Política

The Base, la xarxa de terror supremacista amb arrelament a Onda

A principis d'aquesta setmana, la policia espanyola irrompia a Onda (Plana Baixa) per desarticular una cèl·lula supremacista de l'organització criminal The Base. Es tracta del primer grup d'extrema dreta que la Unió Europea ha incorporat a la seua llista d'amenaces terroristes. «Aquest fet indica un canvi en el panorama d'amenaces i les prioritats de la lluita contra el terrorisme», assenyalen des d'Europol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La lluna encara regnava al cel i la policia espanyola entrava en un habitatge d'Onda, una població de la comarca de la Plana Baixa marcada per acollir —junt amb Vila-real— una llarga avinguda farcida de fàbriques de taulells, i en un local de Castelló de la Plana. A l'interior, hi havia banderes d'Espanya amb simbologia ultra, dessuadores de «Defend Europe» emprades pels ultradretans, armes de foc i parafernàlia neonazi, com ara el llibre La meua lluita, del genocida Adolf Hitler.

En aquella jornada, els agents espanyols, coordinats amb Europol, havien detingut dos individus més. En total, van capturar tres persones de 48, 25 i 24 anys. Curiosament, però, el més jove actuava com a capitost del grup terrorista supremacista, neonazi i acceleracionista, és a dir, consideraven que havien de precipitar l'enfonsament d'Occident a través d'atemptats que generaren el caos amb l'objectiu de crear una mena d'etnoestat només apte per aquelles persones de pell blanca. Odiaven els migrants, el col·lectiu LGTBI, les forces de seguretat, els governants. Qualsevol idea de diversitat.

El líder era David Dionis, definit pel jutge instructor de la causa a l'Audiència Nacional com a «venjatiu» i «extremadament violent», així com seguidor de l'assassí Theodore Kaczynski i apologista de la teoria del Gran reemplaçament, propagada per l'extrema dreta Vox. Segons El Español, va moure's pels ambients pròxims als ultres de la teranyina del partit neofeixista España 2000. Els captiveris es van produir a principis d'aquesta setmana. Encara més, i com ha destapat Eldiario.es, va insultar als representants de Compromís i de col·lectius antifeixistes que celebraven la retirada de la creu franquista al parc Ribalta de Castelló de la Plana. 

Pallisses, drogues i enllestits per atemptar

El referent de la cèl·lula atresora detencions anteriors per actes violents i hauria finançat el nucli terrorista gràcies al narcotràfic a la menuda. Al seu habitatge, al País Valencià, disposava d'armes blanques i de gas, les quals empraven bales d'acer. L'Audiència Nacional ha ordenat el seu ingrés en presó per un possible risc de fuga i per la seua perillositat.

L'acumulació d'armes, segons la interlocutòria del magistrat Antonio Piña, «no s'hauria quedat en un simple emmagatzematge»: «S'ha observat l'assiduïtat amb la qual duien i utilitzaven aquesta mena d'armes a la via pública, la qual cosa suposa un greu perill per a la seguretat, i més per la seua radicalitat i violència». No debades, als tres se'ls imputen delictes de pertinença a organització terrorista; captació, adoctrinament i ensinistrament amb finalitats terroristes, i tinença il·lícita d'armes. Així mateix, haurien protagonitzat «múltiples actes violents», com ara quan van traslladar-se a Madrid «per a localitzar i pegar una pallissa a una persona per simple venjança».

Estampa de l'arsenal confiscat per la policia espanyola després de l'operació contra aquesta cèl·lula de l'organització terrorista The Base. | Europa Press

Amb treballs precaris i enrolats en el tràfic de drogues com ara marihuana i cocaïna, «estaven altament radicalitzats», segons va assenyalar Europol. «Basaven el seu estil de vida en els principis de l'organització terrorista i estaven preparats per a cometre atacs. Presumptament, ja havien dut a terme diverses sessions d'entrenament tàctic utilitzant tècniques i equipament paramilitar. Els sospitosos presumptament també feien servir les xarxes socials per reclutar nous membres, glorificar accions violentes d'altres organitzacions terroristes i compartir contingut acceleracionista amb altres usuaris», explica l'oficina de la policia europea.

«En els darrers mesos, els sospitosos havien endurit el seu discurs radical, fomentant accions violentes, fins i tot afirmant obertament que estaven disposats a dur a terme atacs selectius per la causa. Aquests actes i l'acumulació d'armes observada van dur les forces de l'ordre a arrestar els tres sospitosos», indiquen. Gràcies a les seues habilitats a la xarxa, el capitost valencià estaria en contacte amb Rinaldo Nazarro, líder d'una teranyina de terror supremacista, acceleracionista i d'inspiració neonazi anomenada The Base.

Criminalitat ultradretana i l'admirador de Putin

Amb 46 anys i usant àlies com ara Norman Spear i Roman Wolf, el referent internacional de l'organització terrorista és un ciutadà novaiorquès que va treballar per a instàncies sensibles dels Estats Units d'Amèrica: tant per al seu servei d'intel·ligència intern, l'FBI, com per als departaments de Defensa i de Seguretat Nacional. Tanmateix, canviaria la seua residència a Sant Petersburg al cap de pocs anys de casar-se amb una dona russa. Nazzaro ha lluït samarretes d'admiració a l'autòcrata ultraconservador Vladímir Putin i del règim autoritari rus.

Assentat a Rússia —segons va publicar la BBC—, és el comandant d'un grupuscle terrorista que va veure la llum l'any 2018, i que va arribar a oferir quantitats de diners per fer execucions selectives a la guerra d'Ucraïna. De fet, la seua branca neonazi d'Ucraïna hauria estat involucrada en l'assassinat d'un alt comandament del servei d'intel·ligència d'aquest país. La primera incursió de The Base al Vell Continent, però, fou l'any 2011 a Oslo. En l'actualitat, i amb prop d'un centenar d'integrants, ha estat considerat com una organització terrorista a estats com ara el Regne Unit, Sud-àfrica, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.

La Unió Europea va incloure-la l'any 2024 en la seua llista d'organitzacions terroristes. Fou, just, la primera vegada que el club comunitari va incorporar un grupuscle d'ultradreta i supremacista dintre d'aquesta enumeració de perills per a la seguretat dels europeus. «Aquest fet indica un canvi en el panorama d'amenaces i en les prioritats de la lluita contra el terrorisme», assenyalen des d'Europol, atès que els darrers anys s'ha produït una escalada de les accions i els atemptats de segell ultradretà, com ja va desgranar en profunditat aquesta publicació en setembre del 2019.

El grupuscle terrorista disposava de material i roba d'ideologia ultradretana i neonazi, com ara llibres del genocida Adolf Hitler. | Europa Press.

«The Base és coneguda per la seua ideologia acceleracionista, militant neonazi, i defensa la consecució de l'objectiu de la supremacia blanca a través del terrorisme, creant una xarxa internacional de cèl·lules paramilitars, que s'autoentrenen militarment amb l'objectiu final de dur a terme atacs», apunten des de l'Oficina Europea de Policia. Operen com una xarxa descentralitzada i clandestina de xicotetes cèl·lules, marcades pel supremacisme, l'acceleracionisme i enllestides per emprendre la seua particular guerra racial de perfil neonazi.

En el seu historial, consten atacs a sinagogues a les ciutats nord-americanes de Michigan i Wisconsin pels volts del 2019, així com condemnes als Estats Units d'Amèrica a dos membres que buscaven promoure el terrorisme. En 2022, va haver-hi una detenció a Itàlia d'un jove assenyalat per ser el responsable de The Base a l'estat transalpí i setmanes enrere, a Luxemburg, va ser sentenciar a vuit anys de presó un terrorista lligat a l'organització neonazi, segons va afirmar al judici una inspectora de la policia del país centreeuropeu.

Tanmateix, fou en 2023 quan l'Oficina Europea de Policia va emprendre una macrooperació a Bèlgica, Itàlia, Croàcia, Lituània, Romania i Països Baixos per detenir a cinc persones que integrarien l'estructura criminal de The Base. Estaven acusats d'esbombar propaganda violenta, de caràcter supremacista, de compartir guies per imprimir armes i d'intentar captar nous membres.

L'operació contra aquesta cèl·lula present al País Valencià és la darrera batuda policial contra cercles acceleracionistes. Fa cinc anys, a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues) va haver-hi una acció dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil que va acabar amb la detenció de dos individus supremacistes. Van emmanillar-los arran que un dels presumptes terroristes va intentar drogar i violar una xica al Campello, a la comarca de l'Alacantí. Un senyal de la pol·linització del virus del terror ultradretà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.