La gestió ferroviària s’ha situat en el centre del debat polític i mediàtic aquestes darreres setmanes, després dels terribles successos d’Adamuz i Gelida. Els accidents ocorreguts en un punt i altre -i el caos desencadenat a Catalunya durant les setmanes posteriors a la mort d’un maquinista en pràctiques- han ficat en evidència la saturació d’un sistema que cada volta es ressent més pel creixement de la demanda i la manca de reposició d’infraestructures i personal. La xarxa de rodalia és on diàriament els i les usuàries més pateixen les mancances del sistema.
El País Valencià no és una excepció a aquest respecte. Perquè si bé el Govern espanyol ha fet els darrers anys un esforç inversors molt important per habilitar el corredor mediterrani, no és menys cert que la qualitat del servei per als passatgers de curta i mitjana distància ha disminuït de forma molt notòria durant les dues darreres dècades. Aproximadament, un de cada quatre trens del nucli de València presenta retards, la qual cosa situa la puntualitat real entorn del 75%, molt lluny del 98% compromès.
El Pla València de Rodalies per al període 2017-2025, que havia de permetre la modernització integral de la xarxa, acumula un nivell d’execució d’aproximadament el 40%. Actuacions estratègiques compromeses fa anys continuen sense culminar-se o no tenen un calendari concret. És el cas de
El Pla Valencià de Rodalies 2017-2025 acumula un nivell d’execució d’aproximadament el 40%
la duplicació del tram Cullera-Gandia; l’electrificació integral de la línia C3; la supressió del pas a nivell d’Alfafar-Sedaví; o la renovació efectiva del material mòbil. En relació amb aquest últim punt, Renfe va anunciar la incorporació de 58 nous trens destinats als nuclis València-Castelló (37 unitats) i Alacant-Múrcia (21 unitats). Tanmateix, la renovació anunciada no s’ha produït en la seua totalitat.
«La mobilitat sostenible, la cohesió territorial i el dret efectiu a la mobilitat no poden sustentar-se sobre infraestructures saturades, limitacions de velocitat cronificades i pressupostos sistemàticament infraexecutats —argumenta Àgueda Micó, diputada per Compromís al Congrés dels Diputats—. El País Valencià necessita planificació vinculant, execució real i prioritats alineades amb la seua realitat demogràfica i territorial».
En aquest context, la formació valencianista proposa recuperar una reivindicació que no és nova: el traspàs de les competències de rodalia al País Valencià. Per a això, posen tres condicions: en primer lloc, una dotació econòmica equivalent al 100% del cost real del servei, amb actualització anual conforme a l’IPC i l’evolució de la demanda. En segon lloc, la cessió d’infraestructures ferroviàries vinculades a rodalia i, si escau la formalització d’un conveni de gestió integral amb Adif. En tercer lloc, la subrogació del personal adscrit al servei, tot respectant els drets laborals i antiguitat.
En cas d’aprovar-se aquesta moció, el País Valencià seguiria els passos d’altres territoris. Catalunya va iniciar el procés de traspàs de gestió l’any 2010, per bé que no es traspassà ni la infraestructura ferroviària —en mans d’Adif—, ni l’operació dels trens. Des de l’any 2023, es duu a terme un traspàs integral que, això no obstant, no ha estat completat, ja que la infraestructura continua depenent d’Adif.
L’altre territori que ha avançat en aquesta matèria és Euskadi. L’1 de gener de 2025, el Departament de Mobilitat Sostenible del Govern Basc va assumir formalment la competència. La infraestructura (és a dir, vies, estacions) continua en mans d’Adif i passarà a mans basques l’any 2027.
Tant en el cas català com en el basc, la transferència s’ha produït després de llargues negociacions i estira-i-arronses entre l’Administració espanyola i les administracions autonòmiques respectives.
A la vista que un hipotètic traspàs de rodalia seria un procés a llarg termini, Compromís exigeix un pla d’inversions per al període 2026-2030, amb una dotació mínima de 1.500 milions d’euros, que haurien de servir per cobrir les moltes deficiències que ara presenta la xarxa. Entre més, s’exigeix la posada en marxa del tren de la costa entre Gandia, Oliva i Dénia; la supressió del pas a nivell i soterrament de les vies al seu pas per Alfafar-Sedaví; l’electrificació de la línia a Utiel; la reobertura de la línia amb Caudiel; o la construcció d’una doble plataforma per a separar l’alta velocitat i el Rodalies entre València i Castelló.
UNA DEMANDA INTERRUMPIDA
Aquesta no és la primera volta que des del País Valencià es reclama el traspàs de rodalia. En l’etapa del Botànic, la Generalitat Valenciana va moure fitxa en aquest sentit per primera volta l’any 2016, quan les obres del corredor mediterrani van perjudicar de forma molt severa la línia C6 entre València i Castelló. Aleshores, en el Govern espanyol hi havia el Partit Popular. La proposta, tanmateix, va caure en sac foradat.
La reivindicació es tornà a reprendre l’any 2021 pel mateix Ximo Puig, que l’anuncià en el debat de política general que inaugurava el curs polític. També en aquest cas, la demanda acabà diluint-se.