Donald Trump ha aconseguit que les grans empreses estrangeres que operen a Cuba se’n vagin de l’illa per por a represàlies del govern estatunidenc. Entre les que parteixen hi ha les dues grans cadenes hoteleres mallorquines, Meliá i Iberostar.
La sortida de Melià és tot un símbol de la greu situació que pateix l’illa pel bloqueig de Washington. Perquè fou la primera que arribà a un acord amb la dictadura comunista per gestionar un hotel al país.
Amb la caiguda de la Unió Soviètica, la Cuba de Fidel Castro perdia el seu gran aliat. Ràpidament, l’economia local entrà en crisi, sense els ajusts soviètics, i aleshores la cúpula del règim, desesperada per la greu situació, s’inventà un model de col·laboració amb el capitalisme per atreure divises i creació de llocs de feina a partir del que podia oferir fàcilment: la riquesa natural i el clima. O sigui, iniciava l’aposta a fons pel turisme.
En aquell context i gràcies a la bona relació que mantenia el règim castrista amb el Govern espanyol de Felipe González, s’obriren les negociacions amb la cadena mallorquina Sol Meliá —avui Meliá Hotels International— que culminaren amb l’obertura el 10 de mai g de 1990 del Varadero Sol Palmeras, el primer hotel de l’empresa illenca a Cuba. A l’acte hi assistiren tant el president de Sol Meliá, Gabriel Escarrer Julià com Fidel Castro, que demostraren l’excel·lent sintonia personal que tenien, rient i fent bromes davant les càmeres.
Val a dir que Escarrer era un empresari —va morir a Palma el 2024— ideològicament molt dretà. Tant, que va ser el gran impulsor de la campanya contra el primer impost turístic, anomenat ecotaxa, que va aprovar el Govern del Pacte de Progrés, del president Francesc Antich, l'any 2021. Segons l’empresari, Antich i el seu equip no tenien dret a imposar el que considerava un atac quasi letal per al turisme que ell deia defensar. Es va imposar l’ecotaxa, no suposà la pèrdua de cap turista, es recaptaren diners, però Escarrer mai l’acceptà i va fer que el PP, en guanyar, el 2023, la derogàs. A pesar de ser extremadament dretà, Escarrer no va tenir cap problema a col·laborar amb una dictadura comunista. Els beneficis manen.
La col·laboració amb el règim de l’illa es concretà amb la fórmula de propietat cubana i gestió forana. O sigui, l’empresa estrangera gestionaria l’hotel, però la titularitat seria de l’Estat cubà. Així funcionà el Sol Palmeras de Varadero, i posteriorment tots els altres que s’anaren obrint al llarg dels següents anys.
Les principals empreses hoteleres illenques posaren fortes messions per Cuba. Meliá, Iberostar i Barceló anaren obrint hotels que gestionaven per obtenir-hi beneficis alhora que donaven divises a la dictadura. Així, l’empresa d’Escarrer hi arribà a gestionar 34 establiments, Iberostar 21 i Barceló 3. Després, altres societats més petites —com Be Live, Globalia, Roc Hotels, Blau Hotels i Grup Sampol— també obriren algun hotel a l’illa i ara s’estan pensant tancar-lo per la pressió de Donald Trump.
La sortida de Meliá i Iberostar ha deixat únicament Barceló amb presència a l’illa, però només amb un sol hotel —ha renunciat a dos— i no es pot descartar que acabi per desaparèixer del tot, com és probable que passi amb les altres empreses.
Val a dir que les dues grans ja havien reduït significativament enguany el nombre d’establiments que gestionaven per la greu crisi econòmica a l’illa que els deixà sense electricitat i tot el necessari per funcionar. Mentre que a Meliá n’hi quedaven 15 a Iberostar n'eren 12. I funcionaven, com és bo d’imaginar, a mínims. La situació s’ha anat agreujant ràpidament i ha culminat amb l’anunci de Trump.
Com és conegut, el president nord-americà donà un ultimàtum el maig passat a totes les empreses estrangeres que operen a Cuba. Si no renuncien abans del 5 de juny a l’activitat econòmica a l’illa relacionada amb Gaesa, el conglomerat estatal que canalitza les inversions foranes, serien objecte de sancions per part de l’Administració nord-americana.
El govern de Trump identificà el consorci GAESA (Grupo de Administración Empresarial S.A.), controlat per les forces armades, com el «pulmó econòmic del règim». Controla els hotels, botigues, benzineres, divises, ports i tot el turisme que arriba a l’illa. Les estimacions fetes públiques pel Govern nord-americà indiquen que el conglomerat controla directament al voltant del 50% de tota l’economia de l’illa i genera ingressos que superen el pressupost estatal. Segons diuen Trump, Marco Rubio i companyia, aquests fabulosos beneficis no van al poble, sinó que se’ls queda l’elit de la dictadura comunista, i que per això estan pressionant el règim. Una altra lectura possible és que l’Administració republicana de Washington està fent la feina perquè caigui el sistema polític de l’illa i després els grans interessos econòmics del país puguin desembarcar a Cuba i fer-se seva bona part de l’economia en general. I el turisme en particular, passant a controlar els hotels principals una vegada que els hagin abandonat les empreses estrangeres, com les mallorquines i balears.