—Joves d'Acció es va crear l'any 2007, però va quedar en aigua morta uns anys després. Com vas entrar en contacte amb Acció Cultural?
—En el meu cas, vaig entrar en contacte amb Acció Cultural després d'assistir a un Sopar Estellés. En aquell moment, Acció estava presentant, en cadascuna de les comarques, el seu pla estratègic i jo vaig assistir a la presentació que es feia per a la comarca de l'Horta, allà pel 2022. Aleshores ja hi havia un grupet de joves que s'havien apropat a l'entitat i jo m'hi vaig afegir. La cosa va anar agafant volada i es va veure l'ocasió de rellançar Joves d'Acció.
Des de 2023 que estem fent activitats i no hem parat de créixer en nombre de joves que volen sumar-s'hi, com a simpatitzants o com a socis. L'interès ha crescut encara més d'ençà de l'arribada del PP i Vox a la Generalitat. És a 2024 quan oficialment es recupera plenament Joves d'Acció i, a hores d'ara, ja es pot parlar de plena consolidació, amb un grup de gent molt activa i una organització descentralitzada.
—A què atribueixes el creixent interès?
—Potser és una qüestió de cicle. Jo soc d'una generació que no va viure la Primavera Valenciana en primera persona, però s'han succeït una sèrie de circumstàncies que fa que hi haja un cert reviscolament de la mobilització.
En el grau de Filologia estudiem la història de la llengua catalana i també del valencianisme polític. I crec que en aquesta generació hi ha la impressió que el sistema autonòmic s'ha demostrat molt insuficient per a les nostres aspiracions, una consciència que, crec, compartim amb altres generacions. Aquesta insuficiència es fa especialment evident pel que fa a la llengua.
El que ens estan demostrant els fets és que, fins i tot amb un govern que és partidari de defensar i promoure la llengua, aquesta fa passos enrere. Hi ha un retrocés social demolingüístic que no atura. Per tant, el que cal és canviar coses que són encara més profundes.
—A quines coses et refereixes?
—A mi em preocupa sobretot el futur de la llengua, i per a això no hi ha receptes infal·libles. L'autonomia que tenim els i les valencianes no ens ha servit per a revertir el procés de substitució lingüística, però la que té el Principat, que és prou més àmplia, tampoc no els ha servit allà: el retrocés, amb tots els matisos que hi vulguem fer, sembla imparable a tot arreu.
Això no vol dir que no hàgem de reclamar més autonomia (i una gestió autonomista de la que ja tenim), però amb l'autonomia no n'hi ha prou. Encara que la institucionalització és necessària i hem de continuar avançant en aquest sentit —en la mesura que ens ho permeta la base electoral del valencianisme polític—, crec que la nova fornada de joves apostem principalment per l'associacionisme.
És des de l'associacionisme que intentem canviar mentalitats i convèncer, i, en el cas concret d’Acció Cultural i de Joves d’Acció, fer denúncia política, difondre coneixements sobre la nostra història i promocionar el circuit literari i cultural en català al País Valencià, amb tot el que això implica.
Els canvis profunds, per a mi, són bàsicament canvis de mentalitat: superar l'anticatalanisme i reconèixer —i reforçar— els llaços culturals i polítics amb el Principat, les Illes, la Franja, la Catalunya del Nord i, fins i tot, l'Alguer; deslegitimar la divisió provincial huitcentista; conscienciar sobre el procés de substitució i els drets lingüístics; lligar la reivindicació nacional i lingüística a altres causes socials d'ací i d'allà…
«Tindre una secció jove li aporta futur a Acció Cultural»
—Quines activitats esteu fent per reactivar Joves d'Acció?
—El punt de partida sobre el qual pivota tota la nostra activitat és que Joves d'Acció —com també Acció Cultural— ha de ser un punt de trobada i de vertebració, un lloc on treballar per la promoció cultural i lingüística, sempre amb una mirada àmplia i acollidora.
Així, hem començat fent una trobada d'estiu i una altra d'hivern, on reunim gent de sectors diferents, però sempre en català, perquè tot el que fem ha de ser monolingüe. Aquestes trobades, en què hem acollit activitats molt diverses, han estat un lloc de coneixença, un espai de vertebració que ha permès fer la xarxa més i més àmplia.
A partir d'ací, hem anat dissenyant un programa d'activitats més ampli, com ara unes rutes per les muntanyes del País Valencià. «Paisatges de llegenda», es deia l'activitat. Era molt bonic perquè l'encarregat o encarregada d'organitzar cada ruta havia de preparar-se rondalles tradicionals de la zona i era una manera de conèixer millor la comarca. Aquesta activitat ha funcionat molt bé.
També fem altres propostes d'oci, com ara tallers de ball tradicional plantejat des d'una concepció no folklòrica, cursets pràctics de gastronomia valenciana, torneigs de pilota o clubs de lectura presencials i en línia.
Després, evidentment, hi ha la part més política, d'assistència a manifestacions. Per descomptat, participem activament en la manifestació del 9 d'Octubre o del 25 d'Abril, on hi som presents junts amb BEA, els joves de Plataforma per la llengua o Joves pel Valencià. Fa un parell d'anys, de fet, el manifest del 25 d'Abril el vam redactar des de Joves.
Però, a més a més, també ens hem fet presents en altres manis, com la que hi ha hagut recentment pel dret a l'habitatge, perquè el nostre plantejament és de país, però des de la transversalitat. També ens hem posicionat en qüestions com ara el genocidi a Palestina.
D'una altra banda, participem en tot de trobades en l'àmbit dels Països Catalans: en l'Acampallengua de Mallorca, en el festival que organitza el Jovent Republicà, en el seminari de pensament de Mallorca Blanquerna, en la Universitat Catalana d'Estiu i en el Congrés de Cultura Catalana. Igualment, ens hem fet presents allà on sabem que, al País Valencià, hi ha gent jove interessada en les nostres idees: l'Aplec del Penyagolosa, el dels Ports, el de la Safor...
—Què suposa, per a Acció Cultural del País Valencià, tindre i consolidar una secció de Joves?
—En primer lloc, li aporta futur. Jo, com a coordinador de Joves d'Acció, soc membre de la Junta d'Acció Cultural del País Valencià. I crec que ací, com a la resta d'entitats que treballen en el camp de l'activisme, hi ha una preocupació pel relleu generacional, perquè sense joves implicats, les associacions llangueixen. Que la gent jove ens impliquem és imprescindible per al valencianisme i per al catalanisme.
Alhora, que nosaltres estiguem presents en aquestes entitats, suposa que podem aportar altres visions. Perquè, es mire com es mire, no aporta la mateixa visió de les coses una persona que té cinquanta o seixanta anys que algú que n'acaba de fer vint. La inexperiència pot ser vista com un desavantatge, però, alhora, fa que no arrosseguem certes inèrcies de les entitats. Per tant, podem aportar una visió des de fora, a voltes crítica, a voltes amb noves idees. Crec que les entitats aprecien aquestes visions. De fet, la voluntat de la Junta d'Acció Cultural és incorporar més gent jove.
«El discurs que diu que els joves s'han fet de dretes és molt simplista. Hi ha espais segurs on militar i fer política progressita»
—Els estudis sociològics indiquen que les generacions més joves tendeixen a posicionar-se més a la dreta, des del punt de vista ideològic. Hi ha també la imatge, propagada moltes voltes pels mitjans de comunicació, que sou una generació més individualista, menys implicada en el que és col·lectiu... Com veus tu tots aquests estereotipus?
—Crec que aquest és un discurs molt simplista, a partir de generalitzacions. Crec que hi ha una tendència general, i a escala global, a la polarització. No es tracta, però, un fenomen exclusiu dels joves. Una altra cosa és que potser en els joves estiga més accentuada.
En tot cas, és graciós que se'ns culpe d'aquesta situació. Al remat, nosaltres hem estat criats per les generacions anteriors, és a dir, som fills d'unes circumstàncies que no han estat provocades per nosaltres, sinó que ens han vingut donades.
Siga com siga, crec que cal fugir de les generalitzacions. La gent que formem Joves d'Acció no responem per a res a aquest patró de dretanització. Aquest no és un destí tràgic del qual no puguem fugir. Hi ha ambients segurs on socialitzar i on fer política progressista des de la joventut. Joves d'Acció és un d'ells.
—Per a tu, què significa militar?
—Per a mi, militar és demostrar un compromís polític, tot dedicant-hi energia i temps. A banda, la militància és també socialització i la cerca d'un benestar personal. El fet d'estar a gust en l'associació on milites crec que és fonamental; crear un espai on et sents acompanyat; on podem fer-nos costat els uns als altres; on podem discutir amb voluntat propositiva i crítica. Un espai de socialització de qualitat, en què es creen uns llaços que van més enllà de la lluita política.
—A Joves d'Acció heu fet una aposta molt notòria per organitzar activitats presencials. Tanmateix, sou una generació que socialitzeu molt a les xarxes socials i que, de fet, la major part d'informació de què us nodriu procedeix d'allà.
—Joves d'Acció ha d'estar a tot arreu, al carrer i a les xarxes. Som conscients des de bon començament que hem de fer activitats presencials per generar espais de convivència i de coneixença. Cada volta és més difícil trobar espais d'aquesta mena i nosaltres els oferim.
Alhora, hem d'estar a xarxes, perquè aquest és un espai de socialització digital cabdal en determinades franges d'edat. A voltes, de fet, tenim la impressió que no mostrem prou, de cara al públic, les moltes activitats que fem. És un àmbit que pensem que encara hem de reforçar. La batalla és a les xarxes, però sense presencialment tampoc no hi ha fonaments. Totes dues coses han de ser compatibles.
—Com convenceries algú que s'ha de sumar a Acció Cultural o a Joves d'Acció?
—Els diria que Acció i Joves d'Acció és un espai crucial per defensar la llengua i la cultura catalanes al País Valencià. A més, és un espai de socialització en català que acull tant els qui són catalanoparlants de naixement com a aquells que s'hi han incorporat més tard.
Formar part d'Acció o de Joves d'Acció és una oportunitat per connectar amb el teu país. I, per a aquells que no estan molt polititzats, els animaria a vindre perquè deixar de banda el valencià per a algú que viu al País Valencià és una pèrdua molt gran. Viure al País Valencià sense el valencià és viure un doblatge defectuós. A tots els qui no són ja convençuts, jo els invitaria a vindre a Joves d'Acció perquè els donarà l'oportunitat de viure el País Valencià en versió original.
EL DESVETLLAMENT FUSTERIÀ
Nascut a València l'any 2004 en una família castellanoparlant, Yago Carrilero va estudiar a l'escola del Saler, sempre en valencià. Des de fa nous anys, ell i la seua família viuen a Montolivet. «Fou a partir de l'adolescència que vaig prendre consciència del fet diferencial que suposa tenir una llengua pròpia». Va ser, però, la lectura de Nosaltres, els valencians, el que va marcar un punt d'inflexió. «Amb aquella lectura de Fuster em va passar com a tants altres abans que a mi», explica. Quan va acabar el batxillerat va tindre clar que volia estudiar filologia catalana per dedicar-se, en el futur, a la docència. Després de militar al sindicat d'estudiants BEA (Bloc d'Estudiants Agermanats), va entrar en contacte amb Acció Cultural del País Valencià. Des de 2024 és el seu secretari general.