El comandament a distància dels valencians és quasi monolingüe. Quan engegues la televisió, i a excepció d'una televisió pública cada vegada més castellanitzada, la gran majoria dels canals fan els seus continguts en la llengua de Miguel de Cervantes. Un panorama que és una mica diferent a Catalunya arran del desplegament de les diferents opcions que ofereix la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i a les illes Balears, on disposen de la seua televisió pública en català i gaudeixen dels continguts de la factoria pública audiovisual del Principat.
Els catalans, però, han sumat a partir d'aquest dilluns un nou canal majoritàriament en la seua llengua pròpia: es tracta de 2cat, impulsat per RTVE. Arran d'aquesta estrena televisiva, Més per Mallorca, Compromís i ERC han registrat una proposició no de llei en el Congrés dels Diputats perquè les emissions d'aquesta cadena arriben a més territoris de la comunitat lingüística catalanoparlant, com ara el País Valencià i les illes Balears. La proposta està signada per Àgueda Micó, diputada de Compromís; Vicenç Vidal, parlamentari de Més per Mallorca, i Francesc-Marc Àlvaro, representant d'ERC.
Un greuge per a milions de catalanoparlants
Les tres forces polítiques consideren que «aquest nou canal representa una fita per a la normalització de les llengües cooficials i el seu accés a l'espai comunicatiu estatal», atès que «el desplegament de canals en llengües diferents del castellà en l'àmbit públic és una demanda històrica d'una pluralitat d'entitats socials i polítiques, institucions i col·lectius professionals». Ara bé, es queixen que el projecte inicial de RTVE «deixe fora del seu abast territoris com les illes Balears i el País Valencià, malgrat el fet objectiu de compartir llengua i de tindre tradicions culturals i comunicatives profundament vinculades a l'ús del català en l'àmbit audiovisual».
«Aquesta exclusió afecta milions de ciutadans i ciutadanes que tenen dret a accedir a continguts públics en llengua pròpia, finançats amb fons públics, i suposa un greuge comparatiu que vulnera els principis bàsics d'igualtat, cohesió territorial i pluralitat lingüística», censuren. I recorden que «l'Estat espanyol és signatari de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, adoptada pel Consell d'Europa i ratificada per Espanya l'any 2001». «Aquest tractat internacional estableix el compromís dels estats de protegir i promoure les llengües històriques i regionals com a part del patrimoni cultural europeu, i especifica mesures concretes per garantir-ne l'ús en àmbits com l'educació, la justícia, l'administració i els mitjans de comunicació», rememoren.
En la seua defensa de l'extensió de les emissions de 2cat, valencianistes, republicans i mallorquinistes subratllen que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries «recomana explícitament no restringir la difusió de continguts audiovisuals a fronteres administratives, especialment quan una llengua és comuna en diversos territoris de l'Estat», així com que «els informes periòdics del Comitè d'Experts del Consell d'Europa sobre el compliment d'aquesta carta han insistit reiteradament que Espanya ha de fer esforços addicionals per garantir l'accés equitatiu als mitjans audiovisuals públics en català, especialment al País Valencià i les illes Balears».
Encara més, i segons insisteixen, el Sisè Informe d'Avaluació d'Espanya, publicat el 24 de setembre de 2024 per la Secretaria de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries assenyala que «l'aparició de les plataformes de vídeos a la carta ha canviat completament els patrons de consum audiovisual» i convida a les autoritats estatals «a donar suport a tots els esforços mampresos per a reflectir millor la presència de totes les llengües regionals i minoritàries parlades en el territori espanyol en tota mena de mitjans de comunicació».
Ampliar la cobertura radiofònica
Paral·lelament al seu al·legat a favor del desplegament de 2cat a les illes Balears i el País Valencià, afegeixen que «la cobertura radiofònica en català de RTVE pot ampliar-se sense dificultats logístiques, tal com va assenyalar el mateix director de RTVE en reunió amb representants parlamentaris». «La difusió de Ràdio 4 en tot el domini lingüístic català és tècnicament viable i reforçaria el paper del servei públic com a instrument de cohesió cultural i lingüística», sostenen.
«La Corporació RTVE, com a servei públic finançat amb recursos de tota la ciutadania, té el deure d'assegurar que qualsevol nou canal en una llengua cooficial tinga una cobertura territorial coherent amb la distribució demogràfica de les persones catalanoparlants, més enllà dels límits administratius autonòmics», reivindiquen. I reforcen: «La diversitat lingüística no pot ser gestionada des d'una perspectiva restrictiva i fragmentària, sinó amb una mirada àmplia i inclusiva».
La reciprocitat estancada
La proposició no de llei, en conseqüència, insta el Govern espanyol a «garantir que el nou canal en llengua catalana de RTVE siga distribuït també a les illes Balears i al País Valencià, tant mitjançant la televisió digital terrestre (TDT) com per mitjans digitals i plataformes en línia» i «assegurar una oferta estable, gratuïta i de qualitat en llengua catalana que arribe a tota la ciutadania catalanoparlant, independentment del territori de residència». En aquesta línia, demanen «la reciprocitat d'emissions de televisió i ràdio entre TV3, IB3 i À Punt al País Valencià, Catalunya i les illes Balears, tal com es va aprovar en març de 2021 pel Congrés dels Diputats».
La iniciativa d'ERC, Compromís i Més Mallorca també sol·licita «impulsar els acords necessaris entre RTVE i els governs autonòmics de Catalunya, les illes Balears i el País Valencià, per tal de coordinar la difusió, col·laboració en continguts i sinergies entre aquest nou canal i les respectives radiotelevisions públiques», així com «complir amb els compromisos derivats de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, especialment pel que fa al foment de la presència i visibilitat de les llengües cooficials als mitjans de comunicació públics d'abast estatal, i incorporar les recomanacions del Sisè Informe d'Avaluació d'Espanya publicat el 24 de setembre de 2024».
«Garantir l'emissió de Ràdio 4 en tot el territori de parla catalana», «adoptar una perspectiva de cohesió lingüística i no de fragmentació territorial, en el disseny i implementació de les polítiques públiques relacionades amb la diversitat lingüística i els mitjans de comunicació» i «reforçar tècnicament els centres territorials de RTVE a les illes Balears i el País Valencià» completa la llista de peticions. La proposició no de llei, que es debatrà a la Comissió de Política Territorial del Congrés dels Diputats, incorpora com a mesura fomentar «la participació activa dels sectors audiovisuals dels tres territoris en la creació de continguts per al nou canal de RTVE».