REMEI DE CA LA FRESCA. «Va com va»
La jove banda d'Arbúcies Remei de Ca la Fresca publicaren el seu exuberant segon disc L'ham de la pregunta (Bankrobber, 2024) el desembre de 2024, però en termes artístics, al nostre modest criteri, han estat la banda catalana del 2025 amb la seua batedora sense complexos que combina psicodèlia, spoken word o rock flamenc, entre moltes altres influències. Un cançoner, que han defensat en directe amb una extraordinària solvència. I que han enriquit amb una versió extraordinària del clàssic d'Ovidi Montllor «Va com va». Uns rèdits que fan salivar pensant en el que poden fer en un futur Xantal Rodríguez i els seus.
ANNA ANDREU. «Turons»
En companyia de la seua companya de vida musical i personal, Marina Arrufat, l'artista de Sant Quirze del Vallès Anna Andreu ha tornat a fer una nova exhibició de talent vocal i compositiu, en Vigília (Hidden Track Records, 2025). Una altra meravella per sumar a una trajectòria curta però imponent, de la qual és difícil destacar algun tall. En tot cas, aquest «Turons», amb la col·laboració de Mar Pujol, n'és plenament representatiu.
MARIA HEIN. «Katana»
La joveníssima artista Maria Hein Puig (Felanitx, 2003) proposava en el seu tercer àlbum, Katana (Primavera Labels, 2025), una curiosa immersió en l’imaginari nipó que li permet dotar de singularitat el que és un pas més en la seua evolució cap a les músiques urbanes sense acabar de tallar el fil amb la música mallorquina. Un pas més per consolidar el seu espai de privilegi l’escena. D'aquell disc, rescatem el tema titular.
FLASHY ICE CREAM. «Nova era»
La formació de Sabadell Flashy Ice Cream agrupaven en Sempre joves (Delirics, 2025) una vintena de singles i EPs, amb no pocs temes significatius com ara la història d'amor continguda en «Cada tren» o la futbolera i molt adhesiva «Tiki Taka», entre més. Nosaltres ens quedem, tanmateix, amb «Nova era», un bonic tema confessional, de despullament, de qüestionament sobre les bondats de l'èxit. Amb un commovedor missatge en positiu.
LA MARIA. «Adoració a Robina»
«A través d'un relat trifàsic, marcat per la ruptura, el buit interior i pel renaixement celestial», com escrivia Moisés Pérez en El Temps, Maria Bertomeu, La Maria, tornava a enlluernar-nos musicalment. Si al seu primer disc, L'Assumpció, va ascendir als cels de la música d'arrels revisitada, Robina (Propaganda pel Fet!, 2025) és la seua consagració incontestable. Una joia de la qual rescatem un dels més colpidors, «Adoració a Robina».
EL PETIT DE CAL ERIL. «Ara no sé què dir-te»
La banda de Joan Pons, El Petit de Cal Eril, tornava després d’un parèntesi relativament llarg, un descans per «anar a pescar» amb un dels discos més destacables de la trajectòria de la formació i un dels millors àlbums del curs, ERIL ERIL ERIL (Bankrobber, 2025), un títol en majúscules per la nova biga mestra d’un dels privilegiats capaç de generar un discurs veritablement propi, singular. «Ara no sé què dir-te» era un dels talls possibles d'un disc sense màcula.
MUSHKA. «Nova Bossa»
La inquieta artista de Vilassar de Mar Irma Farelo, Mushka, publicava aquest any un àlbum de títol ben intencional, Nova Bossa (Dale Play, 2025), el seu nou disc, enregistrat al Brasil, ampliava la paleta sonora sense perdre l’essència. L’electrònica marciana de «ZiG ZaG», la salsa-rumba de «Mimenina», el tropicalisme sorneguer i electrònic de «Mushkinha let’s play samba» o la bachata de títol enginyós «Mamipuladora». Molt on triar, però ens quedem amb el tema titular, la incursió brasilera de «Nova Bossa», en què s’esbrina una influència directa o indirecta del Bad Bunny d’Un verano sin ti.
JÚLIA COLOM. «Sa teva barca»
Júlia Colom (Valldemossa, Mallorca, 1997) va irrompre amb força en el panorama musical amb un disc, Miramar (2023), en què rejovenia amb delicadesa i una veu deliciosa la música d’arrels de les Illes. Amb Paradís (La Castanya, 2025), un títol polisèmic que no es pot deixar d’interpretar en clau mallorquina, feia un pas endavant refinant i solidificant la proposta amb un cançoner encara més robust i interessant, quasi íntegrament amb cançons pròpies com la seductora «Sa teva barca».
ESTHER. «Tot comença»
Erigida en una de les grans talents del panorama sonor valencià, la vinarossenca Esther trencava amb les melodies assossegades del seu primer àlbum i llançava un segon treball d'aproximacions pop-rock. Tot comença (Primavera d'Hivern, 2025) és un enduriment de les seues sonoritats, una desinhibició per soltar la ràbia acumulada, expressada a través de lletres confessionals i colpidores. Una col·lecció tremenda de cançons. I una de les més reeixides és la que dona nom al disc.
MAZONI. «Cançó trista»
Durant la seua llarga trajectòria, el músic empordanès Jaume Pla, Mazoni, ha anat introduint diverses variables sobre una plantilla base ben reconeixible. L’essència sempre hi ha estat present, però Banderes per a daltònics (Bankrobber) era un retorn als orígens pop, un gènere que mai no ha abandonat del tot, però que revisita amb esperit d’immediatesa. Agitació, tornades brillants, textos reflexius amb el segell Mazoni i un grapat de temes destacats com aquesta «Cançó trista».
SAÏM. «Just assullà»
Saïm, la molt respectable formació mallorquina de post-hardcore Saïm, formada entre Felanitx i Manacor per Joan Roig i els germans Daniel i Natàlia Gómez, deixaven aquest 2025 un dels seus treballs més sòlids, Precipitacions (BCore, 2025), un disc que sense renunciar a reproduir el seu potent directe i l'esperit punk, mostrava també una pota melòdica pop, traduïda en talls contundents i alhora adhesius com «Just assullà».
NOVEMBRE ELÈCTRIC. «Tot anirà bé»
La banda liderada per Yeray Calvo, Novembre Elèctric, celebrava una dècada d'existència amb el seu treball més expansiu Tarongers (Deu anys en un dia) (Primavera d'Hivern, 2025), un cant al vitalisme, a una visió positivista, no exempta de crítica social. Un àlbum amb el reforç d'Elena Játiva i nombroses col·laboracions. Un àlbum amb nombrosos moments àlgids, entre els quals hi havia aquesta deliciosa i ballable «Tot anirà bé». «Cridem per a sentir-nos vius», canten. I nosaltres amb ells.
NUN. «Si no sentís»
La cantant i pianista gironina Núria Fossas va posar dempeus el projecte, allà pel 2021. I la incorporació de la guitarrista Maria Oliver va acabar de donar forma a Nun, una proposta que es va traduir en AÜC (Cases de la Música, 2025), un primer àlbum que transmet por i angoixa existencial vehiculades a través d'una carcassa musical elegant i sofisticada, un mena de pop autoral creuat de jazz i altres codis. La commovedora «Si no sentís» era una de les bones cartes de presentació del disc.
SIDONIE. «Cançons que maten»
Un quart de segle de carrera musical després, els catalans Sidonie, banda referencial de l’indie estatal, van fer aquest 2025 un arriscat gir lingüístic amb Catalan Grafitti (Sonido Muchacho, 2025) un àlbum íntegrament interpretat en la seua llengua materna que està posant a prova la fidelitat dels seus molts fans a l’Estat espanyol i Amèrica Llatina. Musicalment, en tot cas, un disc irreprotxable, que iguala o supera alguns dels seus millors treballs. Una mostra, l'esplèndida «Cançons que maten».
SANDRA MONFORT. «Beneïda»
De manera simultània a la trajectòria de Marala, el trio femení del qual formava part Sandra Monfort, l'artista de Pedreguer va anar construint una atractiva trajectòria en solitari coronada amb un àlbum excels, La Mona (2023). Ara ja definitivament afirmada com a solista, Monfort publicava un EP complementari però amb entitat pròpia, La Mona de Nit, un deliciós puré hedonista on triturava dècades de música, dels sons bakala i la música d'arrels al pasdoble. Entre moltes altres referències. «Beneïda» era un dels temes més tocats per la gràcia.
BAYA BAYE. «Catalanokinkis»
Víctor Ballesteros Fernández, més conegut com a Baya Baye, nascut i criat a Montgat, és un dels fenòmens del moment. Una dècada després de publicar la primera cançó, en castellà, i sis des que «La mare kem va parí» esdevingué una autèntica bomba, consolida el seu predicament en l'escena urbana amb Faves tendres, un àlbum que manté les constants que l'han fet conegut, tributs al rap clàssic, un flow particular, manca absolut de prejudicis lingüístics i orgull de classe. Amb moments incontestables com aquest «Catalanokinkis».
JORDI LANUZA. «Mentre dorms»
En els antípodes trobem Jordi Lanuza, motor creatiu dels molts estimables Inspira, qui tornava amb un segon disc en solitari de títol bonic, Quan la boira no ens deixi veure-hi clar (Autoedició, 2025), que és tot un tractat emocional i vivencial de caràcter positiu, tot i el to melangiós, bressolat per un discurs musical delicat i essencial amb producció molt subtil, però pertinent de Pau Vallvé. Una de les joies, «Mentre dorms», amb la col·laboració de Mar Pujol. Delicadesa màxima.
AUXILI. «Aborigen»
La formació d'Ontinyent Auxili retornaven discogràficament amb Aborigen (Auxili Records, 2025), un àlbum que contenia una evolució des del reggae que sempre els ha definit, cap a estils com el hip-hop o el reggaeton. Tot, sense renunciar al contingut reivindicatiu que consideren irrenunciable. «Aborigen» no és segurament dels temes més evolucionats, però és una cançó molt bonica que defineix molt bé el disc.
LILDAMI. «El camí»
El raper de Terrassa Lildami ja es pot considerar un dels veterans de l’escena, amb quatre àlbums i un cinquè aquest 2025, Bentornat (Halley Records), on després de l'expansió pop de Dummy (2023) tornava als orígens, al rap com a base de la proposta. Estilísticament, un cert pas enrere, una anada a les receptes old-school, amb fites tan notables com el funk rapejat de «Bentornat» o amb el míssil soul i rap «El camí», una col·laboració amb Miki Núñez i Black Music Big Band. El seu tema preferit del disc. I el nostre, també.
ALOSA. «El forner»
El jove duet barceloní format per la cantant Giulietta Vidal i la també cantant i violoncel·lista Irene Romo, Alosa, debutaven amb El primer cant del matí (Ceràmiques Guzmán, 2025) en què revisiten la tradició musical per modelar-la i rejovenir-la, amb respecte pels materials però també amb actitud contemporània. Escolteu com a tast, si no les coneixíeu, aquesta delícia que s'anomena «El forner».
JAZZWOMAN. «Motivat a lo Rambo»
Sense perdre l'essència dels ritmes ancorats a les sonoritats llatinoamericanes, JazzWoman ha emergit discogràficament amb un treball que explora les sonoritats metal i les fusiona sintèticament. Contra vent i marea (Propaganda pel Fet!, 2025) és un cop de puny musical per la indignació de les lletres, però també per la contundència melòdica de la nova pell que adopta la cantant d'Aldaia. «Motivat a lo Rambo» és una mostra, en fons i forma, del que representa l'àlbum.
SÍLVIA PÉREZ CRUZ & SALVADOR SOBRAL. «Ben poca cosa tens»
De la col·laboració en un àlbum conjunt de la gran Sílvia Pérez Cruz i d'un artista portuguès que ha arrelat entre nosaltres, Salvador Sobral, sols es podien esperar grans coses. Un treball multilingüe, Sílvia & Salvador (Warner, 2025), que conté una de les cançons en català més belles de l'any, «Ben poca cosa tens». Una joia per escoltar i recordar.
ROSALÍA. «Divinize»
Se n'ha escrit i se n'ha parlat tant de l'enlluernador Lux (Sony), el nou disc de Rosalia Vila i Tobella, l'artista de Sant Esteve Sesrovires, que correm el risc de perdre del radar el que té de potència musical. I és tan cert que d'una artista catalana global es podia esperar una actitud més generosa envers la llengua, i fins i tot evitar alguns bassals innecessaris. Però el ben cert és que «Divinize», una meravellosa amb fragments en català, és un dels moments musicals del 2025. A escala mundial.
ZOO-MALIFETA-CIUDAD JARA-LA RAIZ- ABRIL-TITO PONTET- LOS CHIKOS DEL MAIZ. «Lladres de sobretaula»
Tota tria és necessàriament incompleta, subjectiva, però podríem arribar al consens que aquest resum s'havia de tancar amb un recordatori del que ha estat un molt difícil any de digestió de la catàstrofe de la dana, acompanyada d'una gestió política terrorífica. Una temàtica que va estar present en els discos i senzills de diferents artistes. Una producció rica, diversa, combativa, entre la qual destacarem l'emocionant «Lladres de sobretaula», una cançó col·lectiva que va merèixer el premi Ovidi Montllor a millor cançó sobre la dana. El 2025 també va ser això.