La justícia de pau a Catalunya, creada pel Reial decret de 22 d’octubre de 1855, està fortament arrelada al país. A la primera Llei d’enjudiciament civil es van atribuir competències jurisdiccionals que, fins en aquell moment, desenvolupaven els alcaldes. Avui en dia, la justícia de pau la regula l’article 108 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Els jutjats de pau són òrgans judicials unipersonals implantats en els municipis on no hi ha tribunal d’instància i desenvolupen un servei públic de millora de les relacions veïnals. Actualment, el Govern de la Generalitat desplega el Pla de justícia de pau i de proximitat 2025-2028, seguint el que estableix la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, d’eficiència del servei públic de justícia.
En aquest Pla destaca la creació de les noves oficines de justícia en el municipi, que acosten la justícia al ciutadà en els municipis que no disposen de seu judicial, és a dir, de tribunals d’instància. A Catalunya hi ha 898 municipis en aquesta situació: el 92,3 % del territori, amb una afectació de 3,2 milions de persones.
La Llei valora la proximitat dels jutges i les jutgesses de pau, i el coneixement que tenen del territori dels seus veïns i conciutadans. Reforça la seva tasca com a peça clau per resoldre la conflictivitat, alhora que converteix els jutjats de pau en portes d’entrada al món judicial i també els atorga noves atribucions quan el conflicte no es pot resoldre en el marc de la justícia de pau.
Amb l’entrada en vigor de la Llei, els jutjats de pau, que passen a anomenar-se oficines de justícia en el municipi, assisteixen el jutge o jutgessa de pau del municipi en l’exercici de les seves funcions, practiquen els actes de comunicació processal als residents al municipi quan no es puguin fer telemàticament, i també presten servei de registre civil com a oficina col·laboradora. A més de totes aquestes atribucions que ja es feien abans, la nova normativa permet prestar altres serveis: fer actuacions processals amb residents o persones que desenvolupin la seva professió al municipi, que es puguin fer per videoconferència —hi inclou actes de conciliació i actes derivats d’expedients de jurisdicció voluntària, i amb aquesta finalitat ja s’han instal·lat 166 càmeres en diversos municipis—; també permet rebre sol·licituds de petició d’accés a l’assistència jurídica gratuïta; fer sol·licituds i gestionar peticions adreçades a les gerències territorials del Ministeri de Justícia o òrgans equivalents amb competències en matèria de justícia, i col·laborar en els mitjans adequats de solució de controvèrsies.
En el marc de la primera instància, els jutges de pau poden tractar assumptes civils d’una quantia inferior a 150 euros i expedients tant de conciliació civil de fins a 10.000 euros com de conciliació en l’àmbit penal sobre injúries i calúmnies. També s’obre la porta que, amb la modificació de Llei d’enjudiciament criminal que hi ha prevista, puguin tornar a dirimir delictes lleus, com per exemple petits furts.
El Pla de justícia de pau i de proximitat 2025-2028 que desenvolupa el Govern s’estructura al voltant de quatre grans eixos: organització, espais, tecnologia i formació.
Pel que fa a l’organització, l’objectiu és garantir el suport de personal de l’Administració de justícia en tots els jutjats de pau. Per fer-ho, es promouran noves agrupacions d’oficines de justícia en els municipis. Actualment, n’hi ha 76, que aglutinen 456 oficines de justícia, 90 de les quals ja disposen de personal especialitzat.
Quant als espais, s’ha posat en marxa, a través de l’Institut Metròpoli, una auditoria per radiografiar les instal·lacions que ocupen actualment els jutjats de pau, per veure les necessitats de les noves oficines i per estudiar les adequacions tecnològiques necessàries.
Pel que fa a l’eix tecnològic, s’han desenvolupat eines TIC, com per exemple el portal específic e-justicia.cat per a la justícia de pau, i està en marxa la renovació tecnològica dels equips, que inclouen, entre d’altres, sistemes de videoconferències.
Respecte de la formació, s’han dut a terme vuit jornades arreu del territori destinades a jutges i jutgesses de pau i al personal vinculat. També s’han fet formacions en l’àmbit de judicis verbals i conciliacions, així com dues sessions sobre les diferents millores tècniques que s’estan aplicant: la intranet de les oficines, la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta o la consulta dels expedients judicials a través de la Seu judicial, entre d’altres.
El Govern també va fer l’encàrrec a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) d’analitzar l’abast de la competència de la Generalitat en matèria de justícia de pau i de proximitat. El 20 de maig es va presentar a la seu de l’IEA l’informe encarregat, titulat Els límits i l’abast del desenvolupament de la normativa catalana sobre justícia de pau i de proximitat, amb la presència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler Parcerisas; el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós Marín; la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar Juncosa; la presidenta de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Francesca Terrón Collado, i l’autor de l’informe, Gerard Martín Alonso.
L’informe calibra jurídicament l’abast de la competència de la Generalitat en aquest àmbit i proposa com es pot articular la justícia de pau del país i les oficines de justícia en els municipis a través dels quatre eixos citats. L’anàlisi destaca la rellevància de la figura dels jutges de pau, examina l’impacte de les reformes legislatives recents i formula propostes orientades a millorar la selecció dels jutges i jutgesses de pau. Segons el director de l’IEA, Xavier Arbós, l’anàlisi «posa de manifest que és possible reforçar la justícia de pau com a servei essencial de proximitat per a la ciutadania», malgrat «les limitacions existents» quant a competències en matèria de justícia. L’estudi dona valor estratègic a aquest àmbit per reforçar l’accés de la ciutadania a la justícia i la cohesió territorial, i considera necessari articular un model propi que integri funcions de gestió, suport i de proximitat que mantingui la figura del jutge de pau i n’adapti el paper al nou context institucional.
L’informe recomana a la Generalitat marcar criteris i requisits valorables per a la selecció dels jutges i jutgesses de pau, i elaborar un codi de justícia de pau i de proximitat de Catalunya, un text refós que aplegui la normativa catalana en aquest àmbit, actualitzi la nomenclatura i reguli aquest procés de selecció.
Les agrupacions d’oficines de justícia en el municipi són un element fonament del Pla. Aquestes agrupacions —que han de ser del mateix partit judicial i amb més de 7.000 habitants— són un dels punts clau del Pla, perquè permeten que s’hi destini personal del servei de l’Administració de justícia, el qual, d’aquesta manera, queda adscrit a la seu de l’agrupació i dona servei a totes les oficines de justícia en el municipi.
Segons el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, les agrupacions «són un benefici per a tothom: per un costat, ens permet dotar-les de personal de l’Administració de justícia, amb la qual cosa els jutges i jutgesses de pau tenen millor assistència tècnica, i és un guany per als jutges; però també per a la ciutadania, a la qual prestem un millor servei i més pròxim».
El Pla preveu donar servei a 3,2 milions de persones, xifra que suposa el 40,4 % de la població del 92,3 % del territori —898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya— i comporta també la transformació dels jutjats de pau en modernes oficines de justícia en el municipi.
Actualment, hi ha 357 oficines que no estan agrupades i no estan dotades. No reben suport del personal de justícia, sinó del personal contractat pels ajuntaments. L’objectiu és que totes acabin tenint personal especialitzat.