Mallorca està de mala llet. Molt enfadada amb Damm. Tant és així com que dues organitzacions de producció de llet i l’Ajuntament de Campos han fet una crida a tots els mallorquins perquè boicotegin els productes de la famosa cervesera fundada a Barcelona el 1867. També el Govern està molest amb aquesta empresa, a la qual li ha demanat que li torni l’ajuda pública —1,13 milions d’euros— que li va concedir fa dos anys i fins i tot li ha obert dos expedients que podrien acabar amb multes.
Molt diferent era el panorama lleter mallorquí ara fa quasi setanta anys. L’any 1958 es va fundar l’Associació General Agrària Mallorquina, que ràpidament fou coneguda popularment per les seves sigles, AGAMA. Construí a Palma un centre de tractament de la llet: la comprava als ramaders, la filtrava, la normalitzava —és a dir, la dividia segons el greix: desnatada, semi i sencera—, la pasteuritzava i l’embotellava amb la marca Agama.
A banda, també produí un derivat amb cacau, el molt famós batut de xocolata Laccao, una beguda que tots els mallorquins nascuts a partir dels anys seixanta associen a la seva edat infantil i juvenil, perquè arribà a ser una de les més preuades entre les franges d’edat més baixes.
Les diferents granges productores de llet mallorquines venien tota la producció a Agama. La marca transcendí el mercat i es convertí en part de la vida quotidiana dels mallorquins durant quasi tres dècades, des de 1960 fins a mitjan 1980. A l’illa la llet era Agama, o no era.
Però amb la progressiva entrada de la massiva competència -en especial a partir de la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, el 1986- l'empresa mallorquina començà a patir problemes econòmics. A mitjan dècada de 1990 la situació financera d’Agama empitjorà molt i el 1997 l’adquirí una altra empresa local, Comercial Bordoy, creada el 1972 per dedicar-se a diferents àmbits de negocis relacionats amb l’hoteleria i la gestió immobiliària. La idea era solucionar els problemes i convertir els productes comercials —la llet Agama, el batut de xocolata Laccao i dues aigües minerals que Agama havia adquirit anteriorment i que s’embotellen a la serra de Tramuntana— en marques molt més ben col·locades en el mercat.
Deu anys després, però, el febrer de 2017, Comercial Bordoy venia tot el paquet de productes i marques al Grup Damm, la famosa empresa cervesera —entre altres productes— nascuda a la capital del Principat just iniciat l'últim quart del segle XIX. Es quedava tots els productes i les marques però no la planta de tractament i d’embotellament a Mallorca, que seguiria —segons el contracte— funcionant a ple rendiment i s’assegurava la continuïtat dels seus 200 treballadors.
Les coses no anaren com Damm havia previst i els problemes econòmics revifaren. La situació anà degradant-se ràpidament. Tant fou així com que el 2024 el Govern balear li atorgà una subvenció d'1,13 milions d’euros a canvi de mantenir l’activitat a l’illa almanco fins a l’any 2029.
Però ni així. Finalment, el 3 de març passat Damm comunicava al personal de la planta mallorquina que no podia seguir fent front a les despeses de mantenir-la oberta i, per tant, la tancava.
La reacció del Govern i de les granges productores de llet no s’ha fet esperar. Acusen Damm de no haver complert els compromisos. La Cooperativa de Vaca Frisona de Mallorca i l’Organització de Productors de Llet de l’illa estan tan empipats que han llançat la idea de boicotejar tots els productes Damm, han demanat als mallorquins que no els consumeixin en protesta pel que consideren «l’incompliment del compromís» de la promesa de donar prou temps —fins al setembre d’enguany— als productors per trobar on col·locar la seva llet. Produeixen uns 300.000 litres mensuals que ara l’han d’enviar a la Península a raó d'una partida cada dos dies, la qual cosa implica «unes despeses de transport» que abans no tenien i que suposen «un cop molt fort» per a unes explotacions que ja estaven passant per serioses dificultats. «Està en perill tota la producció lletera de Mallorca», asseveren.
També el Govern està prou irritat amb Damm. De fet, ha exigit a l’empresa que li torni la subvenció que li atorgà fa dos anys, d'1,13 milions. A més, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha obert dos expedients al Grup Damm per utilitzar incorrectament la relació amb Mallorca de la marca Laccao. Segons la Conselleria, s’anuncia a través de la seva pàgina web i les xarxes com «un clàssic de Mallorca», «Laccao és Mallorca. Mallorca és Laccao», o «Mallorca està al cor de la fórmula del Laccao», uns reclams que, per al Govern, no són fidels a la realitat, atès que bona part del producte no s’elabora amb llet de l’illa ni a Mallorca. Les possibles sancions poden anar dels 3.000 als 30.000 euros.
Per si mancava res, l’Ajuntament de Campos —terme on s'ubiquen algunes de les últimes granges lleteres— ha declarat «persona non grata» el Grup Damm i ha «animat la gent» del poble i de Mallorca a «deixar de consumir productes» d’aquesta empresa perquè està «menyspreant el cor de la nostra pagesia», com són les granges de producció lletera. Val a dir que la presidenta del Govern, Marga Prohens, va néixer i viu en aquesta localitat. A les eleccions de 2023, dels 17 regidors de l’Ajuntament, 12 foren per al PP.