més emblemàtiques per ventura són les de sa Dragonera, Mondragó i es Trenc. El 7 de juliol de 1977 una organització anarcoecologista, Talaiot Corcat, convocà l’ocupació pacífica de l’illot de sa Dragonera —davant Sant Elm, s’Arracó, al municipi d’Andratx, a la punta sud-oest de Mallorca— per salvar-la de la urbanització prevista per l’empresa valenciana Pamesa, que hi volia fer un hotel de superluxe, amb heliport inclòs; finalment, va ser adquirida pel Consell de Mallorca i salvada. Mondragó és un espai de 766 hectàrees al sud-est de l’illa, a Santanyí, on es volien fer diversos projectes urbanístics i que, després de moltes mobilitzacions durant els anys vuitanta, finalment el 1992 va ser declarat parc natural.
Segurament la platja més famosa de Mallorca és es Trenc, situada a Campos, al sud de l’illa, un arenal verge de més de 6 km de llargària, amb una franja de terreny cap a l’interior també preservat des de 2017, quan s’aprovà el Parc Natural Maritimoterrestre es Trenc - Salobrar de Campos, de quasi 3.800 hectàrees. No va ser preservat per iniciativa política sinó que aquesta fou la conseqüència de molts d’anys de lluita popular ecologista. La dreta local de Campos i l’autonòmica, la del Govern presidit per Gabriel Cañellas, d’Aliança Popular, avui el PP, hi volien deixar fer diversos projectes d’urbanització. Però les mobilitzacions de l’ecologisme, rere del lema «Salvem es Trenc», el crit de molts milers de mallorquins per preservar per a les generacions futures aquell paradisíac indret de la seva illa, van donar resultat i en primera instància a mitjans dels anys vuitanta va ser declarada Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i, més tard, com s’ha dit, es creà el parc natural.
Avui, quaranta anys després, el GOB ha reeditat el famós cartell amb aquell eslògan —amb l’afegit de «Qui estima Mallorca no la destrueix» que també va fer fortuna per a altres mobilitzacions— per convocar, juntament amb Terraferida i Menys turisme, més vida, per a aquest diumenge 5 de juliol una concentració per exigir la preservació de la normativa legal que protegeixes Trenc perquè, al seu entendre, el Govern de Prohens la posa en perill.
Segons els ecologistes, la nova Llei d’acceleració de projectes estratègics, coneguda mediàticament com la llei òmnibus, permet que el Govern, senzillament a través d’un decret, pugui alterar qualsevol norma de les que regeixen el funcionament del Parc Natural d’es Trenc-Salobrar. En el seu moment, durant la tramitació parlamentària, Més per Mallorca alertà d’aquesta possibilitat.
El Govern ho qualifica de fals rumor i des del PP han qualificat de «campanya bruta» de l’ecologisme i l’esquerra amb clara intenció d’activar el vot esquerrà «ara que venen les eleccions». Segons l’equip de Prohens, l’únic que es farà serà permetre l’aprovació per decret del pla rector que gestiona el Parc, perquè no el té d’ençà que va rebre'n la declaració el 2017. Els ecologistes no s’ho creuen i pensen que, si més no potencialment, la modificació permet al Govern molts usos que fins ara no es permetien en la platja verge, com crear serveis turístics on ara no n’hi ha, fer-hi serveis de platja, poder ampliar l’aparcament veïnal...