El pròxim divendres 17 d'abril se celebrarà a Binissalem (Mallorca) el primer acte del cicle de col·loquis de Més Semicercles de 2026, organitzat per la Plataforma per la Llengua. El cicle d'enguany està dedicat a la catalanofòbia, a l'odi a la llengua catalana i a la seva centralitat en el panorama polític a l'Estat espanyol. La idea, explica la Plataforma, és que el cicle ajudi a entendre «aquest fenomen, estendre la consciència lingüística i promoure marcs i estratègies per avançar cap a la normalització del català». L'acte a Binissalem anirà a càrrec de la professora de sociolingüística i lingüística aplicada de la UIB, Rosa Calafat, i de l'advocat i assagista Sebastià Frau —expresident de l’Obra Cultural Balear—, i el conduirà Marina Garcias, delegada de Plataforma per la Llengua a les Illes.
La conversa s'articularà en cinc blocs: en el primer, tractaran el nacionalisme espanyol tradicional i com ha imaginat lingüísticament Espanya, el tractament a la diversitat lingüística que ha tingut l'Estat històricament, la raó per la qual ha seguit el camí que ha seguit i els motius de la pervivència del català. En el segon, parlaran de la catalanofòbia i la seva centralitat en el debat públic espanyol. En el tercer debatran sobre les tensions que hi ha hagut entre territoris catalanoparlants i, específicament, el secessionisme lingüístic i les diferències en la intensitat en funció del territori. En un quart bloc, parlaran de la figura jurídica del delicte d'odi i de si és una eina eficaç i vàlida per combatre la catalanofòbia i altres formes d'animadversió. Finalment, en el cinquè apartat parlaran del paper de la societat civil i d'on s'ha de posar el focus per avançar cap a la normalització lingüística.
Explica la Plataforma que el nacionalisme espanyol estableix una jerarquia entre llengües a l’Estat, que només una d'elles, el castellà, «és elevat a la categoria de llengua comuna o nacional, mentre que les altres, entre les quals hi ha el català, són relegades a la categoria de particulars o regionals». Així mateix, l'entitat considera que les dificultats històriques «del nacionalisme espanyol per suplantar la llengua catalana als seus territoris propis» poden ser els motius que hi ha «darrere de la catalanofòbia en el debat polític i mediàtic».
En l'actualitat, segueix assegurant el grup catalanista, «l'odi a la llengua» no està circumscrit a les capes de la població més relacionades amb el poder, sinó que les discriminacions lingüístiques i les mostres d'hostilitat als catalanoparlants «passen en tota mena de contextos», en especial a «Les xarxes socials que en són un vehicle central». Les discriminacions que pateixen els catalanoparlants són justificades amb «arguments nacionalistes espanyols» del tipus «esto es España, tú eres español y tienes que hablar español, el catalán es un dialecto i l'odi a la llengua pren la forma de l'estigmatització; alguns dels tòpics, no sempre coherents, amb què se n'ataca l'ús és que és una llengua de pagesos, un idioma administratiu i artificial, una llengua inútil o agonitzant que no mereix que hom hi perdi el temps o, simplement, un idioma no apte o ridícul en determinades situacions».