A les Balears, Vox torna a estar molt irritat amb el PP. Si es fa cas a les gruixudes paraules que li dedica, pareix impossible que el grup ultra pugui retornar a la col·laboració amb els de Marga Prohens. La darrera topada, prou forta, va ser dimarts passat, durant la sessió setmanal de control al Govern.
El diputat de Vox Sergio Rodríguez demanà al conseller d’Educació, Antoni Vera: «Quina és la fórmula perquè jo demà pugui demanar (a la Conselleria) que el meu fill estudiï un 50% en castellà en un col·legi públic?».
El representant ultra exigí al Govern, contextualitzant la pregunta, que accepti fer els canvis a les lleis perquè l’anunciada «vehicularitat del castellà» no quedi reduïda a «un gest de cara a la galeria» i, al seu entendre, «una estafa», cosa que seria «una traïció» al pacte entre PP i Vox per aprovar —el juliol passat— els pressupostos d’enguany.
El conseller contestà el mateix que en anteriors ocasions: «No podem avalar la petició (del diputat ultra) que xoca amb pilars fonamentals del nostre sistema educatiu i que són línies vermelles que com a partit mai no traspassarem», en referència a l’exigència de reformar el Decret de mínims —que obliga l’ensenyament almenys del 50% en català—, la Llei de normalització lingüística i la Llei d’educació. El PP únicament s’ha avingut a reformar aquesta última per declarar el castellà també llengua vehicular de l’ensenyament, juntament amb el català, tal com havia pactat en el moment de la redacció de la norma, sota el Govern de Francina Armengol, quan ho negocià amb el PSOE i així es va incorporar a una primera redacció de la futura llei, tot i que posteriorment l’esquerra en bloc rebutjà que fos possible.
El canvi, si es porta a terme tal com vol el PP, no tendria cap efecte pràctic, si bé des del catalanisme social s’entén que és un missatge molt inconvenient. La majoria dels sindicats i grups organitzats de la comunitat educativa han criticat la intenció del Govern de Prohens perquè defensen que el català sigui l’única llengua vehicular de l’ensenyament.
Des del Govern, el conseller Vera va insistir dimarts, davant de la petició ultra, que «creiem amb els nostres equips docents i la seva capacitat per decidir el seu projecte educatiu i com aplicar-lo. No és un caprici, és un principi consolidat al llarg dels anys».
La reacció de Vox va ser carregar fort ferm contra Vera i Prohens perquè «traeixen el pacte» entre els dos partits. «El que fan vostès és una jugada molt bruta», asseverà Rodríguez, perquè «arribàrem a un pacte i ara es limiten a un canvi (la possible muda citada a la Llei d’educació) buit de contingut, que no condueix enlloc, que no serveix de res». El diputat ultra recordà al PP que «permetérem que la senyora Prohens fos presidenta» i, tanmateix, «rebem aquesta profunda traïció a la relació que hem mantingut durant aquests més de dos anys» de legislatura. Advertí al Govern que hi hauria «conseqüències».
I en efecte l’endemà, a la Junta de Portaveus, Vox uní el seu vot a l’esquerra per obligar el vicepresident i conseller d’Economia Antoni Costa a comparèixer davant del Parlament per explicar els contactes que té amb els grups per intentar aprovar el sostre de despesa dels pròxims pressupostos del 2026, que és la primera passa preceptiva per intentar tirar endavant els comptes. És la primera vegada en aquesta legislatura que un conseller ha de comparèixer forçat pel vot conjunt de l’oposició d’esquerres i dels ultres.
A la vista de tot això la conclusió pareix clara: la relació entre PP i Vox està trencada definitivament. Però no és ben bé així. Des del PP s’evita entrar en una confrontació oberta. De fet, el mateix Costa insistí, després de la topada parlamentària de dimarts, que «el nostre interlocutor preferent» per aprovar el sostre de despesa «és Vox». I insistí en el fet que «només cal que permeti», amb l’abstenció, s’iniciï el procés parlamentari per debatre els pressupostos. Sense superar aquesta primera passa, seria impossible.
Fins i tot, si Prohens es queda sense pressupost per al 2026 no trencarà del tot amb Vox ni convocarà eleccions. «El cas d’Extremadura no té res a veure amb les Balears», expliquen des del Govern. «Nosaltres tenim el pressupost d’enguany aprovat i es pot prorrogar sense cap problema» per a l’any 2026. I el 2027 ja arriben les eleccions, a finals de maig, si no s’han avançat.
Prohens i el seu equip transmeten aquesta idea segons la qual no seria cap problema greu que Vox impedís aprovar els comptes. I, a la vegada, mantenen amb els ultres un to, si no cordial, sí almenys conciliador. Són conscients que després dels pròxims comicis, tant si són en el termini regular —el darrer diumenge de maig de 2027— com si són abans, el PP s’haurà d’entendre altre cop amb els d’extrema dreta.
Cal recordar que Vox compta a les Illes amb un diferencial de vot positiu, respecte a la mitjana estatal, que està al voltant dels 3 punts percentuals. Ara les enquestes li atorguen a tot l’Estat al voltant del 17% d’intenció de vot —per a unes possibles generals—, o sigui que a les Illes es podria enfilar cap al 20%. Als comicis al Parlament de 2023 va obtenir el 14%, amb 8 escons. Per poc que augmenti aquest percentatge seria impossible que el PP somiàs amb la majoria absoluta i, encara pitjor per a Prohens, amb tota seguretat perdria l'avantatge que li permeté impedir que els de Vox entrassin al Govern: que el nombre de diputats propis sumava més que els de tota l’esquerra. Prohens sap que necessitarà els ultres per tornar a ser investida; molt probablement la seva posició política serà més dèbil davant dels socis i el futur pacte serà força més complicat d’assolir que el de 2023.
Per això el Govern ara aguanta els insults de Vox, no els contesta i es mostra conciliador. Per al PP no es tracta tant de salvar el present —si aprova o no els nous pressupostos, si pot seguir així fins al 2027 o si avança les urnes, si puntualment pot arribar a acords amb algú de l’esquerra...— com de preparar el futur. Prohens sap que, li agradi o no, el seu potencial segon mandat presidencial està encadenat a l’extrema dreta.