El Tribunal Suprem podria generalitzar el mínim del 25% de l’ensenyament en castellà a les Balears i a tots els territoris «amb dues llengües oficials». Així es desprèn del fet d’haver acceptat el recurs d’un pare d’un alumne de Mallorca sobre el particular.
Tal com aquesta revista ha informat al llarg dels últims anys, tant la Conselleria d’Educació actual, del govern de Marga Prohens, del PP, com l’anterior, en mans del PSOE, durant el govern de Francina Armengol, rebutjaren de pla la pretensió del pare de l’alumne que demanava que s’aplicàs el 25% que el Suprem havia decidit per al cas de Catalunya. Davant la negativa portà l’assumpte als jutjats, i el Tribunal Superior de Justícia de les Balears donà la raó al Govern.
L’argumentació de l’Administració educativa i dels tribunals sempre ha estat la mateixa: que el sistema illenc no és el del Principat, que la decisió sobre percentatges en un idioma o l'altre correspon a cada centre i que la fórmula que s’empra —sempre amb el mínim del 50% en català, d'acord amb la normativa legal balear— assegura el coneixement de les dues llengües.
Això podria canviar radicalment ara en mans del Suprem. La raó per a la sospita és l’admissió a tràmit del recurs referit i l’argumentació que, per justificar-ho, fa el màxim tribunal espanyol. Segons informava el Diario de Mallorca, el simple fet d’admetre la petició implica una novetat important perquè, primer, habitualment aquest tipus de recursos són rebutjats en la seva gran majoria i, en segon lloc, i sobretot, perquè l’alt tribunal assumeix que existeixen pronunciaments judicials «distints o contradictoris» sobre una qüestió que considera que «podria» afectar de ple tres articles de la Constitució, en especial referits al principi d’igualtat entre els ciutadans.
Per descomptat, el Suprem no entra a valorar el fons de l’assumpte, però accepta que allò que és «important» és unificar els criteris judicials que ara per ara són «diversos i contradictoris». Per tant, és la seva missió «concretar si l’aprovació dels models de conjunció lingüística (aprovats) pels diferents centres escolars de les Balears permet que s’exclogui l’idioma castellà com a llengua vehicular per impartir docència».
La capçalera de Palma citada també destaca que el Suprem posa en risc implícit una de les bases del sistema educatiu balear, quan diu que cal decidir «si és acceptable que el model adaptatiu oferit per la llei d’educació balear als progenitors es limiti a oferir un canvi de centre» per a l’alumne, on pugui rebre l’ensenyament de manera que se satisfacin «les preferències idiomàtiques» del pare.
També és força rellevant que l’alt tribunal entengui que és transcendental la decisió que prendrà perquè podria «imposar-se a altres regions a les quals existeixen dues llengües oficials».
La sentència que finalment emetin els magistrats d’aquest tribunal sobre el fons del recurs tendrà una evident i important lectura política. Cal recordar que Vox justament ha insistit en nombroses ocasions davant del Govern de Prohens sobre el mateix bessó. Els ultres, escudant-se en el 25% del cas català, volen imposar aquest mínim a l’educació balear. El PP sempre ho ha rebutjat, argumentant que són els centres els que decideixen. Una futura sentència contrària desmuntaria l’argumentació oficial illenca i donaria ales a Vox, que veuria així sostinguda judicialment la seva posició favorable a introduir el castellà a l’ensenyament.
Per cert, que Vox va recórrer el 2022 la Llei d’Educació balear davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè considera contra els principis de la Carta Magna que atorgui al català la condició de llengua vehicular exclusiva de l’ensenyament illenc. El TC va admetre a tràmit el recurs de la formació d’extrema dreta, però encara no ha resolt sobre el particular.