LLENGUA

El CVC adverteix: «Apostar pel secessionisme lingüístic no fa més que afeblir la llengua»

Una nova veu s'afegeix a les crítiques contra la decisió de la Conselleria d'Educació de promoure un currículum de l'assignatura de valencià que bandeja els autors catalans i balears. El plenari del Consell Valencià de Cultura (CVC) ha aprovat aquest dilluns una declaració on denuncia la «censura encoberta» que exerceix Conselleria amb aquesta decisió. «Apostar pel secessionisme lingüístic no fa més que afeblir la llengua i aïllar els parlants valencians», critiquen.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Censura encoberta». Amb aquesta expressió tan contundent es refereix el Consell Valencià de Cultura (CVC) a la decisió de la Conselleria d'Educació de retirar de la seua proposta de currículum per a batxillerat l'aprenentatge dels autors catalans i balears. «Apostar pel secessionisme lingüístic no fa més que afeblir la llengua i aïllar els parlants valencians d'unes altres maneres d'expressió, convertint-la en el nostre territori en una eina inhàbil per a la comunicació amb les comunitats amb les quals compartim patrimoni lingüístic i cultural. Fent el valencià més feble i exposat», sentencia la declaració.

Amb aquesta declaració, aprovada aquest dilluns al matí per tretze vots a favor i tres en contra, el CVC es posiciona en relació amb la polèmica encetada ara fa tot just un mes en transcendir que la Conselleria d'Educació ha promogut un decret de batxillerat que, en l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura ha deixat fora els autors catalans i balears. El departament que encapçala Carmen Ortí deixa, en tot cas, en mans dels docents i els claustres, la possibilitat que s'estudien autors com Ramon Llull o Mercè Rodoreda.

 

«L'intent del secessionisme d'acotar la llengua és nociu en termes de mercat i de creixement qualitatiu i quantitatiu d'editorials i autors", lamenten.

Amb la declaració d'aquest dilluns, el CVC se suma a les moltes veus (des de les universitats públiques a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot passant pels més de dos-cents claustres que han mostrat el seu rebuig) que en les últimes setmanes han manifestat el seu rebuig a aquesta mesura.

En la línia argumental expressada per aquestes institucions, el CVC recorda que «no es poden estudiar corrents o fenòmens literaris com la literatura medieval, la Renaixença o la novel·lística del segle XX limitant el coneixement als autors i autores valencians, obviant connexions que són cabdals per situar la història i el pensament literaris. Per no esmentar que es priva l'alumnat de conèixer autors fonamentals com Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu o Ramon Llull».

En la seua declaració, aquest organisme consultiu recorda que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va sorgir d'un dictamen del CVC que feia compatible la denominació estatutària de valencià amb la pertinença a un sistema lingüístic més ample, una llengua comuna que en terres veïnes rep una altra denominació com català, mallorquí o eivissenc.

El CVC també avisa que la decisió de Conselleria té conseqüències per als professionals de la literatura actuals del País Valencià, en la mesura que «és un factor de distorsió per als autors i autores que publiquen o difonen les seues obres en valencià en els altres territoris amb llengua compartida». «L'intent del secessionisme d'acotar la llengua és nociu en termes de mercat i de creixement qualitatiu i quantitatiu d'editorials i autors. I va en contra de dinàmiques molt assentades i que no generen conflicte entre la població».

«Com en la consulta sobre la llengua vehicular, es traslladen als centres dinàmiques de conflicte», avisa el CVC

En la seua declaració, el Consell Valencià de Cultura incardina aquest «intent» d'arraconament als autors no valencians promoguda per Educació en una estratègia més àmplia del govern valencià en contra de la llengua. El veto, diuen, «té una motivació essencialment política, una censura que no respon a criteris educatius ni normatius». «A aquesta institució, així mateix, li preocupa, en la línia de les declaracions anteriors, que el valencià siga utilitzat com a camp de batalla política, presentant-lo com una llengua conflictiva, generadora de problemes -expliquen-. En el tema que ens ocupa, encara que la Conselleria d'Educació deixe l'estudi dels autors catalans i balears al criteri dels docents, la posició de partida i la manera de presentar aquesta qüestió posen en una situació delicada els professors i professores. Com en la consulta sobre la llengua vehicular, es traslladen als centres dinàmiques de conflicte, amb una actitud irresponsable i que va en detriment de la llengua i la convivència».

I conclouen: «És obligació d'aquests CVC demanar que torne el trellat, el respecte a l'àmbit acadèmic i la racionalitat amb tot el que té a veure amb la llengua i el sistema educatiu».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.