L'any 1995 el Govern espanyol era del PSOE i el balear del PP, com també ho era el Consell de Mallorca. Així i tot, el Museu Arqueològic, de Madrid, i el Museu de Mallorca, acordaren, amb el vistiplau polític de les dues bandes de la mar, que els famosos bous de Costitx viatjassin al centre cultural mallorquí per ser exposats i mostrats als ciutadans de l’illa, encara que fos durant un breu període de temps.
Trenta anys després, el Consell de Mallorca va fer la mateixa petició. Però la resposta del Govern espanyol, a través del Ministeri de Cultura, ha estat la contrària d’aleshores. No, i sense cap possibilitat de parlar-ne. El departament que encapçala el ministre Ernest Urtasun, de Catalunya en Comú-Sumar, es limità —segons va explicar la consellera insular de Cultura i Patrimoni del Consell, Antònia Roca, del PP— a despatxar la petició amb una simple telefonada durant la qual justificà la negativa en el fet que «estan penjats a la paret».
Aquestes tres peces arqueològiques són representatives de la cultura talaiòtica illenca. Estan datades entre els segles V i III abans de la nostra era, un lapse de temps d’uns tres-cents anys corresponents a la segona edat del ferro. Van ser trobades el 1894 a un jaciment arqueològic situat al santuari de Son Corró, al municipi de Costitx, ubicat al centre de Mallorca. El propietari del terreny, Joan Vallespir, va decidir vendre els tres caps de bou —una pràctica que era habitual en aquell temps a les Balears amb peces antigues i a pesar de tenir valor per al patrimoni artístic i històric— i qui va comprar-los fou el Museu Arqueològic espanyol, a canvi de 3.500 pessetes. Una quantitat que en aquells moments equivalia a aproximadament un terç més dels ingressos anuals d’un professional d’alta qualificació —enginyer, misser, metge...— que fes feina per a la Diputació provincial o l’Ajuntament de Palma —les més grans institucions i les que millor pagaven, perquè els sous anaven llavors en consonància amb el pressupost de cada institució— i que actualment seria —aplicant-hi la inflació— al voltant dels 15.000 euros o un poc més. Per descomptat, el valor material era i és molt menor que l’històric i artístic.
Davant la negativa de Madrid, la reacció del PP, que governa el Consell amb coalició amb Vox, va ser presentar una petició al plenari perquè aprovàs una moció per insistir que el Ministeri retorni els bous, encara que sigui temporalment, perquè puguin ser exposats al Museu de Mallorca. Hi votaren a favor tots els grups excepte el PSOE, com era previsible, atès que els socialistes sempre s’arrengleren —a totes les institucions— amb el seu govern de Madrid, sigui pel que sigui.
La reacció del portaveu del partit de Pedro Sánchez a la institució insular va encendre els ànims conservadors, quan afirmà que la negativa del Ministeri era «un fracàs diplomàtic» del Govern del Consell, a la qual cosa la citada Roca contestà que «qui hagués dit que un ministre (Urtasun) que arribà per descolonitzar els museus acabaria denegant el retorn (temporal) dels bous de Costitx» amb simples excuses que són «paraules buides i una contradicció més del discurs de l’esquerra».
Segons explicà la vicepresidenta, ara fa dos anys es demanà la cessió temporal dels bous per celebrar el 65è aniversari del Museu de Mallorca. La resposta del Ministeri va ser exigir un projecte tècnic per enviar-los a Palma. El redactà el Museu i el Consell el presentà a Madrid. Però, a pesar d’això, el resultat ha estat que el departament cultural espanyol s’hi ha negat en rodó: «Se’n riu, dels mallorquins», digué Roca.
Fa quasi vint anys, el 2008, el senador en representació del Parlament, Pere Sampol, del PSM —ara Més per Mallorca—, va fer la mateixa petició durant una intervenció a la cambra alta espanyola. Hi votaren a favor tots els grups excepte el PSOE. Aleshores governava el socialista José Luís Rodríguez Zapatero. Els bous no viatjaren a Mallorca.
Més recentment, el 2021, Vicenç Vidal, actualment diputat de Sumar Més i aleshores senador en representació de la cambra balear, exigí novament el retorn dels bous a Mallorca perquè, va dir, que siguin a Madrid «és una anomalia flagrant». Ja governava Pedro Sánchez. Tampoc van ser enviats a l’illa.
Des de la venda, a finals del segle XIX, estan exposats al referit museu de Madrid i a pesar de les reiterades peticions perquè retornin de forma estable, mai el Govern espanyol —ni del PSOE ni del PP— ho ha permès. Fa una mica més de trenta anys, com s'ha dit, en temps de González, donà permís per a un retorn temporal. Ara, ni això.