En un món convuls, de discursos polaritzadors i enyorances d'experiències esgarrifadores del passat, hi ha veus que irrompen a la societat amb una mirada assossegada i situant els llums llargs a favor del progrés. Des d'un sud castigat financerament i emprant la llengua pròpia del territori valencià, aquest divendres s'ha produït el naixement d'una veu empresarial valenciana que aspira a reivindicar un futur marcat per la sostenibilitat i la inclusió.
Alacant ha estat l'escenari de la presentació del projecte Assolim, de l'Associació per la Sostenibilitat i la Resiliència, la qual aixopluga grans noms de l'empresa valenciana de les comarques alacantines del País Valencià. «Assolir naix amb la voluntat clara de contribuir, des del món empresarial i professional, a la construcció d'un futur més sostenible, més amable i més inclusiu», ha inaugurat David Alpera, president d'aquesta nounada entitat econòmica. «Ho fem amb la convicció que els grans reptes del segle XXI, els ambientals, econòmics i socials, només poden ser abordats amb la implicació decidida de tota la societat», ha ampliat.
«Creiem fermament que és possible un desenvolupament respectuós amb el territori. És possible i és necessari. I, precisament, des d'Assolir ens hem proposat fomentar la cooperació entre agents socials i associacions afins; la transformació social cap a models sostenibles; la implantació de millores estratègiques i la reducció de l'impacte ambiental, i el foment de la responsabilitat social corporativa com a eina de compromís amb el nostre entorn», ha explicat. «Volem donar suport als projectes que aposten per la sostenibilitat del nostre model productiu», ha especificat.
La cara visible d'aquesta iniciativa empresarial ha ressaltat que també pretenen «col·laborar amb la transformació social cap a un model de vida responsable i sostenible» i «promoure iniciatives que dignifiquen la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres comarques». «En aquesta presentació ja podem avançar alguns dels eixos del nostre treball. Estem en procés de signar un conveni amb la Universitat d'Alacant per a col·laborar en la formació de personal que treballe en les línies que acabe d'exposar», ha exemplificat.
«Estem preparant beques i propostes d'ajudes i de suport a empreses, professionals i comerços que destaquen en la utilització de sistemes de treball sostenibles, respectuosos amb el medi ambient i la societat», ha prosseguit com a preludi d'anunciar una altra jornada de diàleg al setembre entre Antoni Forner-Cuenca, expert en desenvolupament de tecnologies energètiques sostenibles, i Josep Francesc Beneito, del grup d'empreses Pritec i soci fundador d'Assolir. El lema d'aquest acte de reflexió serà «La independència energètica».
Amb altres projectes a l'horitzó com ara elaborar un estudi sobre els abocaments a la badia d'Alacant, el president d'Assolir ha destacat que «no es tracta només d'una associació, sinó d'una actitud». «És una implicació ferma amb el territori, la qualitat de vida, el benestar comú i amb la responsabilitat compartida. És també una crida a la col·laboració, al rigor, al respecte i a la innovació. Esperem les vostres propostes, la vostra col·laboració, com a empresaris, professionals i agents socials capaços d'intervenir en l'avenç social cap a aquesta direcció», ha rematat.
Fer país entre tots
Aquest discurs ha estat el preludi d'un diàleg entre dos referents de l'empresa valenciana: Toni Mayor, màxim dirigent de Port Hotels, i Adolfo Utor, president de la naviliera Baleària. «Si haguérem fet sis o set Benidorms, no tindríem tota la costa plena de ciment. València ciutat va arribar tard a aquest model. La ciutat vertical ha arribat per a quedar-se. Els hotels fan ciutat i no paren de construir-se», ha ressaltat Mayor, que ha recordat els greuges d'infraestructures d'Alacant, com un bypass que «s'hauria d'haver fet fa temps».
«Hem d'aprendre de les infraestructures xineses i apostar per l'aïllament eficient dels edificis, la geotèrmia, l'aerotèrmia i les plaques fotovoltaiques. El sector públic ha de regular i conduir el desenvolupament cap a una major sostenibilitat», ha plantejat. «En els bufets, per exemple, hem aplicat mesures d'estalvi alimentari i hem reduït el desaprofitament el 20%», ha precisat. L'empresari hoteler, però, també ha fet una reivindicació a favor del valencià: «La llengua està un poc perseguida. I per això feia falta crear espais com aquest per defensar-la. Cal fer país entre tots i recuperar l'esperança col·lectiva».
L'empresari navilier ha pres el relleu de Mayor i ha explicat l'aposta vertebradora i sostenible de Baleària: «La nostra tasca és unir territoris. Ja hi ha un cost afegit per fer-ho, però si s'aconsegueix donar-li valor, es pot compensar. Si no fora així, tindríem un problema estructural. Tenim indicadors concrets pel que fa al gas natural liquat, en què vam apostar fa 14 anys. Aquest sistema permet eliminar el 30% de les partícules i redueix emissions fins al 85%». «Ja tenim dos vaixells elèctrics, però cal recordar que l'electricitat no és una solució si no prové d'energies renovables», ha avisat.
«L'hidrogen encara es troba en una fase embrionària, mentre que l'energia fotovoltaica ja és la més barata. A més, cal introduir mecanismes com els crèdits de biodiversitat», ha radiografiat abans de citar experiències balears reeixides: «El Govern balear té un pla per reforestar Formentera a través dels crèdits de biodiversitat. Històricament, els mallorquins van impulsar molts projectes que van afavorir agermanaments i matrimonis en l'etapa de la repoblació. Tot això ha contribuït al nostre progrés. Açò té un component econòmic important: és un cercle virtuós. Els diners, ben utilitzats, són un instrument per a fer coses bones».
Atès el seu lligam amb la comarca de la Marina Alta i, singularment, amb Dénia, seu de la companyia naviliera, el president de Baleària ha reflexionat: «Pel que fa a la connexió territorial, a la Marina —si no hi ha transport ferroviari—, tal vegada caldrà buscar fórmules d'entesa». «Amb més cultura, hi hauria més civilització. Som costum, història, llengua i, en definitiva, som diversitat. L'associacionisme és cooperació, i nosaltres estem per ajudar. Baleària té una clara vocació internacional», ha remarcat. Una mirada empresarial diferent, com la que pretén impulsar Assolir des del sud i usant la llengua pròpia del país.