Havia de ser un dels programes estrela de la nova graella televisiva, després de l'aterratge de Paco Aura a la direcció d'À Punt, i està prop d'aconseguir-ho. Però no pels bons resultats en termes d'audiència, sinó per la polèmica al voltant seu. Va de bo, produït per Milotxa TV, va estrenar-se el 15 de setembre passat amb l'aspiració «no sols de ser un espai d'actualitat, sinó una finestra d'anàlisi de tot el que passa a la Comunitat Valenciana i al món».
Només una setmana després de la seua estrena, la direcció d'À Punt va haver de demanar disculpes públicament per l'emissió, en aquest espai, d'un vídeo masclista que insinuava una relació entre Pedro Sánchez i Diana Morant. En les setmanes següents, de nou li plogueren les crítiques per comptar amb comentaristes procedents de Madrid i pertanyents a pseudomitjans de comunicació, com ara The Objective o Okdiario.
Una anàlisi dels perfils dels comentaristes que han participat en el programa en l'últim mes evidencia, de fet, biaixos molt evidents. Entre el 21 d'octubre i el 21 de novembre, 41 persones participaren en alguna de les dues tertúlies del programa (habitualment en té dues, una de societat i l'altra purament de política). D'aquests, 29 eren homes, per 12 que eren dones. És a dir, el 70,7% de col·laboradors pel 29,3% de col·laboradores.
La preeminència masculina contravé el llibre d'estil d'À Punt: «Procurem buscar la igualtat en la participació entre hòmens i dones»
Aquest desequilibri entre la presència masculina i femenina —que, d'altra banda, ha esdevingut general en la cadena d'ençà de l'arribada dels nous responsables— contravé el llibre d'estil d'À Punt, aprovat el juliol passat. En concret, el punt 3.5.5 sobre tertúlies i debats estableix: «Cal buscar persones expertes sobre el tema, i intentar que la conversa aporte idees diferents, respectuoses, documentades i que els espectadors puguen traure les seues pròpies conclusions. Procurem buscar la igualtat en la participació entre hòmens i dones».
Tot i que Va de bo no és un programa fet directament per À Punt, sinó per una productora, està obligat a complir amb allò que estableix el llibre d'estil. Aquest desequilibri arribà al paroxisme el dijous 13 de novembre, quan, ni en la tertúlia de societat ni en la de política va participar ni una sola dona.
Un terç de valencià
El de gènere no és l'únic desequilibri que es dona en aquest magazín que presenten Nacho Cotino i Màbel Martí en la franja de la vesprada. Dels 41 tertulians que van participar entre el 21 d'octubre i el 21 de novembre, 26 eren castellanoparlants i 15 eren valencianoparlants. El percentatge és del 63,4% i del 36,6%.
En un mes hi ha hagut 117 participacions de tertulians. Només el 33,3% foren en valencià.
La diferència s'agreuja si, en lloc d'analitzar els tertulians en nombres absoluts, l'anàlisi es fa a partir de les vegades que hi van participar. De les 117 participacions que es donaren en aquest període de temps, el 66,7% foren en castellà pel 33,3% en valencià. És a dir, només un terç dels col·laboradors utilitzaren la llengua pròpia. D'això s'infereix, per tant, que els comentaristes castellanoparlants participen amb més freqüència que no els valencianoparlants en Va de bo.
El punt 2.3 del Llibre d'Estil d'À Punt estableix que «un dels principis fonamentals de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana SA és la promoció de les llengües que es parlen en la Comunitat Valenciana, amb atenció especial al valencià, llengua vehicular de la major part de la programació i llengua institucional, juntament amb el castellà, de les seues comunicacions».
Al marge de periodistes de mitjans de comunicació (majoritàriament procedents de capçaleres conservadores), Va de bo compta amb personalitat que han estat vinculades al món de la política. Es dona la circumstància, tanmateix, que, en tots els casos, es tracta de persones amb perfil de dretes. És el cas de Joseca Arnau, excap de Gabinet de Vicente Barrera, vicepresident del Consell i cara visible de Vox; Toni Subiela, exdiputat a les Corts per aquest mateix partit polític, o Toni Cantó, exlíder de Ciutadans al País Valencià, que pròximament presentarà un programa setmanal d'actualitat els divendres a la nit. Cap d'ells no parla valencià.
Segons una resposta parlamentària remesa per la direcció d'À Punt a Compromís, la cadena té contractats a Milotxa TV un total de 66 capítols, amb possibilitat d'ampliació a 71. L'import abonat per cada programa fet és de 16.281 euros, sense IVA. Tot tenint en compte que l'IVA dels productes audiovisuals és del 21%, cada programa costa a À Punt 19.700 euros. Entre dilluns passat i dilluns 17 de novembre, dijous 20 va ser el dia que més bona audiència va aconseguir, amb l'1,9%. El pitjor fou dimecres 19, amb el 0,5%.