La cimera del socialisme espanyol dels Països Catalans a Palma —dijous i divendres d’aquesta setmana— s’ha saldat amb una declaració conjunta dels tres partits, PSIB-PSOE, PSPV-PSOE i PSC, titulada: «Construint futur des de la cooperació».
A darrera hora la líder valenciana, Diana Morant, va caure del programa i fou substituïda pel portaveu del PSPV a les Corts, José Muñoz. Juntament amb Francina Armengol, que feia d’amfitriona, i Salvador Illa presentaren públicament el document amb la declaració esmentada, que és el fruit dels dos dies de feina entre les direccions orgàniques i els diputats socialistes dels tres territoris que participaren en la «trobada interparlamentària» que va acollir la cambra legislativa balear. «Recull les conclusions de la trobada dels i les socialistes de la Mediterrània, i afronta els principals reptes compartits entre les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, en qüestions com l'habitatge, l'emergència climàtica i la resiliència mediterrània, la llengua i la cultura», segons el comunicat conjunt que feren públic el divendres.
Tots tres partits consideren que les tres qüestions «són tres àmbits fonamentals per garantir una vida plena i en igualtat de condicions». Quelcom que aspiren a assolir per a tots els espanyols i a tal efecte es manifesten disposats a «treballar conjuntament des de la complicitat entre forces que comparteixen una mateixa idea d'Espanya: federal, plural, justa, cooperativa i capaç de garantir drets a tothom, visqui on visqui.
En concret, pensen que, per «garantir el dret a l'habitatge», és imprescindible assumir «compromisos com regular el lloguer de temporada i d'habitacions, desplegar de manera efectiva la llei estatal d'habitatge i la regulació de zones tensades, l'increment del parc públic d'habitatge, l'impuls d'una regulació integral del règim dels habitatges d'ús turístic per limitar-ne la implantació en zones tensades, el reforç del suport a l'emancipació juvenil, la compra d'habitatge buit i la rehabilitació del parc d'habitatge existent».
El problema social de l’accés a l’habitatge —quasi impossible— per a molta gent, en especial els joves, ocupà bona part de les jornades. Els socialistes dels Països Catalans aposten clarament per la intervenció estatal, en una clara referència a la negativa dels governs valencià i balear, del PP, d’assumir limitacions de preus.
Pel que fa a la «lluita contra l'emergència climàtica i l'adaptació dels territoris a les seves conseqüències», el PSIB, PSPV i PSC proposen «rebutjar amb fermesa els retrocessos en les polítiques climàtiques impulsats per PP i Vox, una oposició frontal a l'autorització de qualsevol nou desenvolupament urbanístic o autorització de nous habitatges en zones de risc per inundació, incendi, erosió o esllavissament». Així mateix, reclamen «el compromís (en al·lusió als governs autonòmics conservadors que el rebutgen) amb la consecució del Pacte d'Estat davant l'Emergència Climàtica» i l’aposta per reforçar arreu «les accions en matèria climàtica, el foment de l'educació ambiental i la participació activa de les entitats econòmiques i socials en l'estratègia davant l'emergència climàtica». A més, troben que ha de ser un objectiu primordial de les institucions «la millora de les condicions de treball de la cadena de resposta en matèria de protecció civil i impulsar un model turístic sostenible i resilient al canvi climàtic».
L’altre gran eix de les jornades fou la llengua i la cultura, les tres formacions es varen comprometre a «incrementar l'ús social i institucional de la llengua pròpia; estendre a les Illes Balears i la Comunitat Valenciana el segon canal de TVE a Catalunya, el 2 Cat; estendre la reciprocitat de les televisions autonòmiques dels tres territoris; lluitar contra la precarietat dels creadors culturals; impulsar polítiques actives de memòria democràtica; fer un Pla estratègic de cultura 2025-2030; garantir la no separació dels alumnes per raó de llengua; fomentar mesures socioeducatives que garanteixin l'aprenentatge de la llengua pròpia, i sumar esforços amb el Govern d'Espanya per aconseguir l'oficialitat de la llengua compartida en les institucions de la Unió Europea», entre altres.
Clarament, una vegada més, els socialistes apunten contra les polítiques que, en aquest aspecte, desplega el PP, forçat o no pel seu soci ultradretà, tant a l’arxipèlag com al País Valencià.
La líder del PSIB-PSOE i presidenta del Congrés, Francina Armengol, volgué destacar la capacitat dels socialistes «de ser innovadors i pioners en els tres territoris, així com dins el mateix PSOE». Una vegada més l’expresidenta illenca es referí a l’eix federalista que fa més de vint anys que intentaren fer quallar els socialistes dels tres territoris: «Vàrem ser els primers a defensar una Espanya plural i federal en la qual es guanyi en autogovern, en capacitat de finançament i de decisió sobre les polítiques que hem de prioritzar per als nostres ciutadans i ciutadanes».
La presidenta del Congrés considerà que Catalunya, País Valencià i les Balears tenen «alguns reptes de futur compartits» com són «l'emergència climàtica, la defensa de l'estat del benestar i els serveis públics». Davant dels quals «els governs de la dreta sempre tiren cap a la privatització, mentre que nosaltres prioritzam les persones i els seus drets». També posà èmfasi en el fet que «compartim un espai amb una llengua pròpia, amb interessos i relacions que són evidents en la Mediterrània».
Tingué un record, així mateix, per a Francesc Antich —el qual va morir a Palma el gener passat— quan es referí que l’aposta federalista «és heretada d'una persona extraordinària, del nostre far, un federalista convençut com va ser Xisco Antich». L’excap del Govern baleàric anuncià que el PSIB convocarà «els Premis Xisco Antich, en col·laboració amb els socialistes catalans i valencians, i amb la família d'Antich, amb l'objectiu de reconèixer la gent que fa feina per la via federalista».
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, apostà «per incrementar l'oferta d'habitatge davant el dèficit existent i per la intervenció del mercat» per intentar solucionar el drama social existent. A parer seu, «el bon funcionament de la llei estatal» ha de ser una referència, perquè, «segons les dades del segon trimestre d'enguany, els preus a les zones d'aplicació a Catalunya han baixat l'1,9%, i el 4,9% a Barcelona, mentre que a les zones del seu territori que no s'aplica la llei els preus s'han incrementat el 6,6%, molt per sobre del preu de la inflació, del 3,5%». Asseverà que «és fals que amb l'aplicació d'aquesta llei hi hagi menys habitatges» disponibles i anuncià que a la Generalitat «estem estudiant mesures per evitar la compra especulativa» d’immobles.
Per la seva banda, el portaveu parlamentari socialista a les Corts Valencianes, José Muñoz, situà el País Valencià «com el màxim exponent de les conseqüències del canvi climàtic» que «mata», de la qual cosa «el nostre territori és un exemple». Apostà pel «reforçament de l'autonomia, l'autogovern i el federalisme».