Economia

El salt internacional que propulsa Baleària

La navegació per aigües internacionals ha provocat un salt en la facturació de Baleària, l'operador marítim de referència a l'Estat espanyol. La companyia, arrelada a Dénia, a la comarca de la Marina Alta, ha facturat 800 milions d'euros l'any 2025, una xifra que suposa un increment del 16% envers l'exercici anterior. La naviliera ha obtingut 63 milions d'euros de benefici, un 152% més en comparació amb 2024. Adolfo Utor, màxim accionista de l'empresa, ha anunciat l'impuls d'una nova terminal al port de València, que relleva l'anterior operació portuària.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb una flota de 43 vaixells i una plantilla de 3.100 treballadors, Baleària s'ha erigit en el grup navilier líder a l'Estat espanyol. La companyia domina el mercat de les illes Balears i gaudeix d'una important posició a l'àmbit de les illes Canàries, Melilla i Ceuta, però també ostenta una penetració rellevant al Marroc, Algèria, les Bahames i els Estats Units d'Amèrica. De fet, l'expansió per aigües internacionals ha propulsat la facturació de la naviliera fins als 800 milions d'euros en 2025, la qual cosa suposa un increment del 16% envers els resultats assolits l'exercici anterior.

Aquest creixement del volum de negoci ha reportat l'obtenció de 63 milions d'euros de beneficis. Es tracta d'una xifra un 152% superior als guanys assolits l'any 2024. L'evolució positiva dels resultats s'ha donat, entre altres causes, gràcies a la incorporació de nous vaixells i l'obertura de rutes, dos fets que han permès millorar l'eficiència operativa i la productivitat de la flota. La bona marxa econòmica també ha estat possible pel rendiment obtingut a les línies internacionals. Les connexions amb el nord d'Àfrica, no debades, ja ostenten un pes similar a les rutes de les illes Balears, el principal mercat d'una naviliera líder en transició energètica.

En l'any 2025, Baleària ha crescut en el transport de passatgers i de vehicles: el 15% fins a assolir els 6,5 milions de persones i l'11% fins a abastar els 1,6 milions d'automòbils. En el cas del transport de passatgers, el mercat del nord d'Àfrica ha representat el 54% mentre que les illes Balears s'han situat en el 43%, el Carib en el 2% i les Canàries en l'1%. El 68% de les persones que han acollit els seus vaixells han estat de procedència estatal —4,4 milions de passatgers— i el 32% de caràcter internacional —poc més de dos milions de persones.

Pel que fa al transport de mercaderies, la càrrega mobilitzada s'ha incrementat un 10%. El 70% compta amb un origen estatal. De fet, les illes Balears són el principal mercat — acaparen el 59% de les mercaderies traslladades. El nord d'Àfrica abasta el 35% i les illes Canàries solament el 6%. A pesar del domini dels mercats estatals, les rutes internacionals han estat la clau de volta dels robustos resultats: enguany han crescut un 68%. Precisament, el Marroc se situa com el principal mercat internacional i l'obertura de la ruta Tarifa-Tànger City, adjudicada per quinze anys, li ha permès incrementar el nombre de passatgers cap a aquest país. Algèria també n'ha estat determinant.

Lentitud reguladora i nova terminal a València

Baleària va tancar el passat estiu una operació per guanyar múscul empresarial. Es tractava d'un acord per adquirir la naviliera Armas Trasmediterránea, però el moviment encara resta en mans de l'autorització de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC). En cas de confirmar-se la integració, la naviliera reforçaria la seua presència a les illes Canàries, i incorporaria 15 ferris i 1.500 empleats. «Hem estat molt prudents i ens hem enfortit per assumir l'escenari d'una integració d'Armas Trasmediterránea. El panorama ha canviat molt als començaments de l'operació», ha apuntat Adolfo Utor, president i màxim accionista de la companyia, en la presentació dels resultats d'aquest dimecres a Dénia (Marina Alta).

Guillermo Utor, vicepresident de la companyia, i Adolfo Utor, president de l'empresa naviliera. | Baleària

«Espanya necessita operadors marítims sòlids, amb prou dimensió per a competir amb els grans grups internacionals i garantir la connectivitat de tots els territoris. Baleària és una empresa de capital 100% nacional, amb una àmplia trajectòria i un projecte a llarg termini. Estem preparats per a assumir aquest repte amb responsabilitat i visió de futur», ha reflexionat envers la importància d'aquest moviment dintre d'un sector estratègic. «Es tracta quasi d'un rescat d'una companyia dintre d'un sector estratègic», ha indicat sobre una operació que beneficia els interessos estratègics de l'Estat espanyol i que hauria d'haver emprès l'Administració pública.

Junt amb l'operació canària per augmentar el múscul de la companyia, Baleària ha decidit redefinir el seu projecte de terminal al port de València. L'anterior concessió s'ha anul·lat i han sol·licitat instal·lar una nova terminal a la zona, en la qual ja treballa la naviliera, és a dir, als molls del Túria. «Ja no estem parlant d'aquella que estava situada a les antigues drassanes d'Unió Naval de Llevant», ha especificat el president de Baleària. Amb una inversió que rondarà els 30 milions d'euros, estarà centrada en els ferris. «No tenim cap vocació creuerista», ha destacat.

Els entrebancs de Formentera

Si la naviliera ha aconseguit augmentar el rendiment de les seues rutes internacionals, les restriccions als cotxes a Formentera ha provocat una reducció de la seua activitat al mercat balear. «Les restriccions per al transport de cotxes a Formentera estan entrebancant la vertebració de les illes Balears. El cotxe i el vaixell són dos elements indissolubles», ha raonat, així com ha recordat que «el transport aeri contamina molt més que el marítim». «S'han d'adoptar mesures sensates, les quals han de veure més amb el model turístic i no amb l'entrada de cotxes de residents de les altres illes o de la resta d'Espanya», ha sostingut.

«La voluntat del Consell d'Eivissa, del Govern balear, del Consell de Mallorca i del Consell de Menorca és permetre la lliure circulació. Tanmateix, els residents de Formentera poden circular lliurement per les altres illes de les Balears. En canvi, no ocorre el mateix quan volen accedir a Formentera», ha contraposat. I ha assenyalat la desproporció entre la quota permesa de motos per a lloguer, de 5.800, i la procedent de residents de la Península, d'unes 150. «Els problemes del model turístic no són causats pels cotxes que entren a través dels vaixells. Ara bé, sovint s'adopten mesures simplistes que no tenen en compte la importància de la xarxa de transport marítim i com és de fonamental per a l'economia de les illes Balears», ha raonat.

Impuls mediambiental i social

A la presentació dels resultats de la companyia a Dénia, el màxim accionista de l'empresa ha destacat «el compromís amb l'assoliment de les zero emissions en 2050». «Actualment, més de la meitat de la potència propulsora dels seus vaixells pot operar amb gas natural o biogàs, la qual cosa situa Baleària com la companyia líder a Europa en l'ús de combustibles alternatius», ha subratllat. «La descarbonització no és només una obligació normativa, és una responsabilitat empresarial i una oportunitat estratègica», ha reivindicat.

D'esquerra a dreta: Pilar Boix, cap de comunicació; Adolfo Utor, president de la companyia; George Bassoul, director general, i Guillermo Utor, vicepresident de la naviliera. | Baleària

Amb un 98% de contractes indefinits per als empleats directes a l'Estat espanyol — «una aposta clara per l'estabilitat laboral i l'arrelament territorial», han refermat des de la companyia—, Baleària ha reforçat la seua inversió en desenvolupament professional i ha impulsat el programa Sailing Women, orientat a incrementar la presència femenina en les àrees de Ponts i Màquines, tradicionalment masculinitzades. La firma prioritza proveïdors de proximitat: el 90% són estatals i el 77% locals. «El cash flow social de 891 milions d'euros evidencia l'efecte tractor de Baleària sobre l'ocupació, l'activitat empresarial i la dinamització econòmica», ha emfatitzat. Tot un exemple d'un salt endavant amb els peus arrelats a la seua terra. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.