Turisme

Esclata la guerra dels creuers a Palma: plataformes a favor i en contra

A la Plataforma contra els megacreuers, creada el 2019 a Palma, li ha sortit un contrincant, la recentment formada plataforma Sí als Creuers. Una i altra topen per la consideració radicalment oposada que tenen respecte d'aquest tipus de turisme. La primera batalla l'han protagonitzada aquestes darreres setmanes de febrer, just abans de començar la temporada alta: el març ja obriran el 70% dels hotels i tornaran els creuers al port de la capital.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la Plataforma contra els Megacreuers, creada a Palma el setembre de 2019, li ha sortit ara un contrincant, la plataforma Sí als Creuers. La primera està formada per entitats ecologistes com el grup GOB, Amics de la Terra, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Jovent pel Clima... i la segona per patronals com PIME Comerç, Associació d’Agències de Viatges, Federació Empresarial Balear de Transports, Restauració CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears) i PIME Restauració, a més de Foment del Turisme.

La primera porta ja sis anys i mig de lluita incansable contra els grans vaixells de turistes perquè considera que es tracta d’un negoci de visitants molt contaminat, que genera puntualment una molt intensa saturació del centre històric de Palma i que, al contrari del que se sol assegurar, deixa escassos beneficis si es considera la despesa per persona i visita.

La segona s’ha creat recentment i es presentava la setmana passada a la plaça de Cort, la de l’Ajuntament de Palma, el centre neuràlgic del turisme de creuer, on els seus portaveus asseguraren, en síntesi, que es tracta d’un turisme molt positiu per a la ciutat i Mallorca, que té una alta despesa per persona i visita, que gairebé no deixa residus i que, en fi, ajuda a mantenir el teixit empresarial en general i en particular el comercial i el de la restauració; per tant, ajuda a mantenir molts de llocs de feina.

 Tot indica que a partir d’ara cada iniciativa d’una part serà contestada per l’altra.

No és casualitat que els defensors dels creuers hagin aparegut públicament ara. És que tot l’entramat turístic comença a pujar les barreres. Els hotels de temporada començaran a obrir a partir del pròxim cap de setmana i al llarg del mes es calcula que quedarà obert el 70% del total d’establiments. La setmana de festes de primavera, que enguany encadena març i abril, estarà gairebé tota oberta. Un temps la temporada s’iniciava el dia 1 de maig i acabava el 30 de setembre o, segons les zones i diferents tipus d’establiments, durant l’octubre. Ara, la majoria d’hotels i la resta de negocis turístics estan en marxa a principis de març i així segueixen fins a finals d’octubre o durant el novembre.

La plataforma favorable als creuers demana a les autoritats que negociïn amb les navilieres l’arribada dels vaixells al port de Palma per assegurar que no es redueixi el nombre de turistes per setmana, de tal manera que «de forma consensuada» es pugui «mantenir l’activitat» durant tot l’any. Els comerciants, en especial els del centre històric de la capital, estan molt queixosos de la baixada d’activitat durant l’hivern, segons assegura l’esmentada plataforma.

Aquesta revista va fer una volta dimecres passat per la zona, parlant amb diferents comerciants, i si bé és cert que alguna veu assegurava que «s’exagera» amb el paper positiu dels creuers, la gran majoria de petits botiguers desitgen més visitants d’aquesta mena, perquè «això és Mallorca i tots vivim del turisme, uns més directament com nosaltres i d’altres indirectament, però tots, tots hi vivim, m’entens?», deia, amb vehemència, l’encarregat d’una de les botigues especialitzades en coses per als turistes. A un cafè de just devora Cort el cambrer reia entre dents quan se li demanava parer: «No gasta tant, no, el turista de creuer, t’ho puc assegurar, el mínim possible i gràcies».

També hi ha botigues que no troben que els creuers siguin cap gran negoci. «Molta gent i poca caixa», deia una dependenta d’una botiga de moda de dona. Però aquest establiment no és la norma, perquè és més antic i té una clientela que majoritàriament és resident. La norma ha canviat al centre històric. El «teixit comercial» que defensa la plataforma Sí als Creuers ha mudat radicalment l’última dècada, les botigues tradicionals han anat deixant pas a les noves, especialitzades en l’atenció al turista: regals, records, gelats, bars... Per tant, amb un planter comercial que majoritàriament està pensat per a turistes, és lògic que desitgin que arribin com més turistes millor. «És un pilar per a l’economia» de Palma i Mallorca, assegura la citada plataforma: «Genera activitat no només comercial, també en restauració, guies turístics i un ampli ventall (empresarial) més».

«És una qüestió de supervivència», asseverà Alex Fraile, un dels portaveus de la plataforma. «No es tracta de política, sinó de sobreviure» econòmicament. «És fonamental que les navilieres segueixin apostant» per fer escales a Palma i no només durant l’estiu sinó tot l’any, perquè aquest hivern «ha estat molt dolent, el pitjor per la manca de creuers».

Des de Pimeco es destacà que el fet que gairebé «hagin desaparegut» les escales aquest hivern ha suposat que el comerç del centre de Palma «ha perdut el suport» principal que els permet fer front a les despeses i «sostenir» el personal, deixant entendre que si les coses no canvien per a l’any que ve el sector patirà una reducció de mà d’obra quan acabi la temporada alta.

Des de la plataforma es defensa que «són els creueristes els que mantenen viu el centre» històric de Palma i que «vivim del turisme tant si agrada com si no» i que, per tant, «no es pot tancar la porta» als visitants.

La Plataforma contra el Megacreurs no es torbà en contestar als favorables a aquesta activitat econòmica. Al seu entendre és una activitat que, «tal com s’ha gestionat en els darrers anys, és absolutament insostenible i no desitjable per a la nostra ciutat». Assegura que «s’han incrementat any rere any la contaminació atmosfèrica, l’emissió de gasos perjudicials per a la salut, el soroll, l’impacte paisatgístic, la pèrdua del teixit comercial (els comerços tradicionals, sense poder afrontar el lloguer dels locals, són substituïts per franquícies i serveis turístics). A més, es veu afectat el dret a la ciutat dels residents i la qualitat de l’experiència dels visitants». Aquest grup acusa la plataforma contrària de representar només els comerciants i de «prioritzar els beneficis a curt termini per sobre de la salut pública, el medi ambient i la qualitat de vida de la ciutadania». Assegura que la ciutat només rep una despesa molt petita que calibra en uns 35,7 euros per creuerista i visita. La conclusió per aquest grup crític és que s’hauria de reduir la presència al port de Palma d’aquests vaixells «a un per dia».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.