La setmana passada, en la Nit de l’Economia Valenciana, Carlos Mazón va recuperar la cadència de veu que el caracteritzava abans de la dana i que havia abandonat a la recerca d’un to més seriós i respectuós. En començar la seua intervenció i fer les salutacions protocol·làries, el president de la Generalitat va dir que en aquell moment havia de saludar el ministre Carlos Cuerpo, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i el president de la patronal autonòmica, Salvador Navarro... «Pero se han idoooooo», va lamentar abans d’afegir una altra paraula amb la mateixa cantarella: «... Y juntooooos».
Aquell tornava a ser, definitivament, el Mazón predana. El de les invectives contra l’oposició, el que es veia per damunt del bé i del mal, el que feia bromes més o menys encertades. El que es considerava invencible. I aquest Mazón ha vingut per a quedar-se. Mazón ha tornat.
Amb sabatilles esportives, com si es disposara a córrer una marató, i amb una pila de fulls més gran que el projecte d’obres d’un aeroport, aquest dimarts ha batut tots els rècords en la seua intervenció inicial del debat de política general: 5 hores i 10 minuts, amb un recés molt breu per a visitar el bany. Una prova de foc per a la seua pròstata i per a la resta de diputats, 98, que seuen a les Corts Valencianes. El vicepresident segon eixint del Consell, el militar retirat Francisco José Gan Pampols, no havia viscut una sessió tan densa ni en les maniobres de l’exèrcit de terra.
A la llotja de l’hemicicle contemplaven l’escena alguns representants de les associacions de víctimes de la dana. Dos d’ells, Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana, i Álex Carabal, de l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud, han eixit a trobar-se amb la premsa després de la primera hora de discurs, en comprovar que el cap del Consell no els dedicava cap paraula. Ella, lluint una samarreta en què es llegia «20:11, ni oblit ni perdó», el qualificava de «miserable» i assumia la seua impotència en veure els diputats populars aplaudint cada poc «com foques». Ell lamentava la seua «altivesa» i recordava que hi ha demandes bàsiques que encara no han estat ateses, com ara la salut mental dels afectats. «Hi ha xiquets que ploren quan plou o que senten por a l’hora de dutxar-se», deia Carabal.
Portes endins, Mazón s’havia limitat a maleir la «cicatriu visible» de la dana, la «ferida emocional» que representa. «Som un poble ferit per tot el que hem perdut, que és molt, però no un poble vençut», emfasitzava èpicament. I tot seguit anunciava noves ajudes a les zones afectades: 30 milions d’euros destinats a la compra d’una vivenda nova, un cheque bebé per als nous pares de fins a 2.500 euros per fill que haurà de gastar-se en els comerços dels municipis afectats, 500 euros per a la compra de material escolar i un milió d’euros per a llibreries i biblioteques.
Mazón, durant la seua al·locució, ha fet referències reiterades a «l’esquerra de l’odi» i ha contraposat els «dos models» que hi ha damunt la taula: «Durant anys van dir-nos com havíem de sentir-nos, quina llengua havíem de parlar o quina província havia d’anar per davant d’una altra; nosaltres donem llibertat per a elegir, tractem els ciutadans com a adults, no com a súbdits; l’esquerra de l’odi prefereix el sermó al resultat, i nosaltres, el calendari i la signatura», ha explicat el president de la Generalitat, convençut que els ciutadans valencians «saben distingir entre pancartes i projectes».
Amb les invectives habituals contra el Govern de Pedro Sánchez, «un Govern d’Espanya que ens ha abandonat», Carlos Mazón ha enumerat un seguit de mesures que pensa aplicar l’any vinent. Algunes de més realistes que unes altres. Algunes que sonen més bé que unes altres. Per exemple, en la pròxima declaració de la renda desgravarà l’activitat musical (compra d’instruments, classes dels conservatoris...) com ja ho fa l’assistència al gimnàs o la pràctica d’un esport federat. Una notícia agradable a les oïdes de molts, que contrasta, i de quina manera, amb la presentació d’una nova llei de senyes d’identitat per a «no ser còmplices o complaents amb aquells que tenen anhels annexionistes».
És la mateixa iniciativa que divideix els valencians entre bons i dolents, una iniciativa que ja va aprovar el PP en el temps de descompte d’Alberto Fabra i que el Govern del Botànic va afanyar-se a derogar. El flirteig amb el secessionisme lingüístic està garantit, així com l’intent de proscriure el terme País Valencià, present en la nomenclatura de formacions com el PSPV o sindicats com CCOO-PV i UGT-PV.
Una mesura d’impacte sense impacte
Però, sense dubte, la mesura d’impacte més notable en relació amb la llengua serà l’intent de modificar la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En aquest apartat, Mazón ha sigut tan ambiciós com conscient de les limitacions que comporta el seu pla.
«La creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en 1998, com a màxima institució estatutària per a vetllar pel valencià, va ser una iniciativa benintencionada perquè els diversos sectors socials de la Comunitat Valenciana trobaren una institució que ens allunyara d’un conflicte pertorbador i estèril», ha dit. «El valencià és la nostra llengua, així ho diu el dictamen que va conformar el preàmbul de la seua llei de creació: ‘L’ens es basarà en la tradició lexicogràfica i la realitat lingüística genuïna valenciana’, llegim al preàmbul», ha continuat Mazón. «Es reclamava una actitud exemplar de l’Administració valenciana, però el Govern del Botànic va aprovar uns criteris lingüístics separats dels que disposava la mateixa Acadèmia. Aquesta deriva va ser una constant en els anys del Botànic. Ni les seues decisions han sigut observades per totes les institucions de la Generalitat Valenciana ni la seua composició i perspectives s’han acomodat al mandat de separar-nos d’un conflicte pertorbador i estèril. Tot al contrari: fa ben poc hem vist com la presència del valencià i la seua defensa com la nostra llengua pròpia, singular, diferenciada i inigualable s’ha diluït d’una manera incomprensible, mentre la màxima institució ni tan sols s’ha pronunciat davant aquesta realitat diferenciada. L’hem trobada a faltar.» Segons el president de la Generalitat, «el valencià, la nostra llengua pròpia, tal com diu el nostre Estatut d’autonomia, no ha comptat amb la defensa d’una institució que reconega aquesta realitat diferenciada... Podria dir-se que l’Acadèmia s’ha convertit en una Acadèmia Valenciana de la Llengua en abstracte, sense denominació d’origen».
«Per això mateix, d’acord amb el propòsit fundacional real que s’ha anat diluint, es fa necessari efectuar un canvi precís; no sobre els propòsits que animaren la seua creació, sinó sobre la realitat en què s’ha convertit. Per tant, vull anunciar en aquestes Corts que impulsarem el procés que ens permitisca efectuar els canvis normatius necessaris per a proposar a aquesta cambra el canvi de la llei reguladora de l’Acadèmia i la reforma pertinent de l’Estatut d’autonomia per tal que la institució tinga un perímetre ajustat a allò que va animar la seua creació». És a dir, «impulsarem els passos necessaris perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua siga per a sempre l’Acadèmia de la Llengua Valenciana i que s’anomene en aquests termes».
El problema, no menor, és que la reforma d’una llei que regula una institució estatutària requereix una majoria qualificada de dos terceres parts de l’hemicicle (el vot de 67 diputats, quan el PP i Vox, ara mateix, només en tenen 53), a més d’una reforma estatutària que hauria de superar una altra aprovació qualificada a les Corts, superar el tràmit doble del Congrés i el Senat i tornar a ser aprovada per les Corts valencianes (en cas d’haver sigut modificat a Madrid) i a un referèndum. Una quimera que no evitarà el tradicional foc d’encenalls del PP en la matèria: plantejar que l’AVL, una filla seua, s’ha convertit en el dimoni i que convé exorcitzar-la.
Més mesures de teòric impacte
Més enllà de refregir la llei de senyes i tractar de modificar la Llei de creació de l’AVL, les altres notícies d’impacte, o de teòric impacte, han tingut a veure amb l’economia i l’ensenyament. En el primer cas, amb l’anunci d’una nova llei del sòl valenciana, que soterrarà la vigent, i una nova ordenació del litoral valencià que acabarà amb el Pativel del Botànic. «O autogovern o Sánchez», ha afirmat en referència als canvis que vol posar en marxar per a «preservar el litoral i el medi ambient».
I és que les mesures més cridaneres de la jornada dependran, en darrer terme, de la voluntat del Govern de l’Estat. Un altre exemple: Mazón ha comunicat que els alumnes valencians que es presenten a les proves d’accés a la universitat (PAU) podran escollir una de les dues notes de llengua, la de castellà o la de valencià, per tal que l’existència d’«un examen més que a Albacete» no els baixe la nota mitjana. «Esperem que el Consell d’Universitats accepte aquesta demanda», ha reclamat Mazón.
En la part final del seu discurs, a l'hora d'enumerar les ajudes del Consell als damnificats de la dana, el president valencià ha lamentat que Sánchez no haja respost cap de les dues cartes que li ha enviat per a crear una comissió mixta Govern-Generalitat per a atendre les necessitats derivades de la dana. Ha dit que la ministra d’Educació, Pilar Alegría, o el «ministre català de Cultura», Ernest Urtasun, no han respost a les demandes de la Generalitat Valenciana. El president valencià ha presumit de la rapidesa amb què la Generalitat ha atorgat les ajudes i el nou paquet que posa en marxa davant la paràlisi que percep en el Govern estatal. El «silenci» de les demandes valencianes, diu, ha de donar pas a un compromís clar amb el poble valencià que es concrete en mesures com un pacte contra les inundacions.
Després de cinc hores de discurs, Mazón ha conclòs la seua intervenció amb la sola presència dels parlamentaris de PP i Vox. Els del PSPV i Compromís havien deixat buits els seus escons després que Mazón haguera afirmat que sempre ha allargat la mà a les víctimes de la dana alhora que lamentara que l’esquerra les haja «utilitzades políticament». Les que hi havia presents a la tribuna de convidats han negat ostensiblement amb les mans i han abandonat l’hemicicle en aquell moment, i els grups de l’oposició les han secundades. Són «nostàlgics del poder perdut», diu Mazón, però «els valencians van escollir llibertat, autonomia i futur».