Aquest cap de setmana passat —dissabte— Maó va viure l’acte inicial del seguit de protestes que s’organitzaran a les Illes en contra de la saturació turística i les negatives conseqüències socials de la progressiva turistificació que viu cada una de les societats insulars.
En el cas de Menorca la turistificació ha impactat en menys temps que a Mallorca i, sobretot, Eivissa i Formentera. Aportava algunes dades al respecte Ramon Orfila —membre de Més, antic diputat del Parlament i membre del Consell menorquí entre 1983 i 1997 així com batlle de Mercadal de 1999 a 2010— quan en un recent article publicat a la pàgina web del seu partit recordava que l’any passat arribaren a l’illa 1,8 milions de turistes, o sigui 20 per cada resident. El creixement és enorme: un 80% els últims quinze anys, sobretot gràcies al lloguer turístic. Dels 114.000 llits turístics que té Menorca 54.000 corresponen a hotels i 30.000 a lloguer turístic legal i la resta, unes 30.000, s’ofereixen sense llicència. Aquesta activitat ocupa actualment unes 12.000 cases menorquines. Per un altre costat, el 98,5% de les noves construccions d’habitatges tenen preus que no són assequibles per a la immensa majoria de ciutadans; i de les cases existents 2.724 són habitatges que pertanyen a titulars que tenen 11 o més propietats immobiliàries. El resultat, concloïa Orfila, és que «l’illa té una gran part de les generacions joves amb el projecte de vida aturat perquè no tenen accés a un habitatge».
Justament és aquest panorama el que va fer que el GOB iniciàs la campanya Via Menorca, com crit pacífic i festiu per reivindicar la recuperació d’una Menorca que s’està perdent. L’èxit de la convocatòria —unes 1.200 persones, segons l’organització, que és una quantitat prou important a l'illa— es reuniren a la plaça davant del Consell Insular de Menorca per expressar el seu descontentament amb la direcció que està prenent el territori.
L’acció central de la jornada va ser protagonitzada per dues grans formigues de ferro que van irrompre a la plaça al ritme de la música de percussió, en una entrada gairebé processional: «Situades davant l’edifici del govern insular, una d’elles li donava l’esquena mentre l’altra el mirava de cara, simbolitzant dues maneres complementàries d’interpel·lar les institucions», explica el GOB.
L’acte va congregar la gent assistent en una gran rotlada al voltant de les formigues, des d’on es va desplegar un ritual de protesta que va posar el focus sobre les problemàtiques principals que afronta Menorca: la crisi de l’habitatge, la gestió de l’aigua, el model laboral i la massificació turística. Diverses manifestacions artístiques es van sumar a la veu per denunciar que aquestes qüestions, essencials per a la vida a l’illa, es troben en una situació crítica.
Des de la formiga que donava l’esquena al Consell, es van exposar les dades i els indicadors que evidencien la gravetat del moment actual. El GOB va denunciar «un mercat de l’habitatge fortament tensionat a conseqüència d’un model econòmic que expulsa l’habitatge residencial del mercat per maximitzar-ne la rendibilitat». Igualment, es va alertar sobre la situació dels recursos hídrics, els quals, a parer dels ecologistes, comencen a estar en perill per mor de la pressió turística i a una «lògica extractivista que posa en risc els aqüífers de l’illa».
I com a colofó de tot plegat, la relació entre preus i sous —com arreu de les Illes i per tot— no cessa d’empobrir les condicions de vida: «Mentre els salaris es mantenen estancats, el cost de viure a Menorca no deixa d’augmentar, expulsant lentament les persones que hi viuen i hi treballen».
Des de la segona formiga, encarada al Consell i mirant a la institució pública, es van presentar un conjunt de propostes concretes per revertir aquesta situació: «Les solucions existeixen i que només cal voluntat política per aplicar-les, amb criteris tècnics, racionalitat i una visió compartida de futur que garanteixi el benestar de la població resident i la sostenibilitat de l’illa».
El GOB recordà que només va ser el primer dels actes reivindicatius que es faran en aquesta nova campanya Via Menorca que cerca «un camí diferenciat per Menorca, que no segueixi els passos de la massificació i la gentrificació que es coneix en altres indrets».