El trumpisme va fer un salt qualitatiu aquest sis de gener amb la invasió de l’edifici que allotja les dues cambres del Congrés dels EUA amb l’objectiu d’aturar la investidura de Joe Biden. Les protestes i l’assalt al Capitoli per tota mena de grups d’extrema dreta arriba després que, des de la celebració dels comicis, el president sortint Donald Trump hagi agitat vehementment el fantasma del frau electoral.
Tal com explicava el mitjà d’investigació Bellingcat, la campanya trumpista sobre el frau electoral i la capa de dubte estesa, entre d’altres pel mateix president Trump, entorn la veracitat del Coronavirus i la vacuna, ha provocat el creixement de la intersecció que uneix grups conspiracionistes amb l’alt right MAGA (inicials de Make America Great Again -en català “tornar a fer gran Amèrica”- amb les que s’identifiquen els pro-Trump) i grups neonazis.
Tot aquest magma va confluir en les protestes del passat sis de gener a les protestes ‘Stop the Steal’ -aturin el robatori, en català- convocades a les portes del Capitoli per oposar-se a la investidura de Biden.
Segons l’Anti Defamation League fins a cinc convocatòries es van reunir el dia sis de gener a la capital nord-americana. La primera, amb el títol Stop The Steal estava organitzada pel consultor d’extrema dreta Ali Alexander, un trumpista que durant la campanya electoral americana ha carregat durament contra Kamala Harris en no considerar-la una “negra americana”. “Ella és mig índia mig jamaicana. M’entristeix la gent que ens roba als negres americans (com jo) la nostra història”, expressava en un tuit que després seria retuitejat pel fill de Trump -tot i que desfaria el retuit alegant un error. La segona protesta, amb el nom de Trump March era organitzada pel grup Women for America First, un grup de dones trumpistes vinculades a la línia del Tea Party -una de les famílies més radicals del Partit Republicà-. De fet, els Tea Party Patriots, una de les faccions d’aquest sector, van estar àmpliament representats a les protestes.
El New York Times informava que també el legislador republicà de l’Estat de Virginia de l’Oest Derrick Evan també va ser dins el Capitoli durant la invasió.
Una tercera convocatòria havia estat promoguda per un dels candidats republicans a Sud Carolina, James Eplay, que no va aconseguir representació en les darreres eleccions. La quarta protesta, Maga Wild, estava organitzada per l’anomenada Eighty Percent Coalition, nom de la qual fa referència a unes suposades enquestes que dirien que el 80% dels republicans no es creuen els resultats dels darrers comicis. Finalment, l’organització destaca una cinquena convocatòria sense aparentment ningú a darrere que circulava per les xarxes socials amb el lema ‘Operation Occupy the Capitol’ -Operació ocupar el Capitoli en català-.
Tot i no ser un dels organitzadors directes, una de les crides més importants a la participació de les protestes la va fer el fundador de Gab, Jame Torba que demanava atacar l’edifici del Congrés. Gab és actualment una de les xarxes socials alternatives de referència per a bona part de l’extrema dreta nord-americana, tot i que també té prèdica internacional -a l’Estat espanyol hi destaca la presència de seguidors de Vox i conspiracionistes-.
Conspiranòics
Amb el tors nu, bandera americana en mà i un barret emulant un cap de bisó, Jake Agneli ha estat un dels rostres que ha acaparat més flaixos d'entre els quals van accedir al Congrés estatunidenc. Agneli és conegut com el xaman del moviment conspiracionista QAnon i és un habitual en les protestes trumpistes dels darrers mesos. Tal com s'explicava en un altre article d'EL TEMPS, entres d'altres suposicions, QAnon assegura que existeix una xarxa de pèrfids demòcrates que no paren de maquinar contra Trump, perquè és el «defensor» del «poble». Segons el moviment, l'elit perversa ja no només es dedica a la pederàstia, sinó que segresta i assassina nens i nenes i maquina un cop d'Estat -impulsat per Barack Obama, Hillary Clinton i George Soros, sobretot- per evitar que Trump segueixi essent el president dels Estats Units.
En les darreres eleccions nord-americanes va ser elegida una congressista que avala les tesis del moviment QAnon. Es tracta de la republicana Marjorie Taylor, que després dels incidents d'aquest dimecres es va dedicar a escampar falses informacions que asseguraven que darrere l'assalt al Capitoli hi havia membres del moviment antifeixista infiltrats per tal de desresponsabilitzar els trumpistes. Fets que han estat àmpliament desacreditats.
Entre els assaltants del Capitoli també s'hi van deixar veure, i fins i tot van emetre en directe, el que es podrien anomenar influencers de la conspiració nord-americana. És el cas, per exemple, de Tim Gionet, més conegut com a Baked Alaska que va difondre a les xarxes imatges seves al despatx de Nancy Pelosi. Es tracta d'un conegut neonazi que es dedica a difondre teories conspiranoiques antisemites. Des de 2016 dona suport a Trump i ha estat una de les veus contràries a les mesures anticovid.
Baked Alaska va aparèixer acompanyat del conegut podcaster Nick Fuentes, responsable del programa American First. Fuentes és el líder del moviment Groyper Army o Groypers. Es tracta d'un grup de provocadors digitals que treballen per introduir les idees del supremacisme blanc i l'extrema dreta a internet a través de pràctiques de troleig.
El febrer de 2020, Fuentes va coincidir la Conferència d'Acció Política Conservadora -on també hi havia el fundador de Proud Boys Gavin McInnes- amb Alex Jones. Jones és responsable del web InfoWars i és considerat com el principal difusor de les teories de la conspiració del país. Un dels membres del seu equip, Owen Shroyer, va cremar una bandera de Black Lives Matter en honor a líder de Proud Boys.
Milícies i extrema dreta
Tampoc van faltar a la cita un dels grups supremacistes blancs més actius dels darrers anys. Es tracta neofeixistes Proud Boys. A la marxa hi havia, entre d’altres membres, un dels fundadors d’aquest grup paramilitar, Gavin McInnes. Qui no va poder ser a la manifestació va ser el líder del grup Enrique Tarrio que va ser detingut el dilluns dia quatre quan arribava a Washington per participar de les protestes. El motiu és que se l’imputen delictes de destrucció de la propietat per haver despenjat una bandera d’una església de la ciutat freqüentada per la comunitat nord-americana amb el lema Black Lives Matter. A més, en ser detingut se li van trobar dues armes de foc d’alta capacitat, el que pot fer que ara enfronti nous delictes per tinença d’armes que requereixen una llicència específica. Tot i no ser present a la manifestació, Tarrio, en declaracions a The Wall Street Journal, va elogiar la invasió del Capitoli i va advertir que era probable que hi hagués més accions d’aquesta mena.
També van ser vistos a la protesta membres de grups supremacistes blancs com la European Heritage Association de New Jersey o del Nationalist Social Club 131. Aquest darrer grup, va ser fundat a partir de membres d’altres organitzacions neonazis entre les quals destaca el grup terrorista ultradretà internacional The Base.
Tampoc es van perdre la cita dos destacats grups paramilitars que orbiten entorn el trumpisme. Segons el vicepresident de la Anti Defamation League, Oren Segal, entre els presents a les protestes hi havia Steward Rodes, líder de Oath Keepers. Aquesta associació ultradretana amb pulsions guerracivilistes, formada en part per exmembres de diferents cossos de seguretat, diu defensar la constitució americana i han estat especialment actius en les contramanifestacions d’oposició al moviment Black Lives Matter dels darrers mesos.
Spotted someone with an Oath Keepers shirt and a few Three Percenters flags so far today #DCProtestspic.twitter.com/QICzubnanO
— Ryan Miller (@RyanW_Miller) January 6, 2021
Segons feia públic al seu Twitter el periodista de The Mother Jones, Matt D. Cohen, entre els protestants també hi havia membres de la milicia Three Percenters. Aquest grup, fundat en reacció a l’elecció de Barack Obama és ferm defensor de les armes i reivindiquen la no implicació del govern federal en el que ells consideren els afers locals i defensen que aquests siguin administrats per una mena de xèrifs. Igual que el grup anterior, té en les seves files força exmembres de cossos de seguretat i exmilitars i han exercit de cos de seguretat en diversos actes trumpistes. Membres del grup van ser vinculats al tiroteig, l’any 2018, contra una mesquita de Minnesota que va acabar sense ferits.
Més enllà de grups concrets, a les afores del capitoli hi van ser presents tota mena de militants neonazis, tal com han reportat diferents grups antifeixistes. Alguns d’ells coneguts i vinculats a grups supremacistes com The American Guard.
Les protestes també van tenir abasta prèdica entre les xarxes socials ecofeixistes i acceleracionistes. Aquest moviment, que ha guanyat força darrerament als EUA, parteixen de la base que cal precipitar l'expansió del capitalisme per dur-lo fins a una situació que comporti un canvi social radical.Així doncs, busquen una mena de guerra civil contra l'enemic intern, anomenada boogaloo, que molt s'assembla a la neteja ètnica -però també de col·lectius "inferiors"- que predicava el nazisme. Una combinació entre nihilisme, ecologisme i expectatives eugenèsiques que es tradueix en cartells com "Coronavirus, terrorista de la mare natura".
Entre els manifestants també hi havia cares conegudes a casa nostra. És el cas del jugador de bàsquet David Wood que va ser membre de diferents equips de l’NBA, i que va aterrar al Barça l’any 1989 per substituir al mític Audie Norris.