Tal i com informava El Temps recentment, el diputat del Congrés de Més adscrit al grup de Sumar, Vicenç Vidal, juntament amb les portaveus de la formació al Consell de Mallorca, Inés Perelló, i a l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, anunciaren a Palma que demanaran «al Govern espanyol que inclogui» el monument franquista situat a la plaça de la Feixina de la capital balear «dins el catàleg d'elements contraris a la memòria democràtica previst per l'article 36 de la Llei estatal». Al parer dels sobiranistes mallorquins, «és un símbol clar d'exaltació del feixisme i de la dictadura», i, per tant, «no pot continuar impune al bell mig de Palma». Al respecte Vidal digué que formularia una pregunta al president Pedro Sánchez per demanar-li que actuï d'acord amb la llei per fer «així justícia a les víctimes de la dictadura».
La petició s’avé amb l’esperança expressada a aquesta revista per la presidenta de l’entitat memorialista Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, quan manifestà que la protecció del monument per part de la justícia per ventura podria ser revertida perquè «va ser anterior a l’aprovació de la llei estatal de Memòria Democràtica, la qual obliga que si un monument franquista té protecció se l’ha de desprotegir». La llei referida fou aprovada el 2022 i, de moment, no s’ha fet res al respecte.
El problema perquè la voluntat de Més es pugui convertir en realitat i, eventualment, la del Govern espanyol vendria perquè el monument va ser «reinterpretat» legalment per part de l’Ajuntament de Palma el 2010, per unanimitat entre la majoria de govern de centreesquerra (PSOE, Bloc -format per PSM, EU i ERC- i Unió Mallorquina) i l’oposició (PP). Se’l va desposseir de tota referència al franquisme i des d’aleshores mostra una placa on s’hi recorda el seu origen i que a partir d’aquell moment és «símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures».
A banda, des de l’entitat proteccionista ARCA -Associació per a la Recuperació dels Centres Històrics- s’ha valorat el seu caràcter artístic i per això fou finalment inclòs en el registre de Béns Catalogats del Consell de Mallorca, cosa que va ser recorreguda per Memòria de Mallorca i, després d’un llarg procés legal, finalment el Tribunal Suprem en confirmà la preservació.
Ara la polèmica ha revifat. El PP i Vox s’han posicionat conjuntament contra l’intent de l’esquerra que, en sintonia amb la petició al Govern espanyol, volia que el Parlament balear aprovàs una Proposició no de Llei -a la Comissió d’Afers Institucionals- per instar el Govern balear de Marga Prohens a promoure -davant del govern espanyol- la retirada del monument franquista i crear en el seu lloc un espai de memòria que reconegui les víctimes de la dictadura així com donar suport a la inclusió de la Feixina al cens estatal de simbologia franquista.
El PSOE va presentar la iniciativa -a través del diputat Omar Lamin- que fou rebutjada per la majoria formada per PP i Vox.
La negativa respon a la voluntat de la dreta de considerar el monument preservat i a estalvi de la inclusió en el llistat de símbols franquistes perquè, raonen des del PP, «és un monument protegit legalment» pels seus «valors artístics» i «sense connotacions franquistes» d’ençà que fou reinterpretat.
A més, el PP ha donat suport a la pretensió de Vox que l’Ajuntament de Palma dediqui un carrer en honor de l’arquitecte que fou el dissenyador del monument franquista de la Feixina, Francesc Roca i Simó (Palma, 1874- Madrid, 1940). Dissenyà el monument però fou el seu fill qui va dirigir les obres perquè ell ja estava prou malament i va morir abans de veure l’obra acabada, la qual fou inaugurada per Francisco Franco el 1947. Sobta que la pretensió municipal sorgeixi just en el moment en que l’esquerra intenta el nou moviment per veure si pot esbucar la Feixina.
Va ser el portaveu de Vox, el general Fulgenci Coll, el que defensà que Roca i Simó tengui dedicada una via pública de la capital perquè «és una figura de l’arquitectura modernista» que mereix ser reconegut: «va ser un arquitecte universal» i una «figura clau de l’expansió del modernista fora d’Europa», en referència a la feina que realitzà a Argentina, a banda de la que va signar a Mallorca i Madrid.
Des de Podem, la seva única representant a l’ajuntament, Lucía Muñoz, considerà que «no és el moment» per homenatjar Roca i Simó i que pretendre fer-ho justament «és una burla a les víctimes del franquisme» destinada «a provocar i incendiar».