La via dels suplements de crèdit només s'hi podia jugar una vegada. Era una carta d'emergència per salvar financerament l'any i evitar-se problemes pressupostaris. Quan el Govern català del PSC va decidir barallar-la en l'exercici passat, fou com si estirara l'anella d'un extintor: una opció única i executada in extremis. Prou per a anticipar-se a un incendi més gran, però impossible de repetir davant del malestar dels agents econòmics i socials. La fotografia del 2026 havia de ser de totes passades l'assoliment d'un nou pacte pressupostari. Catalunya feia temps que estava en pròrroga econòmica.
L'executiu català, comandat pel progressista Salvador Illa, sabia que la presentació d'uns nous comptes li permetria recuperar solera entre l'empresariat autòcton i rellançar políticament la imatge del seu gabinet després de la crisi persistent del servei de rodalia i les protestes de diferents col·lectius de l'Administració pública. Aconseguir uns nous pressupostos reforçaria el seu discurs d'estabilitat econòmica. Un missatge que va tenir el seu moment daurat amb el retorn del Banc Sabadell i la Fundació "la Caixa", entre altres grans marques de l'economia principatina, a terres catalanes, després d'haver marxat durant l'etapa més agitada del procés.
Amb Junts per Catalunya instal·lat com a cap de l'oposició, els socialistes catalans van optar per buscar als seus dos socis principals durant aquesta legislatura: els Comuns i ERC. En el cas de la formació esquerrana, ràpidament va haver-hi complicitat. La clau de volta fou l'acord per canviar la llei d'urbanisme amb l'objectiu de limitar la compra especulativa d'habitatge. O dit d'una altra manera: Comuns i socialdemòcrates pactaven restringir l'adquisició d'una llar a les zones declarades com a tenses —una qualificació que atresoren 271 municipis catalans, on viuen el 90% de la població de Catalunya— a usos exclusivament habituals.
La clau enverinada de la legislatura
La gran meta dels socialdemòcrates, però, s'ha complicat. ERC ha situat com a línia infranquejable la recaptació de l'IRPF. «Impulsin la recaptació de l'IRPF i hi serem», va expressar Albert Salvadó, representant dels independentistes a la cambra principatina, en la comissió pressupostària de dijous passat al Parlament de Catalunya. Els republicans són conscients que el seu vot és decisiu i reclamen garanties fermes del compliment dels acords, ateses les giragonses de la ministra d'Hisenda, la presidenciable andalusa María Jesús Montero, envers el finançament singular per a Catalunya. Salvadó, de fet, va retraure als socialistes catalans no pressionar prou al PSOE per oferir-hi garanties.
Arran de la seua competició amb Junts per Catalunya i dels moviments subterranis a la base electoral independentista, ERC s'ha de mantenir ferma en les seues peticions per cedir els seus vots als socialistes catalans. No debades són els posseïdors de les claus de la legislatura i la seua situació a les darreres enquestes catalanes no és dolenta. Tanmateix, un escenari de comicis anticipats obriria una porta d'incertesa i, a més, impossibilitaria una candidatura a la Generalitat de Catalunya d'Oriol Junqueras, actual líder dels republicans.
Agafar impuls
És cert que els socialistes catalans no sortiren malament d'unes eleccions anticipades a Catalunya. O si més no, el darrer sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió albirava un desgast relativament lleu dels socialdemòcrates, però es consolidaven com a força més votada i amb més escons. Ara bé, obrir la capsa d'una convocatòria avançada a les urnes atresora un risc per als socialistes: l'actual geometria parlamentària assegura una majoria d'esquerres, al marge de la CUP, amb la qual el PSC pot negociar i governar amb una manera més o menys estable. En canvi, unes noves eleccions podrien frustrar aquesta suma i conduir a un parlament ingovernable.
Aconseguir un pacte pressupostari permetria a Illa agafar més impuls polític i gairebé consolidar bona part de la seua primera legislatura al capdavant de la Generalitat de Catalunya, però convèncer els republicans, de moment, és força complicat. I més si el marge de maniobra perquè el PSOE oferisca garanties a ERC no és massa ampli, atès el carrusel d'eleccions autonòmiques que afronten des de Ferraz. Siga com siga, sembla que ambdues formacions no tindrien massa interès de tornar a pegar cartells i fer mítings. És la dansa pressupostària entre el PSC i els republicans.