Precisament perquè és l’última temporada del TNC dirigida per Carme Portaceli, estarà dedicada a Barcelona com a tema central. La directora valenciana ha explicat breument el seu enamorament amb la capital catalana des que, de petita, venia amb els seus pares de tant en tant: «Primer, perquè m’entusiasmava la ciutat i tenia la il·lusió de viure-hi algun dia; perquè es parlava català als restaurants i al carrer i a les botigues i no només a casa». Més tard, quan el seu germà va començar a estudiar arquitectura a Barcelona, «les meves visites a la ciutat van passar a ser constants» i quan va aconseguir vindre, quan ja era a Barcelona per estudiar, va viure amb passió aquell teatre dels Joglars, els Comediants i Dagoll Dagom, «companyies innovadores i compromeses amb el seu moment històric i amb la nostra cultura». I després el Teatre Lliure. Ella volia ser al Lliure i ho va aconseguir.
Potser per això, diu Portaceli, «gairebé des del començament de la meva direcció al TNC, vaig tenir clar que la meva última temporada la dedicaria a Barcelona».
Dins d’aquest voluntari, i gairebé exòtic, homenatge a Barcelona —la tendència última sembla ser culpar la capital de gairebé tot—, Portaceli ha inclòs una obra de Mercè Rodoreda («L’hostal de les tres Camèlies»), una altra a partir de dues obres de Montserrat Roig, Roig i Violeta (a partir d’El temps de les cireres i L’hora violeta); recupera l’èxit de Victoria Szpunberg, La tercera fuga, i fa una versió en català del Nada de Carmen Laforet (No res).
La programació de 2026-2027 començarà amb un concert de Sílvia Pérez Cruz, Repetir, repetir, repetir, on recupera el quintet de corda que la va acompanyar amb Vestida de nit i el quintet de corda que va substituir aquell quintet inicial. En total, deu músics i Pérez Cruz els dies 19 i 20 de setembre.
La primera obra que es representarà a la Sala Petita serà El cadell de Josep Maria Miró amb Mercè Arànega, Lurdes Barba, Màrcia Cisteró i Roberto G. Alonso, entre d’altres. Un text encarregat pel TNC: la història d’una casa «amb un senyor que fa i desfà (el que hem vist 21 segles) i unes dones que sostenen la tradició familiar». Del 30 de setembre a l’1 de novembre.
A la Sala Gran, només l’1 i 2 d’octubre, Songe, una versió d’El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare i Comedia sin título de García Lorca, una coproducció de diverses institucions europees i moltes llengües (francès, neerlandès, castellà i català, amb subtítols en català), en la qual el TNC va participar en el càsting. Teatre, metateatre i una altra volta teatre.
La última noche con mi hermano, d’Alfredo Sanzol, ocuparà la Sala Gran del 15 d’octubre a l’1 de novembre: una obra que reflexiona sobre la mort d’un germà («una mort a la qual no hem donat un nom específic», recorda Portaceli) que va més enllà encara perquè afecta una família basca que guarda silencis i secrets.
La màgia omplirà els jardins de la Sala Tallers, perquè «és allà on Txema Muñoz ha volgut fer el seu espectacle»: molt adient per una obra, Gota, que reflexiona sobre la nostra relació amb l’aigua. Del 15 d’octubre a l’1 de novembre.
El Festival Clàssic torna amb lectures escenificades. Tanmateix, enguany no ha concretat quina serà l’obra que centrarà les dues sessions (20 i 27 d’octubre), però serà al voltant de la mentida.
La llei de la gravetat serà un dels espectacles per a joves amb una obra sobre el fracàs escolar. Obra de Pep Farrés, Biel Rossell i Daniela Feixas.
El circ serà el protagonista a la Sala Tallers del 19 de novembre al 6 de desembre amb TENET, una paràbola del coixí que ofereix la col·lectivitat. Una producció del Grec i la companyia Du’K’tO que interpreta la companyia Eunoia Kolektiva.
Abans d’això arribarà el Festival Barcelona Calling, que aquest cop intenta connectar amb l’Orient Mitjà. Venen grups del Líban, Palestina, l’Iran i Egipte i es tanca amb una sessió de la DJ de Melilla Yasmina Karrum.
L’Hostal de les tres Camèlies de Mercè Rodoreda serà el plat fort de la Sala Gran per final d’any, del 26 de novembre al 3 de gener: una obra amb molta violència, amb «la mirada profundament existencialista del millor teatre europeu de postguerra». I «molts accents», com li agrada a Portaceli: el mallorquí de Toni Gomila i Xavier Frau, el valencià de la Vila-Joiosa de Pepa López, el català d'Andorra d’Isak Férriz i el barceloní de Cristina Genebat o Clara de Ramon. La mateixa Carme Portaceli dirigirà.
Els dubtes sobre l’acumulació i la desequilibrada necessitat de créixer i no aturar-se és el rerefons de L’allau, d’Agrupación Señor Serrano. I l’atracció de la joventut per l’extrema dreta a les xarxes socials és un altre tema polèmic a La ràbia de Josep Julien. Amb Joel Cojal, Abril Julien, Santa Salut i Jan Serra. La primera obra, a la Sala Petita, del 9 al 20 de desembre. La segona, a la Tallers, del 9 al 31 de gener de 2027.
Roig i violeta també serà a la Petita. Una obra basada en dos pilars de la literatura de Montserrat Roig: El temps de les cireres i L’hora violeta. Una altra vegada Daniela Feixas (amb Magda Puyo) a l’escenografia: «Les protagonistes d’ambdues novel·les, Natàlia i Norma, ens acompanyaran en un viatge col·lectiu on les pors, els somnis, l’amor, els fracassos, les conviccions, el compromís polític, les contradiccions i la recerca de veritats profundes ens revelen l’extraordinària lluita que tenen els personatges per aconseguir viure amb valentia, llibertat i passió». Amb Laia Alsina, Clara Altarriba, Raquel Ferri, Oriol Genís, Jordi Llordella, Francesc Marginet, Neus Pàmies, Alba Pujol i Mar Ulldemolins.
Portaceli ha volgut tornar a La tercera fuga, l’obra de Victoria Szpunberg que ja es va estrenar al TNC l’any passat i que més mereixia repetir. Segons ella hi va haver obres amb més públic i d’altres de més vistes, però aquesta «es va convertir en un esdeveniment que acabava amb tot de crits, emocions i aplaudiments». A més, girarà per Madrid, París i teatres municipals de Catalunya i de les Illes. Portaceli ha destacat que el TNC ha pogut arribar a acords amb el Teatre Municipal de Palma i altres institucions balears, però al País Valencià, el Govern del PP no permet cap col·laboració.
La tercera fuga està protagonitzada per Clara Segura i el repartiment es completa amb Sasha Agranov, Emma Arquillué, Anna Castells, Marc Joy, Olga Onrubia, Alèxia Pascual, Carles Pedragosa Torres, Carles Roig, Biel Rossell Pelfort, Fede Salgado, Sergi Torrecilla i Ton Vieira.
Si l’exili —els exilis— era el tema de La tercera fuga, el de 450 Volts és la tortura, perquè parla fonamentalment de la comissaria de Via Laietana, 43. Una idea de Marta Gil Polo i Marta Barceló.
La dansa estarà representada al TNC per Núria Legarda, i la seva Litúrgia familiar, un projecte guardonat amb la Beca Crea Barcelona 2024 que parla de les tensions en una família, una «peça escènica situada a la cruïlla entre el teatre, la dansa i la imatge» (del 4 al 21 de març a la petita), i per S-E-D (Sharon Eyal Dance), que interpretaran Delay the sadness, una «invitació a sentir, compartir i connectar». A la Sala Gran, del 19 al 21 de març.
Abans del Delay, un espectacle en francès amb molt èxit a Europa i molta coproducció ocuparà aquesta Sala Gran: Barber Shop Chronicles, una conversa de barberia que pot començar pel futbol o un altre tema intranscendent per acabar dibuixant els neguits d’una generació d’europeus fills d’africans que esperen el moment que els deixen de considerar immigrants pel color de la pell. De l’11 al 14 de març, és un espectacle en francès amb subtítols en català.
Si hi havia silencis i secrets de família a La última noche con mi hermano, també n’hi haurà a Estaria bé morir en l’ordre en què vam néixer d’Ivor Martinic. S’inaugura un restaurant a Barcelona; una família acomiada el fill que ha decidit marxar per fer vida a un altre lloc i a fora es desencadena la tempesta perfecta. Però a dins també. Dirigida per Guillermo Cacace, argentí que Portaceli ha atret, i interpretada per Daniela Brown, Montse Esteve, Maria Hernández i Josep Julien.
Del 8 d’abril al 9 de maig.
Un homenatge a una dona viva i activa, com és l’activista contra els desnonaments Custodia Moreno, serà el capítol d’enguany de 365 Dones l’any, que barreja una biografia femenina amb una escriptora o dramaturga que la vulgui copsar. Aquest any és Cristina Clemente. L’objectiu és publicar enguany els sis textos de les sis temporades que s’han fet de l’experiència (en dos volums).
Per l’abril un espectacle de carrer, [The Frame], d’Eléctrico 28, que es farà en algun punt del barri de Fort Pienc; una versió de Nada de Carmen Laforet en català: No res (traduïda per Anna Maria Ricart Codina i dirigida per Ricard Soler Mallol). Una altra vegada la violència heretada d’un règim de silencis i les ganes del llibertat.
El final de la sisena temporada s’accelera aquí amb un Bertolt Brecht, una obra de Miriam Toews i una d’Angelica Liddell.
Emma Vilarasau encapçala el repartiment de La Mare Coratge i els seus fills, de Brecht, que ocuparan la Gran del 29 d’abril al 6 de juny. Dirigits per Josep Maria Mestres. I Marta Marco i Nora Navas el de Les meves petites desgràcies sobre una jove que es vol suïcidar legalment viatjant a Suïssa acompanyada de la seva germana. Dirigida, traduïda i adaptada per Cristina Genebat que promet «una història plena d’humanitat i tendresa». Del 3 al 27 de juny a la Sala Petita perquè a la Tallers el grup libanès treballarà amb la comunitat gitana Els ocells ens salvaran, i a la Gran Angélica Liddell (Figueres, 1966) farà una obra de set dies amb petites variacions diàries: 00:01 La creación. Encara no està a la venda perquè cal trobar la manera d’oferir més d’una representació als espectadors que així ho desitgen (per comprovar aquestes variacions en què consisteixen).