L'ofensiva contra l'idioma propi dels valencians no atura des que la primavera de 2023 les forces de la dreta recuperaren el comandament de la Generalitat Valenciana. La batalla es disputa en diferents flancs, però és en un d'ells on PP i Vox tenen la mirada especialment posada: l'ensenyament, un espai on, segons una formació i altra, el Botànic havia desplegat una campanya d'«adoctrinament» i «imposició».
Així les coses, i sota la consigna de «la llibertat», dreta i ultradreta impulsaren el curs passat la consulta lingüística a les famílies, una enquesta vinculant que, en última instància, perseguia qüestionar el paper de l'escola com a agent normalitzador de la llengua, en un context de retrocés de l'ús social del català al País Valencià.
La jugada, tanmateix, no els va eixir com havien pronosticat: el 50,53% de les famílies van optar per triar el valencià com a llengua base, un quasi empat que, per als moviments socials a favor de la llengua, va tenir gust de victòria.
Així les coses, la Generalitat Valenciana ha canviat d'estratègia per dinamitar el paper de l'ensenyament en la promoció del coneixement de l'idioma. Ho va anunciar a bombo i plateret Carlos Mazón el 23 de setembre passat, en el context del debat de política general amb què, anualment, es dona per iniciat el curs parlamentari: la Generalitat Valenciana demanarà al Ministeri d'Educació que, en territoris com el valencià, on hi ha dues llengües oficials, l'alumnat trie quina és la nota dels dos exàmens que vol que li compute en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU).
«Posarem fi a la discriminació que té la pràctica totalitat dels estudiants valencians (...) Que cap estudiant, per examinar-se d'una assignatura més que les altres comunitats que no són bilingües, no puga accedir a la universitat desitjada i a la seua veritable vocació. Llibertat i competitivitat», va amollar Mazón, en tribuna parlamentària.
Dimarts d'aquesta mateixa setmana, la Conselleria d'Educació, que comanda José Antonio Rovira, va enviar una nota de premsa als mitjans de comunicació amb el titular següent: «La nota mitjana de l'examen de valencià en la PAU de juny de 2025 ha sigut la més baixa dels exàmens obligatoris amb un 5,583 de mitjana». La nota reforçava una idea ben evident: que l'existència del valencià és una molèstia, un entrebanc, que resta competitivitat a l'alumnat.
Que la mesura acabe implementant-se és força improbable, ja que qui té l'última paraula en aquesta matèria és el Ministeri d'Educació i és poc probable que el govern de Pedro Sánchez s'hi avinga. Tanmateix, la sola proposta ja contribueix a qüestionar la legitimitat del valencià i alimenta el relat de les minories que sostenen una retòrica obertament valencianòfoba. I també, en última instància, dificulta la tasca que desenvolupa el professorat a les aules. En un context de regressió de l'ús social de la llengua, quina motivació pot tindre el gruix de l'alumnat en aprendre i progressar en valencià?
EL TEMPS ha parlat amb sis docents de secundària d'arreu del territori, quatre dels quals de l'assignatura de valencià, per copsar com viuen una etzibada que afecta, directament, el cor de la matèria que imparteixen. Tots coincideixen en alguns aspectes: que, majoritàriament, la xicalla, fins ara, accepta la matèria amb total naturalitat, però que mesures com aquesta minen el prestigi de la llengua i alimenten un debat que perjudica la motivació de l'alumnat.
LAIA ALONSO
Carcaixent (Ribera Alta). IES Arabista Ribera
«El problema del Govern valencià és que continuen amb la idea que el valencià és una imposició i un entrebanc. Després, s'ha vist en la consulta que la majoria de les famílies (i també l'alumnat que tenim a classe) ho veuen com una oportunitat per als seus fills i filles, perquè forma part de la riquesa cultura i lingüística que tenim al País Valencià», explica Laia Alonso, que treballa en l'ensenyament des de 2008 i té la plaça definitiva com a professora de valencià a l'IES Arabista Ribera de Carcaixent.
«La proposta fa bona la dita que "allò que no s'avalua es devalua"»
El valencià, prossegueix, és «una assignatura que és fonamental per al desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat valencià i, per tant, no hauria de ser opcional per a l'accés a l'educació superior». La proposta que ara ha posat a sobre de la taula el govern Mazón «fa bona aquella frase que diu que “tot allò que no s'avalua es devalua”», lamenta Alonso, que recalca que el seu alumnat, a pesar de tenir una procedència cultural diversa, té una bona actitud envers la llengua.
«Si des de l'Administració es considera que és un entrebanc per a entrar en la universitat, estan menyspreant la nostra assignatura i, per tant, menyspreant la nostra llengua», denuncia aquesta docent, la qual fa una crida a tots els docents perquè es mobilitzen contra aquesta proposta.
IRENE GONZÁLEZ
Castelló de la Plana (Plana Alta). IES La Plana
A Irene González se li amuntonen els neguits aquests dies. No només pel dia a dia a l'aula, ja de per si feixucs, sinó per la impressió que «l'Administració ens dona un disgust cada setmana». L'ocurrència de no computar la nota de valencià és la darrera. «En termes generals, l'alumnat no té una actitud negativa envers l'assignatura. Encara més, molts admeten que ha sigut la via gràcies a la qual han adquirit un cert domini —explica aquesta professora del CEIP La Plana de Castelló—. Mesures com la que proposen, en realitat, el que fa és introduir a l'aula un conflicte que no teníem. No pot ser que jo em trenque les banyes explicant a l'aula la importància dels drets lingüístics i que tot aquest esforç el contrareste la mateixa Administració amb el seu relat».
«Mesures com les que proposa la Conselleria introdueixen a l'aula un conflicte que no teníem»
«És una feina esgotadora», rebla, tot manifestant un sentiment que és compartit per molts companys de professió: la sensació que, des de l'aprovació de la LUEV, a l'escola se li ha encomanat la tasca de normalitzar un idioma que, al carrer, ha perdut presència social dècada rere dècada. Les dades de les consecutives enquestes d'usos i coneixement del valencià així ho evidencien: que mentre l'ús habitual disminueix, milloren les competències lingüístiques, especialment la capacitat de llegir-lo i escriure'l. I això és, sobretot, gràcies a les aules.
«La proposta que posen damunt la taula és molt destarifada. En primer lloc, perquè són dues llengües cooficials; per tant, amb el mateix estatus. Algú s'imagina que a un alumne que és molt bo en lletres li digueren que no cal que s'esforce en matemàtiques perquè, com que no li agraden, no li computarà la nota?», clama.
I encara, a la vista de la nota de premsa del passat dimarts, posa en evidència algunes contradiccions: «La normativa ens obliga que, si jo a l'aula tinc un alumne que té dificultats, l'he d'ajudar. Si suspèn, li he de dotar de ferramentes, a través d'un pla de reforç, per superar aquestes barreres. En això consisteix la inclusió. En canvi, en aquest cas, el que diuen és: “L'alumnat va malament en valencià”. I, aleshores, en lloc de posar reforços, dotar de recursos al professorat... el que fan és llançar la idea que no es preocupen perquè no els comptarà la nota. En quin cap cap això?».
SARA VILLANUEVA
Sant Vicent del Raspeig (Alacantí). IES María Blasco
El centre on imparteix classes Sara Villanueva està als afores de Sant Vicent del Raspeig, a uns centenars de metres on va nàixer i créixer el conseller José Antonio Rovira; en el si d'una família valencianoparlant, per cert. Com en tants altres indrets del sud, la substitució lingüística per aquestes contrades ha estat potent. Tanmateix, assegura, «l'alumnat té una actitud positiva» respecte de la llengua. Si de cas, és amb algunes famílies, especialment procedents d'altres punts de la geografia espanyola, que es plantegen problemes puntuals.
«Quan algun alumne planteja alguna objecció és perquè des de casa els problematitzen l'idioma, però ells assumeixen el valencià com una assignatura, més, amb naturalitat, explica Villanueva, que no s'està de recalcar la important tasca que es fa des del departament per fer del valencià un element comunitari i de cohesió».
«El missatge que és llança és que el valencià no et cal i, per tant, l'assignatura no és necessària. El pas següent és que siga optativa i, després, eliminar-la»
Per això considera tan perjudicials propostes com la que el departament d'Educació ha posat a sobre de la taula. «Volen que la gent perceba que el valencià els perjudica i que, per tant, més val prescindir-ne —exposa—. I jo em pregunto: on queda l'Estatut i la Llei d'ús d'ensenyament en valencià, que estipula que el sistema educatiu ha de garantir que, en finalitzar el periple escolar, ha de ser competent en les dues llengües? El missatge que llança la Conselleria és que el valencià no et cal i, per tant, l'assignatura no és necessària. El pas següent és convertir-la en una optativa i, després, eliminar-la».
En l'IES Maria Blasco, on ella imparteix classes, de fet, ja fa dos anys que visibilitzen l'estima per la llengua. Ho fan cada dijous, tot vestint-se amb samarretes verdes i l'inequívoc lema de «La llengua no es toca». La reivindicació l'encapçala el Departament de Valencià, però li fan costat molts altres companys i companyes. «Nosaltres ensenyem el nostre alumnat que el valencià els obri camí, portes... Els ensenyem a estimar la llengua. Mentrestant, des de la Conselleria sepulten la nostra feina. S'omplen la boca amb les Fogueres, les mascletades i les Falles, però, després menyspreen el nostre principal signe d'identitat, que és la llengua».
DANIEL JULIÀ
Petrer (Vinalopó Mitjà). IES Azorín
Daniel Julià no és professor d'economia, però defèn la llengua com si ho fora professor de valencià. I ho fa des de Petrer, al Vinalopó Mitjà, un municipi on el 70% de les famílies van triar com a llengua base el castellà. «Hi ha famílies i alumnes que veuen el valencià —tant l'assignatura com la llengua— com un entrebanc. El que està fent la Generalitat és recollir aquest missatge i apropiar-se'l. Aquesta proposta buscar “alleugerir” aquesta càrrega a l'alumnat, encara que el que realment estan fent és minvar una peça clau de la normalització lingüística», explica.
«Hi ha famílies i alumnes que veuen el valencià com un entrebanc. La Generalitat recull aquest missatge i se l'apropia»
Tenint en compte el context sociolingüístic en què es mou, no amaga les seues pors: «Tan prompte com els adolescents siguen conscients que aquella assignatura que no dominen, i que no els hi és agradosa, no computa per a les proves d'accés a la universitat, l'abandonaran». I afegeix, aquest docent de l'IES Azorín: «És habitual que l'alumnat renegue de les assignatures que impartim, però pareix que amb el valencià hi ha carta blanca, i més en aquelles zones on existeix l'exempció lingüística».
Siga com siga, Julià encaixa aquesta mesura en una estratègia global d'erosió promoguda pel consell de Carlos Mazón: «Es pot veure nítidament com aquest Consell incompleix de manera deliberada la legislació en matèria de protecció i dinamització del valencià: votacions sobre la llengua base; asfíxia a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; qüestionament de les normes ortogràfiques vigents... Són pràctiques que tenen la voluntat clara d'arraconar el valencià i generar un conflicte divisori que culmine amb la progressiva desaparició de la llengua».
JAUME MONZÓ
Paterna (Horta). El Armelar
Com a llicenciat en Filologia Catalana, Jaume Monzó es va incorporar al món de l'ensenyament l'any 2015. Abans d'això, però, havia atresorat una llarga trajectòria en defensa de la llengua, tant des del camp de la militància com des del camp professional.
N'ha vist, doncs, de tots els colors: la guerra entre la Universitat de València i la Generalitat comandada per Eduardo Zaplana per l'homologació de la titulació de Filologia Catalana a finals dels noranta; la irrupció del conseller Alejandro Font de Mora en una reunió de l'AVL per impedir que s'aprovara la denominació valencià-català l'any 2004; quan Francisco Camps, a partir de 2007, va clausurar les emissions de TV3 en territori valencià; quan el mateix Font de Mora, l'any 2011, va anunciar que es carregava el sistema de línies per implantar una sola línia amb una distribució equitativa del 33% per castellà, valencià i anglès.
Volen que en l'aula no expliquem la unitat de la llengua. Algú s'imagina un professor de física no explicant la llei de Newton?»
La concatenació de mesures valencianòfobes dels últims mesos, tanmateix, el tenen bocabadat.«Pensava que no serien tan animals per plantejar mesures com les que ara plantegen», exposa Monzó, que treballa en un institut concertat de Paterna.
A parer seu, la proposta perquè la nota de valencià no compute en les notes de les PAU és «fum de canyot», en la mesura que depèn, en última instància, del Ministeri. Ara bé, el PP l'utilitza per situar una idea força en l'imaginari col·lectiu: «Que tot el que envolta el valencià siga polèmic i problemàtic».
«Ho estem veient amb la deslegitimació de l'Acadèmia o amb la proposta aquesta perquè els autors catalans no s'incloguen en l'assignatura de literatura —exposa—. I ara volen aprovar una Llei de senyes d'identitat que no ens permetrà parlar de la unitat de la llengua. Algú s'imagina un govern que, en classe de física impedira ensenyar la llei de Newton?».
«El Partit Popular sap perfectament que català i valencià són la mateixa llengua. Però necessiten a Vox i estan disposats a cedir en tot el que calga perquè no els menge el terreny: en immigració, en drets reproductius... En cada territori saben perfectament què actua com a element mobilitzador. En el cas valencià, entre més, és la llengua».
ISABEL IBÁÑEZ
València (Horta). IES Orriols
Isabel Ibáñez té el valencià com a llengua vehicular de la seua assignatura de geografia i història. A ella, com a molts altres, li bull la sang cada volta que escolta, per boca de la Generalitat Valenciana, que el fet que l'alumnat valencià haja d'examinar-se d'una assignatura més els perjudica. «És un argument molt pobre i, a més, fals. El bilingüisme és un avantatge cognitiu, un calaix d'eines que cal fomentar. No és un obstacle, sinó l'oportunitat de ser més conscients del món on vivim i d'allò que passa al nostre voltant. El que passa és que alguns volen convertir la pluralitat lingüística en un problema polític».
I recalca l'oportunisme de Rovira i Mazón. Una qüestió en absolut menor a la vista del segment de població a qui va dirigit: «La posició de la Generalitat Valenciana deixa veure una actitud de subordinació plena de prejudicis lingüístics i dirigida cap a una població sensible i sovint “mal·leable” com ho és l'alumnat de batxillerat, que normalment busca la nota».
«Si l'alumnat percep que el valencià no té valor acadèmic ni social, baixaran la seua motivació i el seu respecte cap a ella»
Promoure la possibilitat que l'alumnat no siga avaluat de l'assignatura de valencià «és un retrocés en tot el camí que s'ha fet per normalitzar el valencià», diu aquesta professora de l'IES Orriols, de València. «Si l'alumnat percep que la llengua pròpia no té valor acadèmic ni social, és inevitable que baixen la seua motivació i el seu respecte per ella», diu Ibáñez, qui, com la resta de companys reclama a l'Administració més mitjans i baixada de ràtios.
Ibáñez, com molts altres aquests dies recorda allò que diu el punt 5 de l'article 6 de l'Estatut d'autonomia: «S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià». «La intenció d'aquest Govern —crítica Ibáñez— és clara: marginar el valencià. La persecució de la llengua és molt visible i des dels estaments de l’Estat espanyol no s’està fent absolutament res per evitar i castigar aquesta lluita contra la llengua històrica del País Valencià: el valencià».
I afegeix: «Tot i això, des de les aules continuarem treballant perquè el valencià siga una llengua viva, estimada i compartida per tota la comunitat educativa. Educar és resistir i lluitar. Continuarem parlant-lo, ensenyant-lo i estimant-lo. Defensar el valencià és defensar qui som».
LES VERITATS A MITGES DEL CONSELLER ROVIRA SOBRE LA NOTA DE VALENCIÀ
Una bola és una notícia falsa o que duu a engany i que es difon amb la intenció de manipular o confondre a l'opinió pública. O, cosa que és el mateix, és una mentida presentada com si fora veritat.
La nota de premsa que dimarts de la setmana passada la Conselleria d'Educació va difondre als mitjans de comunicació sobre el fet que la nota de Valencià havia estat la més baixa d'aquestes PAU no era una bola, però s'hi aproximava. Era, com a mínim, una nota capciosa, destinada a apuntalar la falsa idea que aquesta assignatura és una rèmora per a l'estudiantat.
El plantejament de José Antonio Rovira era inequívoc: les notes «evidencien que la prova de valencià, a més de suposar un examen més per a l'estudiantat de la Comunitat Valenciana, suposa una baixada en la nota mitjana de la fase general de les PAU i, en conseqüència, de la nota d'accés a la universitat».
Així doncs, és cert que en la darrera edició de les PAU la nota de valencià fou la més baixa, amb un 5,343. Ara bé, en la nota de premsa enviada per la Conselleria s'ometia informació rellevant. Per exemple, que en set de les darreres deu edicions de les PAU, la nota de valencià va superar la de castellà. Fou els anys 2016, 2017, 2018, 2019, 2021, 2023 i 2024. Resulta cridaner, doncs, que la nota del departament de Rovira no esmentara aquesta realitat en cap moment i que situara com a única llengua "problemàtica" el valencià.
NOTA MITJANA DE LES PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT
