Arromangar-se la camisa per a negociar està a l'ADN de la carrera política de Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana. Arran del seu passat com a llanterner del PPCV, primera a les comarques alacantines i posteriorment al conjunt del territori valencià, ha cultivat l'art del diàleg i de la conversa política amb diferents. Si amb Compromís va pactar un seient a la Mesa de les Corts Valencianes a les beceroles de l'actual legislatura, ha estat un dels artífexs dels acords que els populars han aconseguit rubricar amb Vox.
Després de l'etapa de bunquerització de Carlos Mazón a la Generalitat Valenciana per la seua gestió de la gran riuada del 2024, Pérez Llorca va accedir a la comandància de l'Administració valenciana amb la promesa d'un altre tarannà. No debades, i encara que la disculpa va ser poc concreta, va demanar perdó per com havien actuat «totes les administracions» durant la dana i es va comprometre a conversar amb les diferents forces polítiques per trobar-hi punts de sintonia.
En el seu discurs de presa de possessió, Pérez Llorca va expressar-ho sense embuts: «Vull que aquest mandat siga recordat pel diàleg i l'acord». Amb aquest convenciment, ha organitzat una trobada amb la resta de partits amb representació a les Corts Valencianes per al pròxim dimarts 27 de gener, així com ha donat la mà a les formacions progressistes per desbloquejar la renovació dels òrgans estatutaris i, fins i tot, canviar la composició del Consell d'Administració d'À Punt.
A la ronda de converses d'aquest dimarts, hi acudiran els seus socis parlamentaris de l'extrema dreta i el PSPV, que es va mostrar molest perquè se cite al seu síndic a les Corts Valencianes, José Muñoz, i no a la seua líder al País Valencià, la ministra Diana Morant. «Demostra una covardia institucional molt simptomàtica», va assenyalar Muñoz a X, l'antic Twitter. Tanmateix, hi ha una força política que s'ha negat a participar en aquesta convocatòria: Compromís.
La coalició valencianista ha posat damunt de la taula una condició per a trobar-se amb Pérez Llorca: exigir a l'expresident Mazón la seua acta com a diputat a les Corts Valencianes. La resposta, a través d'un format epistolar, criticava l'absència de les víctimes de la riuada en les compareixences de la comissió d'investigació sobre la dana de la cambra valenciana i demanava que els populars votaren a favor de la seua proposta per reformar l'Estatut dels expresidents valencians. Com a excap del Consell, Mazón ja ha obert la seua a Alacant i ha contractat com a assessor a qui va ser la seua ombra al Govern valencià, José Manuel Cuenca.
«No és normal que Carlos Mazón continue de diputat a les Corts Valencianes, ni que la seua primera decisió haja estat apujar-li el sou. Per això, i com a condició prèvia a qualsevol reunió formal, li plantege la necessitat de reclamar-li l'acta de diputat i, si no l'entrega, expulsar-lo del grup parlamentari [popular]», expressava a la missiva Joan Baldoví, síndic dels valencianistes a la cambra parlamentària valenciana. La carta assenyalava que, «mentre Mazón estiga a les Corts Valencianes», no serà possible la normalitat democràtica.
La condició de Compromís reflecteix com la permanència de Mazón com a diputat valencià torpedeja el discurs i l'aposta de Pérez Llorca de girar el full a l'antiga etapa i obrir-ne una de nova a la Generalitat Valenciana. La presència de l'expresident a les Corts Valencianes, la qual cosa li atorga un blindatge en forma d'aforament de cara a la causa judicial de la riuada, es converteix en una pedra en la sabata al discurs de l'actual cap del Consell. I més quan les principals associacions de víctimes de la dana exigeixen l'adeu de Mazón de l'hemicicle per emprendre una reunió presidencial.