La comissària Assumpta Bassas reconeix que no hi són les seves primeres obres ni tampoc alguns dels seus dissenys més famosos, com el logo de la sala Zeleste o la caràtula de Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa, però hi ha més de 200 obres que «conviden a la sensorialitat» i «molt llenguatge simbòlic i narratiu».
L’obra comença amb una sala que es correspondria amb l’aigua, segons Bassas i Gubern, on hi ha un motiu evidentment líquid: una font/arbre amb serps que hi pugen pel tronc i un circuit tancat per on no para de brollar aigua. Es diu Aqua Vitae i és una obra de 2001 feta amb vidre esmerilat, aigua, motor i quarsos. A la mateixa sala hi ha un poema escrit sobre el vidre, la sèrie «Dibuixos Pitagòrics» i «Matèria viva» del 1991, que va ser a Vinçon —la famosa botiga de passeig de Gràcia— en el seu moment.
Des d’aquest inici, es pot apreciar la característica més original de Gubern: el seu gust per dibuixar sobre materials originals, com és el revers d’un vidre. Explicava Silvia Gubern a la roda de presentació de l’exposició que, quan fa molts anys va conèixer i va poder parlar amb Joan Miró, el mestre li va dir que, a ell, el que de veritat li agradaria, seria «pintar en l’aire». I «això és just el que jo mateixa havia pensat tantes vegades: que a mi em sobrava la superfície opaca: doncs pintar sobre el vidre és el més semblant a dibuixar en l’espai».
Gubern prefereix parlar de forces esotèriques, barrejar conceptes científics i màgics com la física quàntica amb les energies neurològiques i els txakres amb el carboni 14, però la seva obra és màgica perquè ens parla des de l’espai a través del vidre; des de llenços de lli brodats amb fil blau amb els seus dibuixos; des d’escultures que juguen amb la transparència i els colors de les seves pedres.
A la sala de l’aire, el segon àmbit expositiu, hi ha una paret amb dotzenes de dibuixos i textos fruit de l’escriptura i el dibuix automàtic. La teoria és que l’artista agafa un bolígraf i la mà dibuixa o escriu, allò que vol. Diu Silvia Gubern que correspon a l’àmbit de l’aire perquè «els pensaments volen del cervell» al paper ràpidament. És el caos de l’aire, enfrontat a l’altra paret, on s’exposen dibuixos dels anys seixanta (la sèrie «Este árbol es mi mente») i on una vitrina amaga els tres llibres de poemes de Gubern i altres textos i dibuixos. És l'ordre.
L'àmbit següent, Terra, ja té les mostres més inspirades de pintura sobre revers de vidre: aquesta pintura traslladada a l’espai els dibuixos d'una manera nítida; la pintura sense opacitats adopta una altra vida. I el cristall és, per a Bassas, «com una metàfora industrial de la terra i el foc»: l’element transparent que es crea «màgicament» dels altres elements.
L’àmbit del Foc està també representat pel Sol, una escultura de llautó i pedres de colors del 1999 que representa, com cap altra, l’escalfor de l’element flamíger. A banda i banda del sol, dues «escultures primordials» (1994) fetes també de llautó, vidre i plomes i per terra una serp de fang i pedres de colors que repta cap a l’astre rei.
La parada següent d’aquesta exposició és l’única no destinada a cap element sinó a l’anomenat «Portal». La gran Cosmos, pintura sobre revers de vidre creada per a l’exposició que l’Arts Santa Mònica li va dedicar el 1995 («I què estimaré tret de l’enigma») també té un sol al capdamunt i està envoltada de serigrafies en plata sobre vidre, una altra vegada dibuixos sobre l’èter. Un Èter que és el protagonista de l’últim àmbit on trobem set obres de gran format, brodats sobre lli, grans llençols amb dibuixos de Gubern brodats en blau com a homenatge, diu ella, «a tantes dones que en tantes cultures s’han expressat a través del tèxtil», dones anònimes que han clavat l’agulla sobre el teixit mil vegades en un acte que a l’artista li recorda una escena de dolor.
El final de l’exposició és en un racó d’aquest espai, darrere dels llençols: un calze amb una pedra de color roig, El grial, una peça feta expressament per a aquesta exposició, que torna a incidir en l’encarnació, diu l’artista: «La copa és el recipient i la pedra de llum, la sang, la vida, el graal, el procés alquímic...». Una escultura que podria suggerir també una font, afegeix la comissària, recordant que la mostra començava amb Aqua Vitae.