L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha protestat davant del Consoldat Britànic a Palma, en ocasió del 313è aniversari de la signatura del Tractat d’Utrecht (11 d’abril de 1713), lliurant una carta de denúncia per l’actitud del Regne Unit durant la guerra de Successió espanyola (1701-1713) quan «va abandonar la nació catalana sencera i va obtenir com a moneda de canvi territoris estratègics de capital importància i avantatges econòmics clau», segons el comunicat publicat per l’ASM.
Els sobiranistes mallorquins invoquen en el text de la carta les paraules de l’exprimer ministre Winston Churchill que va escriure en una biografia del seu avantpassat John Churchill, publicada ara fa quasi un segle, el 1929: «Els catalans, convidats a la guerra pels aliats i sobretot per Anglaterra, foren venuts miserablement amb frases diplomàtiques a la venjança d’Espanya. Encara ara, és una pàgina negra de la nostra història».
Recorda d’ASM que el Regne Unit va obtenir de «l’Espanya borbònica de Felip V, Menorca, Gibraltar i sucosos beneficis comercials com la cessió del tràfic d’esclaus —el conegut assentament de negres— entre Àfrica i Amèrica, etc.» deixant, «a canvi», literalment tirada Catalunya, de tal manera que caigué sota la pressió de les tropes borbòniques, incomplint així el pacte anterior de suport a la causa austriacista.
«La traïció dels anglesos que van incomplir el Tractat de Gènova va ser de tal magnitud que va suposar la divisió entre els partidaris de trencar els compromisos assumits el 1705, la Reina Anna Stuart (1665-1714) i el partit Tory (actual Partit Conservador) que va guanyar les eleccions el 1710 i que tenia com a líders principals Robert Harley, Henry Bolingbroke (secretari d’Estat tory), Henry St. John…; i el partit Whig (l’actual Partit Liberal) amb figures que incloïen John Churchill —duc de Marlborough, cap militar líder històric dels Whigs—, Sidney Godolphin, Charles Spencer, Robert Walpole…».
La «venjança d’Espanya» a la qual feia referència Churchill el 1929 s’anà concretant, diu l’ASM, «amb fets tan sanguinaris com la crema de Xàtiva (19 de juny de 1707) recomanada pels francesos borbònics, duc de Berwick i el cavaller d’Asfeld; va continuar amb l’arrasament de Barcelona a sang i foc (11 de setembre de 1714), l’ocupació de Palma després del setge d’un mes (2 de juliol de 1715), la repressió massiva amb execucions com la del general Josep Moragues, la confiscació de béns, la presó, l’exili, els desterraments, la promulgació dels decrets de Nova Planta (1716), l’anihilació de l’ordenament constitucional català, la destrucció de les institucions autòctones, el saqueig dels recursos naturals, l’inici de l’espoli fiscal, la imposició del Cadastre, l’arribada de funcionaris, jutges, fiscals, mestres, bisbes i militars forasters; l’inici del genocidi contra la llengua i la cultura catalana, etc.».
Una actitud espanyola cap «a la nació catalana» que «avui encara és més vigent que mai» perquè «és continuada amb profunda malvolença per Felip VI». A parer de l’ASM, «Espanya ens tracta com una colònia a explotar i espoliar des de fa tres segles, tant si hi ha dictadures, repúbliques o monarquies, i sigui quin sigui el color polític del govern espanyol de torn».
Els sobiranistes asseguren que un perfecte exemple del tractament colonial és «l’espoli reconegut a les balances fiscals del Ministeri d'Hisenda és del 14,2% del PIB balear, que per a l’any 2024 va suposar 6.332 milions d’euros que se’n van anar a Madrid per no tornar».
Una transferència de diners via imposts que l’ASM considera una «sagnia criminal del nostre esforç productiu» que es tradueix en «uns efectes letals sobre els serveis públics (sanitat, ensenyament, transport públic, habitatge social, medi ambient, etc.), que podem tocar amb les mans cada dia i justifica sobradament la coneguda frase de "Madrid ens mata"».
No es tracta només d’imposts. «El tracte colonial també suposa un etnocidi en tota regla» mitjançant «la desprotecció de la llengua pròpia, l’obligatorietat d’acatar la llengua castellana, el tsunami de mitjans audiovisuals en espanyol i la bomba demogràfica de nouvinguts hispanoparlants, potenciada per la legislació estatal» que situa les Illes en una posició de màxim risc.